Llar de Mossèn Lluís Vidal

Finestra Oberta al Entorn

2012-02-03T16:26:00.021+01:00

Ballarines presentant la modalitat Premsa

Premis que atorga el Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació

Dilluns passat, en el Saló de Cent de l’Ajuntament, es varen atorgar i repartir aquest premis. Va presidir l’acte la quarta tinent d'Alcalde, Sra. Maite Fandos, responsable de l’àrea “Qualitat de Vida, Igualtat i Esports”.

Abans de citar els premiats i guardonats comentaré unes coses que em van cridar l’atenció:

A.-) Els canvis de temes es van presentar per unes ballarines, de forma digne i senzilla.

La Sra Fandos, amb l'equip guardonat de Ràdio Estel

B.-) El pes institucional de l’acte, com és lògic, el va portar la Sra Fandos, però en algus premis la van acompanyar el Sr. Hereu, el Sr Portabella, o el Sr. Gomà. És de celebrar que en actes com aquests, que són de Ciutat i no de partit, hi participin junts l’equip de govern i la oposició, i encara que sigui per un moment, deixint de fer-se la punyeta.

Els premis i guardons

Modalitat Premsa: Foto de les ballarines llegint la premsa

Premi: “Presos d’un doble laberint”. article de Fidel Masreal, del Periódico

Guardó: “Pobresa infantil. El lleure com espai d’inclusió social”, de Maria Valencia , de la revista Estris de la Fundació Pere Tarrés

Modalitat Internet: Les ballarines portaven un ordinador

Premi: “www.assiscentreacollida.org, WEB del Centre d’Acollida Assis”. Es pot entrar en el reportatge des d’aquest link

Guardó: “http:/twiptic.com/photos/Placido_No/Arrels Fundació”. (No he pogut entrar a la Web)

Modalitat Ràdio: Les ballarines portaven un micro

Premi: “Àpats en companyia” del programa Extrarradi de COM Ràdio

Guardó: Programa “PUNT ORG” de Joan Ortiz de Ràdio Estel

Modalitat Televisió: Les ballarines portaven una gravadora de vídeo

Els preniats i guardonats

Premi: “Escanyats per la hipoteca” de Roser Oliver, del programa “30 minuts” de TV3

Guardó: Respira ”L’autisme”/ Goroka TV , Informació i Comunicació BTV:

Si llegim bé, veiem que els premiats i guardonats NO són programes de gran difusió, però entre els que hi ha “Àpats en companyia” que és un programa de Gent Gran. Mireu també les entitats i veureu on es fa, a més de periodisme, una bona labor social

Si voleu més informació, la trobareu entre altres, a:

Web de TV3

http://www.tv3.cat/actualitat/391720/30-minuts-guardonat-amb-el-premi-del-Consell-Municipal-de-Benestar-Social

Web de 324

http://www.324.cat/noticia/1574054/altpenedes/Arrels-TV3-Fidel-Masreal-i-el-programa-Extrarradi-reben-els-premis-del-Consell-Municipal-de-Benestar-Social

Web de Catlunya Religió

http://www.catalunyareligio.cat/articles/21195

Web de l’Independent

http://www.laindependent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1942%3Apremis-del-c-municipal-de-benestar-social-a-fundacio-arrels-tv3-fidel-masreal-i-com-radio&catid=226%3Anoticies-breus&Itemid=270&lang=ca

Joan

El Nadal a Barcelona

2011-12-22T16:26:00.054+01:00

Els escolars, entrant al pessebre

Què es fa per Nadal a la Ciutat?

Com cada any, L’Ajuntament ens presenta a la plaça de Sant Jaume, el pessebre. És una reproducció d’una capella romànica i el seu claustre, tot en ruïnes.

Els matins ha estat visitat per moltes escoles. Esperem que abans o després de la vista els hagin explicat el que representa, ja que el pas havia de ser ràpid. Cal afegir que ha tornat la figura del “caganer” amagat sota una olivera aïllada de la Ciutat, i així no hi ha problemes amb les ordenances municipals

Com a novetats, a la planta baixa de la casa Gran hi ha una exposició de figures de pessebre de coneguts artistes barcelonins. També cal citar l’edició del conte per nens “Barcelona és Nadal”, que té per protagonista la girafa “ONA”, i parla de tradicions nadalenques, com són el tió o la carta als Reis.

Ermita de Santa Creu d'Olorde

No hi ha faltat el concert que l'Ajuntament ens dedica a les Persones Grans, i que ha tingut un nou format més modern, com es veu en el seu nom: “Nadal a ritme de ROCK!”. Algunes de les nadales que es van cantar ho van ser en aquest ritme, però les que més van agradar, con sempre, van ser “Fum, fum, fum” i “El noi de la Mare”, en format tradicional. En resum, vàrem passar una tarda esplèndida

I a la Llar, com es celebra el Nadal?

Com es ve fent en els últims anys, la Llar centra la celebració en dos actes:

Imatge de la Mare de Déu

1er) Un, de caràcter festiu en el nostre local on compartim un berenar de tipus tradicional amb torrons i cava, en la que la nostra Coral ens canta unes Nadales

2on) I un altre, que tenint com a punt central la celebració de la Eucaristia, ens permetia tenir una conversa sobre el sentit del Nadal o fer unes reflexions sobre un tema concret, com així en va quedar constància en aquesta WEB (Fer click AQUÍ), per acabar en un dinar de germanor. Aquest any, el seu format ha quedat reduït a la missa i al dinar.

Les paraules que el Sr. Rector ens va dirigir, sense deixar la seva forma tradicional, hi va introduir una idea nova (crec que tenia raó), però si hi hagués estat present algun inquisidor eclesiàstic no l'hi hagués agradat gaire. La majoria del assistents no ho van captar. Però com que les paraules se les emporta el vent, deixem-les on estan

Joan

Cristianisme Segle XXI

2011-11-22T17:39:00.048+01:00

Jordi Porta modera les meses

Aquest cap de setmana, i com fa cada dos anys, Cristianisme Segle XXI va convocar el seu VII Congrés sota el títol “Els valors davant el impacte de les noves tecnologies”. Són dos dies de reflexió, i sempre la Llar hi ha estat representada.

És del tot impossible fer un resum del que es va dir, Em limitaré a posar uns petits flashos amb l’esperança de fer-vos arribar unes quantes idees de les que van sortir. Res més

FLASHOS

* Les noves tecnologies ens porten a una nova era. El que va passar amb la impremta, que va fer que els llibres arribessin a molta gent, les noves tecnologies, amb la velocitat i facilitat d’accés, creen una relacions entre les persones que no es podia imaginar. I això ens ha agafat a tots, persones, Institucions i Religions, a contra peu

Begoña Román

* Les TIC’s (Tècniques de la informació de la comunicació) com és Internet i les xarxes socials, estan canviat els nostres hàbits, en especial a la joventut, i això comporta uns grans rics. Hi ha visons Pesimistes i Optimistes

* Les noves tecnologies aplicades a la ciència, com poden ser la reproducció assistida, la modificació genètica, la eutanàsia o altres ens creen problemes morals. També ens en crea la velocitat en que fan circular els diners i la falta d’ètica de les persones que els mouen, ja que tot el seu objectiu és guanyar diners, sense crear riquesa, i no pensen que les seves decisions poden arruinar qualsevol economia S’han de posar límits?

* Les TIC’s deixen de ser tècniques i passen a ser distribuïdors de idees i formes de conducta que acaben convertir-nos en dependents. I qui hi guanya diners? els de sempre

* Hi ha valors invariants, però les seves formes i les paraules en que els definim varien al llarg del temps. Llibertat, Igualtat i Fraternitat de la Revolució francesa no tenen el mateix significat que ara

* La filosofia ens interpel•la i qüestiona qualsevol valor contraposant-lo amb un altre valor. Per exemple Igualtat vs Diferència, Autonomia vs Dignitat, Felicitat vs Qualitat de vida o mort, etc

Ramon Maria Nogués

* I aquets canvi tan gran, com afecte al transcendent? i a la fe catòlica?
No us escandalitzeu. És la ponència d’en F. J. Vitoria Comenzana, clergue i teòleg basc, que encara que no hi sembli, és un missatge d’una enorme fe i esperança cap el futur, tot dient coses desconcertants, però certes, que no es gose parlar-ne. En cito tres:

** La pèrdua de la importància del fet salvador
** Volem el futur del cristianisme actual o un cristianisme portador de futur per els pobres?
** La fi del cristianisme com a religió NO és el final del cristianisme

Tots els ponents van estar esplèndids en les seves intervencions sobre el tema. Llàstima que un aprofités la paraula per exposar les seves idees polítiques, molt respectables, però que estaven fora de lloc i de dia

Trobareu més informació si feu click (AQUÍ)

Joan

La Llar participa en el Districte

2011-10-20T18:05:00.043+02:00

El bosch de l'entorn

Els que heu anat seguint aquest bloc haureu vist que la Llar participa com entitat de forma activa amb moltes de les coses que el districte organitza per la GG, com és “La mostra de Teatre”, “El ball Country”, “El cant conjunt de les Coral de GG”, “Primavera musical”, o altres. Aquests actes són els que es veuen i llueixen més, però les entitats fem moltes més coses que no es veuen, com pot ser la participació en les reunions que afecten a la problemàtica de la GG, i que va des de les subvencions a problemes de convivència, o la participació com a Districte en el Consell Assessor de la GG de la Ciutat, Congresos i Convencions, i altres

Vista del Castell

Fa molts anys que el Districte, per fomentar el coneixement entre les persones que hi participem, organitza un dia de convivència entre nosaltres i els tècnics que ens cuiden, sota la forma d’una excursió i un dinar conjunt. Però, ara que estem d’estalvis, no malt penseu, ja que des de sempre, el Districte hi posa l’autobús i les vistes culturals, i nosaltres hi posem el dinar

La diada d’aquest any ens ha portat al Parc del Castell de Montesquiu i al Museu del Coure, a Les Masies del Voltregà. No coneixíem cap de les dues coses. Va valer la pena

Pou del Castell

El Parc forma part de la Xarxa d’Espais Naturals de la Diputació. El bosc del entorn és precios. El Castell el va fer edificar la germana de Guifré el Pelós (segle IX) i fins avui ha passat per moltes mans. El seu últim propietari, Emili Juncadella, després de fer-hi moltes reformes, el va convertir en la seva residencia familiar. A l’any 1936, per motius obvis, el va cedir a la Diputació, malgrat que aquesta no se’n va fer càrrec fins al 1972, i l’ha restaurat a l’estat actual. A la web del Castell (Fer click AQUÍ) hi trobareu una amplia informació, tant de la història com de les parts més importants del seu interior. (No deixeu d'entrar a les fotos esfèriques, que estan una mica més avall)

Detall del museu

El Museu del Coure pertany a la fundació “La Farga Lacambra” i ens mostra la historia del coure, aquest metall tan apreciat per la seva conducció elèctrica i tèrmica i la seva actuació en les ondes electromagnètiques. El coure, pel seu preu elevat, fa que sigui objecte freqüent de robatoris. La visita a la fàbrica ens va permetre veure com es fan fils elèctrics, tubs per líquids o gasos, làmines, etc. A Internet hi trobareu una gran quantitat d’informació, però per mi més destinada a la promoció de l’empresa que no a la fundació que divulga les bondat del coure. Recomano visitar el museu, més que busacr per Internet.

Joan i Mª Lluïsa

Festes de la Mercè 2011

2011-09-28T12:54:00.029+02:00

El cartell de la Mercè

El seu disseny em recorda els colors i les formes dels vestits d’algunes terres llatinoamericanes, malgrat que hi figuren els gegants i els dracs. Al fer l’article veig que la seva autora és Caterina Estrada, artista colombiana.

Com cartell de Festa Major fa els seu impacta i segueix la costum dels últims anys de no fer cap referència a l’origen de la festa, cosa que si fa en Puyal en el pregó

El pregó d’en Puyal

El pregó va ser una novetat total. El va convertir en una retransmissió radiofònica acompanyada de cançons, en una bona i sentida peça que arribà als cors del oients i que no es va adormir ningú. Si el voleu llegir feu Click AQUÍ. Si el que voleu és veure el vídeo de tot l'acte, feu-ho AQUÍ. Tant una cosa con l'altre són llargues (en el vídeo li van treure 3 targetes grogues per passar-se de temps). Val la pena entrar-hi, encara que sigui de forma parcial i fer zaping

Va dir coses que semblen intranscendents però que són molt fortes: Com exemple, copio el començament d’un paràgraf

Puyal fent la seva dissertació

“Necessitem líders!. Lideratge no vol dir sortir als diaris. N’estem tips de gent que té l’ofici de lideratge!. Ens calen líders de debò”

Anèdotes i referències

La pluja va deslluir molts actes en espais públic. Segons La Vanguardia del dia 25, suplement VIURE, segona columna del article de portada, ens diu que l’Alcalde, la va atribuir a la influència de l’altre patrona de la ciutat, Santa Eulàlia.
El Periódico del dia 25 titula el seu article sobre les festes “Santa Eulàlia torna a atacar” i afegeix “la pluja, o segons la llegenda, el plor de l’antiga patrona de Barcelona va deslluir ahir la Mercè” Fer click AQUÍ
Junt amb aquest article, El Periódico ens fa un resum de la homilia del Cardenal, titulada: Sistach demana mantenir la identitat davant “L’abundant immigració” Per llegir-lo fer clihk AQUÍ
La Vanguardia del dia 25, suplement VIURE, pàgina 2, amb el títol “La bossa inesperada”, que va sorprendre al President Mas sense ni un duro per posar a la bossa i va tenir que demanar un crèdit urgent al seu veí. Estem segurs que el Sr Mas, com sempre, cancel•larà el crèdit al seu venciment. Fer click AQUÍ
A La Vanguardia del dia 25 del suplement VIURE, pàgina 7, en Joan de Segarra fa el reportatge del pregó, titulat “El pregó del bruixot Puyal”, i cita com a frase remarcable “Joaquim Maria Puyal és dels que opinen que els catalans, units, som invencibles” Per llegir l'article, fer click AQUÍ

Joan

Era foraster i em vau acollir

2011-09-11T18:18:00.027+02:00

La parròquia amb la pancarta

Sota el títol de “Era foraster i em veu acollir”, Oriol Domingo publica a La Vanguardia del dia 11 d’aquest (pàgina 44), un article que ens parla de l’actuació de les vuit parròquies de Santa Coloma de Gramanet, junt amb el professionals i voluntaris de Càritas, davant la creixent xenofòbia.

Seguint les aportacions del estimat bisbe Joan Carrera, han penjat una pancarta a la façana de la parròquia principal on cita el text de Mateu (25,34-46) i que és el títol d’aquets article. Fa impacte.

Ens diu que aquesta iniciativa ha estat ben rebuda entre la ciutadania i la majoria de les autoritats municipals, i contrasta amb els que NO acullen bé als forasters i vinculen la immigració amb delicte.

Detall de la pancarta

Podrien dir que sempre Santa Coloma ha estat una ciutat d'una immigració molt forta i avui, molts dels que van arribar fa anys com immigrants, estan plenament integrats, i són els que han de donar la acollida als nou vinguts. La acollida és un dels punts més eficients per la cohesió social, però requereix una segona part: que el que arriba vulgui ser acollit i segons en quins moments això falla.

La eficàcia de aquest cartell es veurà al llarg dels dies, ja que si les accions socials que hi ha al seu darrera no funcionen bé, de poc servirà. És el gran repte d’aquest tipus de manifestacions: Que no quedin en paraules. Esperem que en aquest cas no sigui així ja que la pancarta no és un objecta en sí, sinó una anella més del pla de l’arxiprestat de Santa Coloma i Càritas.

Si llegiu l’article al Diari, o fent Click AQUÍ, veureu de què és tracta

Joan

Vacances i cultura

2011-08-13T11:59:00.045+02:00

Pla de Boavi

Per nosaltres les vacances són el temps per deixar les taques habituals i descansar, però això no vol dir no fer res sinó aprofitar-lo per altres activitats que durant l’any no fem i, sobre tot, passejar pel nostra país i polsar què passa, què fan i que diuen les persones que hi viuen o hi passem uns dies.

Per setè any consecutiu hem anat a Ribera de Cardós on encara hi descobrim coses noves, com és el Pla de Boavi a dalt de Tavescan o la tranquil•litat de poder compartir una tarda amb el nostra comú amic Ernerst Fontic a casa seva, a Tírvia. (ja no donem per més)

Cartell de la conferència

Ribera de Cardós disposa d’una associació de veïns molt dinàmica que cada any ens ofereix un acte de tipus divers. Els que fa temps que llegiu aquest bloc recordareu el concert de acordió (Click AQUÍ), la presentació del llibre d’en Pep Coll (Click AQUÍ) o la vetllada musical amb el Cor Jove de Begas (Click AQUÍ). I aquest any ens ha sorprès amb una exposició de fotografies de l’Univers, presentada per Francesca Figueras, catedràtica de la Universitat de Barcelon el dia 31 de juliol i que degut al èxit, (eren més de trenta persones, màxima capacitat de la sala) va repetir el dia 3 d’agost, que va ser quan nosaltres hi érem i també vàrem ser una trentena. (Podeu veure les 40 fotografies fent click AQUÏ)

Presentació de la catedràtica

Entre altres coses, ens va explicar les estrelles, el seu naixement, la seva evolució i la seva destrucció ... que condueix cap el naixement d’una nova estrella, i les reaccions entre hidrogen i heli com a motor del canvi, etc. Tot això en milions d’anys. Del SOL, que és la mostra estrella, ens va avançar que se li fa una vida d’uns 9.000 milions d’any i que ja ara està per la meitat, cosa que ens va tranquil•litzar molt.

Alex i la Francesca. (Foto amb permís de la mare)

En acabar, la Francesca va respondre a les preguntes que es van produir. Cal remarcar la que li va fer un nen, l'Alex, que li va preguntar per el forat negre. que ella ja havia citat, i que el nen, que sabia molt bé de què anava, ho volia saber anb més detalls. I entre ells va continuar la conversa una bona estona. Per mi, la intervenció d'aquets nen, és el fet de més rellevància de la xerrada, ja que de la seva inquietud segur que en sortiran coses importants

Joan

Pentecosta i el català

2011-07-22T17:38:00.014+02:00

Pintura del Greco: Pentecosta

En la primera lectura del dia de Pentecosta (12 de juny), que eren uns versets del Fets del Apòstols (Ac 2:1-11), i que exposa en el seu llenguatge la imatge de la vinguda de l’Esperit Sant en forma de llengües de foc, va permetre als Apòstols parlar als presents de forma que cada un d’ells ho sentis en la seva pròpia llengua Aquí només cito els versets 7, 8 i 11. (lectura sencera, feu click AQUÍ)

7.- “Desconcertats i meravellats deien: i ara! Oi que són galileus tots aquests que parlen? 8.- Doncs, com és que cadascú de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna ?”...

...continua descrivint les diferents procedències i per tant idiomes de tota la gent que els escoltava...

11.- “jueus i convertits al judaisme, cretencs i àrabs, els sentim parlar en les nostres pròpies llengües les meravelles de Déu”

Tot això m’ha fet pensar que els Apòstols parlaven la seva pròpia llengua, que deuria ser l’arameu, i el que va fer l’Esperit és que cada un d’ells els entengués en la SEVA PROPIA LLENGUA. Es a dir, que si entre ells hagués pogut ser-hi un català, el fet extraordinari, no hauria sigut que aquell possible català miraculosament hagués entès l’arameu, sinó que ell hauria escoltat els deixebles parlant el català.

REFLEXIÓ: Quin respecte tant gran té l’Esperit per l’home, en totes les seves dimensions i per tant, també, per la seva llengua. I com em dol que l’Església, al meu país, durant tants anys va col•laborar en la imposició d’una llengua que no era la nostra, en el seu culte.

Leopold Juan

Europa, té patró?

2011-07-14T18:37:00.041+02:00

Imatge d'Europa

Molts dies, després de fer la migdiada, mirem una estona el programa que fa TV2, “SABER Y GANAR”, que trobem interessant i sempre hi aprenem coses noves. Deu ser un programa que té èxit ja que fa mols anys que s'està fent, sempre amb el mateix format i presentador, Jordi Hurtado. (Que sembla que el temps nò passa per ell, ja que la seva imatge és quasi igual a la del primer dia. (Seran miracles del seus maquilladors?)

El divendres passat, dia 08/07 van fer la següent pregunta: (fer click AQUÍ, minut 17-18)

Sant Benet de Núrsia, era patró de...?

I el concursant podia escollir entre: Roma, Itàlia, Europa

Evidentment, nosaltres, no en sabíem la resposta correcta, però el concursant va dir: EUROPA, (casualitat o ho sabia?)

Sant Benet de Núrcia

Em va cridar l’atenció que Europa tingués patró i que fos un Sant, però no en vaig fer cas i vaig simplement pensar, “què estrany, un Sant patró d’Europa?”. Però el diumenge següent, dia 11, vàrem a anar a Montserrat i a la missa, se’ns va dir que era la festivitat de Sant Benet de Núrsia, fundador de la seva ordre benedictina, i que va ser el papa Pau VI qui l'havia nomenat “Sant patrò protector d’Europa” a l'any 1964. O sigui, el mateix que va sortir per la tele

Veient aquestes coincidències i per saber què se’n diu a Internet, vaig entrar per ”patró d’Europa” i per "Sant Benet de Núrsia” (fer click AQUÍ) i em surten les mateixes opcions. Totes posen la seva biografia i ressalten la seva obre més coneguda: “La regla de Sant Benet”. Per aqueta obra, basada en la idea “ORA ET LABORA”, (fer click AQUÍ) se’l considera el PARE del monaquisme cristià

En quan a “Patró d’Europa”, a Internet he trobat el mateix que ens va dir el monjo, però hi posa la data: "24 d'octubre de 1964". S'han copiat?

Joan

Els fets del Parlament i els indignats

2011-06-17T20:11:00.075+02:00

La jaqueta de la Tura

Tots els coneixem. Els vàrem veure per la tele quasi al moment. Per tant no val la pena que els exposi. Al fi al cap, tots els hem vist, però de forma diferent. És curiós!. Jo us diré el que a mi m’ha cridat l’atenció

Les fonts convertides en dutxes

El mes passat vaig escriure un article titulat. “Acampada a la plaça de Catalunya. Democràcia Real” en un bloc amic “Persones grans amb opinió” que el podreu llegir fent click AQUÍ. Acabava demanant que aixequessin el campament amb tota la glòria que tenien en aquell moment, abans que hi haguessin bufetades. Evidentment, ni em van llegir ni em van fer cas. I bufetades vàrem tenir! Estava cantat!. És el de sempre

En el text llegit per la Presidenta i pactat per tots els grups parlamentaris, va utilitzar: REBUTXEM la violència, al igual que els tres grups majoritaris, però Iniciativa i Esquerra digueren: CONDEMNEM la violència, paraula molt més dura, evitada en el text pactat

Tendes i troçes d'horts

Quan una periodista demanà a cada grup que diguessin unes paraules en castellà, tots ho acceptaren sense cap problema, excepte el de SI, que ho justifica, entre altres coses, dient que els que van insultar-lo i maltractar-lo, tots parlaven en espanyol

Avui a la premsa surt que volen empaquetar Arcadi Oliveres per haver dit que “en altres ocasions ha esta la pròpia policia la que ha provocat els aldarulls". Llegiu l’article que Pilar Rahola publica avui a La Vanguardia, pàgina 21, fent click AQUÍ. En canvi, ningú, fins ara, diu res dels que ahir en el programa “Vostè opina”, que es fa a mitja tarda per Canal Català, dos dels quatre tertulians “asseguraven” que els culpables eren els infiltrats de la policia. No el puc posar, ja que a la web de la emissora no l’he trobat

Un casa com a la selva

El Periódico digital, en aquest moment dóna relleu a que el jutge ha deixat en llibertat (amb càrrecs) als detinguts. Però no deixa de dir coses també reals com l’article de Fidel Masreal “El debat sobre la violència en el Parlament fractura el 15-M” Fer clic AQUÍ

Ah!. I dels indignats, què? S’excusen que uns pocs violents els estan desprestigiant. I és cert. Ells no són violents i el que demanen tenen força raó. Però la seva pròpia forma de fer assembleària, de passar sobre els drets dels altres, i ocupar amb impunitat l’espai públic, no és positiu. Per això en el meu article anterior els deia que una sortida ràpida i amb glòria era molt millor que una final per esgotament

On estem?
En un país de boixos?, o de partidistes?
No juguem!

Joan

MOU-TE. Programe per les persones que ens fem grans

2011-05-18T11:44:00.062+02:00

Presentació del Programa

Totes les persones sabem que ens fem grans i a les que ens adjudiquen aquest títol, a més de saber-ho, anem veient que això vol dir que el nostre cos es va enquistant i anem perdent el que en diem “facultats”

Unes de les mancances que més ens fan por són les derivades de les malalties mentals, i sobre aquest tema s’hi està treballant molt. Però, i les altres?

Un grup de treballadors/es socials, a través de la seves experiències, varen comprobar que de les “altres mancances”, malgrat que sempre es citen quan es parla de l’envelliment, sigui actiu, saludable o altres adjectius, quasi mai no arriben a fer propostes pràctiques que contemplin aquesta etapa de la vida des d’un conjunt, amb l’objectiu de retardar l’arribada de les mancances que més tard o més aviat a tots ens van arribant. I amb aquesta visió estan acabant de preparar un programa que ompli aquest buit que hi ha i que han anomenat “MOU-TE”

La Lourdes fent una demostració

A la Llar hem tingut la sort de ser actors d’una mostra de 8 hores de les 40 que té el programa, i és evident que el que realment és el programa no es pot resumir en unes ratlles, però donaré unes dades que parlen més que qualsevol detall tècnic:
El grup ens va demanar si els hi podem destinar un dia per presentar-nos el programa, i si ens agradava i els hi volíem donar un cop de ma, que ens farien una demostració reduïda que a més de servir-nos a nosaltres, a ells els hi serviria com a test de la seva posta a punt. I la Llar va acceptar.
Dues sòcies que participaven en el programa

El dia de la presentació hi varem assistir unes 30/35 persones i a totes ens va agradar. Per fer la demostració reduïda ens varen demanar que es tenia que fer un grup de 12/15 persones. I la inscripció va ser de 16, una més dels 15 que es considera el número ideal
El primer dia varem ser 18, 2 més que les inscrites. Però, què havíem de fer? Deixar-los entrar. El segon dia, el boca a boca ja havia funcionat, i ja érem 21. I què havíem de fer? Deixar-los entrar. I l’últim dia érem 24. I què havíem de fer? Deixar-los entrar

En acabar la pregunta general va ser “Quan podem fer el curs sencer?” Com consta en el document d`agraïment que Llar va lliurar als presentadors del curs, signat pels participans

Vist aquests 4 punts, aquest programa està cridat a ser un programa de gran èxit

Joan

Annex I. Esborrany del programa. Fer click AQUÍ
Annex II. Fotos de la demostració. Fer click AQUÍ
Annex III. Document d'agrïment. Fer click AQUÍ

Teresa Forcades, una monja feminista

2011-05-09T13:48:00.010+02:00

Teresa Forcades

Recordeu qui és? És aquella monja del monestir de Sant Benet de Montserrat que va sortir molt per la TV quan ens volien vacunar contra la grip A. La seva teoria era que tot era un muntatge de les industries farmacèutiques. El temps així ho va demostrar. Tinguem present que no ho deia per què si. És doctora en medicina i especialitzada en salut pública, a més de teòloga

Però sempre ha estat una monja feminista. Avui, en aquest vídeo parla del seu llibre 'La teologia feminista en la història' (Fragmenta, 2011; publicat en català el 2007). Segons l'autora, la teologia feminista és "una teologia crítica" que neix d'una idea de contradicció, que alguna cosa sembla que no quadra: "què passa amb les dones?"

Per veure el vídeo, feu click AQUÍ. És la versió sencera que dura una mitja hora. Si en voleu un resum, feu click AQUÍ. Aquesta versió dura uns 6 minuts

Joan

Setmana Santa i Joan Pau I

2011-04-25T11:58:00.015+02:00

Joan Pau I

En els anys 40 i 50, quan era infant o jove, la Setmana Santa era diferent a l’actual. Les funcions litúrgiques eren al dematí. La del Dijous Sant marcava el començament d’un temps de silenci total que acabava a les 10 del matí del Dissabte que tocaven les campanes per celebrar la Resurrecció de Jesús i que era el final del silenci.

Durant aquest temps de silenci, no sé ben bé perquè, no es podia fer res. Els espectacles no funcionaven, no es podia circular en cotxe per la Ciutat i les emissores de ràdio tocaven música sacra o diferents “sermons” de clergues que estaven de moda. Només tenies l’opció de passejar i anar a fer les vistes als diferents “Monuments” que cada parròquia o centre de culte tenia exposat. Això si, vestits de diumenge i algunes senyores lluint la “mantilla amb peineta”

Ara, de silenci, RES. Tot funciona, excepte el Divendres, que és festa laboral. Però alguna TV, en la seva programació, hi posa pel•lícules de caire històric o semi religiós com “Ben Hur”, “Quo Vadis” o altres per l’estil.

Aquest any han posat “Joan Pau I, el somriure de Déu”. Els fets que exposa coincideixen molt amb els que ja coneixem, però en voldria destacar uns quants:

La seva forma de convèncer al seu pare perquè el deixes ser “Capellà de poble”
L’obediència al superiors que l’allunyen d’aquest objectiu
En tots els destins que li va tocar anar, va mantenir la promesa que Havia fet al seu pare; que estaria sempre al costat del més necessitats
Aquesta promesa li va portar problemes, però li va fer obrir els ulls del que passava en el món i que la resposta que la jerarquia vaticana donava, des del seu punt de vista pastoral, no era la correcta

Escut de Joan Pau I

Malgrat que la seva elecció com a Papa va ser quasi per aclamació, tan aviat quan va voler posar ordre en tot el que creia que s’havia de reformar, com eren les finances, la pompa, la forma de predicar, el sexe, el paper de la dona i altres, es va adonar que tenia una forta oposició de l’estructura i que ell no seria qui ho resolgués

La seva mort als 33 dies després de l'elecció va deixar les incògnites que encara avui no s’han aclarit: Si la seva mort va ser per enverinament o natural

Crec que ha estat una bona pel•lícula per aquest dies, i que si no hagués mort tan ràpidament, l’església seria molt diferent

Joan

Any Maragall

2011-04-08T14:11:00.101+02:00

El poeta

L’any Maragall és la doble celebració que commemora el 150 aniversari del seu naixement i el centenari de la seva mort

La Institució de les Lletres Catalanes i l'Associació de la Família Joan Maragall i Clara Noble donen impuls aquesta doble efemèrides des de l'Oficina de l'Any Maragall

La Llar s’ha volgut afegir en aquest any Maragall col•laborant amb la ILC i ho va fer dedicant una tarda a difondre la seva figura tot comptant amb el seu nét Pere Maragall Mira i la seva néta Roser Maragall Garriga.

En Pere Maragall ens explica coses del seu avi

En Pere ens va explicar moltes coses, però aquí només en ressaltarem unes poques

A Joan Maragall el coneixem com a poeta, però va fer moltes més coses i les va manifestar a través de la poesia i dels seus articles Va ser el creador de la teoria de la “PARAULA VIVA”, d’estil natural, senzill i no elitista. Les persones entenien les seves paraules que li donaven la capacitat d’influir en la societat

La seva “Oda a Espanya”, poc després del Desastre de Cuba de 1898, va causar impacte quan arrencà:

Escolta, Espanya la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana./ Parlo en la llengua que m’ha donat la terra aspra/, en aquesta llengua pocs t’han parlat/, en l’altra, massa...

i acabà

On ets, Espanya? no et veig enlloc/No sents la meva veu atronadora?/No entens aquesta llengua que et parla entre perills? /Has desaprès d’entendre an els teus fills?/ Adéu, Espanya!

I que avui podem recitar en plena vigència del seu sentit.

La veu de Maragall es va fer més forta i punyent amb el seu article “La ciutat del perdó”, arran de la Setmana Tràgica del 1909, contra la pena de mort, demanant l’indult per als condemnats entre els qual hi havia en F. Ferrer i Guàrdia. Però l’article no es va publicar perquè E. Prat de la Riba no ho va considerar políticament oportú.

La Roser ens va recitar set poesies del seu avi: “L’ametller” i “Les roses franques”, de caire bucòlic, “A una casa nova”, "La fageda de'n Jordà", i “La vaca cega”, de temes del món rural, "Excelsior" i "El Cant Espiritual" que són la demostració de la seva espiritualitat profunda.

La Roser recitant

La Coral Mata de Jonc

Curiosa l’anècdota que la Roser va explicar, referida al seu pare, Joan Anton: Quan va anar a fer una visita al Papa portava a la butxaca un paper amb el Cant Espiritual i li va donar com a prova de l'espiritualitat del poeta

Ah!, no es va oblidar de la seva àvia paterna, Clara Noble! L'ávia, aquesta figura tant important en les nostres famílies i que molt sovint acaba sent el pal de paller

I per acabar, la Coral Mata de Jonc, sota la batuta de Mª Teresa Jiménez, ens va delectar amb cinc de les seves poesies musicades per diversos mestres de renom

"Jesús de ma infantessa"
"Tot baixant per la drecera"
"La ginesta"
"L'ametller"
"Nit de Sant Joan"

La sala plena a vessar va fer d’aquest acte d’homenatge a Joan Maragall una vetllada especialment memorable.

Joan

Nota: Si cliqueu a les paraules liles podreu llegir els poemes. Per tornar a la pàgina principal, NO TANQUEU per la creueta de la dreta, sinó que heu de fer clik sobre la fletxa que està a la part superior esquerra per anar endarrere

Si voleu veure un ampli reportatge de les fotografies, feu clic AQUÍ:

Festivitat de Sant Josep

2011-03-18T11:02:00.031+01:00

Frco. Murillo

El dissabte vinent serà el dia de Sant Josep. La Llar el celebrarà el dimecres dia 23 i no hi faltarà la tradicional crema catalana, a més d’un recital de música a càrrec de l’escola Amadeus

Festa de Sant Josep, festa tradicional

Com a festa tradicional neix amb el patrocini dels franciscans a l’any 1399, però no passa a ser festa de precepte per l’Església Catòlica fins l’any 1621, més de 220 anys després

19 de març, Dia del Pare

És un dia dedicat al pare, amb un caire comercial, en el que et proposen fer-li regals. Aquí coincideix amb el dia de Sant Josep. En altres països, NO

Perquè aquesta coincidència, si ara el religiós no està de moda?
O és que encara fa vendre i tothom se’n vol aprofitar?

Giotto de Bondore

El dia de Sant Josep, és festa de precepte?

Fins a l’arribada de la democràcia, Sant Josep era festa laboral i de precepte. Amb la democràcia va passar a dia laborable i de fet várem creure que havia deixar de ser de precepte. Greu errada! Ho he descobert ara: CONTINUA DE PRECEPTE!

En el Full dominical del diumenge passat, pàgina 4, en un requadre de color salmó diu (Còpia literal del text)

Decret sobre la festa de Sant Josep

Atès que el 19 de març d’aquest any, festa de Sant Josep, s’escau en dissabte i és dia laborable; donada la importància d’aquesta festa dins el calendari de l’Església, i preveient que molts fidels poden tenir dificultats per celebrar-la, a causa del treball; el Sr. Cardenal arquebisbe ha publicat un decret en el qual disposa el següent:

1. Aquells fidels que poden tenir dificultats a causa del treball, els queda dispensada l’obligació de participar en la celebració eucarística i les altres obligacions derivades de les festes declarades de precepte.

2. D’acord amb el c. 1246 del Codi de dret canònic, es manté el precepte en aquells llocs on hagi estat triada la festa de Sant Josep com a festa local.

Autor desconegut

Crida l’atenció que en el segle XXI, el Cardenal, i altres bisbes catalans, hagin de publicar un decret,(i dic hagin perquè segur que deu complir un altre cànon) com aquest que té l’origen en el segle XVII, i posa al calendari eclesial per davant de la forma de vida real de les persones d’avui

No seria més positiu derogar aquests cànons que en el seu dia devien tenir raó de ser i que avui son obsolets?. Que consti que aquest cànon no afecta a cap dogma, i que més aviat sona com a una més de les “picabralles” entre governants

Menys mal que els mitjans de comunicació de gran difusió no deuen llegir el Full dominical i no ho han escampat als quatre vents!. Millor que de l’església dels cànons en passin! Així, al menys, no ens la critiquen.

Joan

III Convenció de les veus de la Gent Gran

2011-03-05T10:50:00.081+01:00

Vista de sala

La Marta, la Teresa i Jo, hi assistirem representant a la Llar, on en tindrem un ample xerrada el dia 30, (a les sis de la tarda, oberta a tots els que hi vulguin assistir). Aquí només hi he posat un resum, amb links on podreu llegir els texts originals. No passa res si surt una pàgina blanca, seguiu mirant. Són tapes o finals de pàgina

Programa de la Convenció. Feu click AQUÍ, on hi trobareu les personalitats i els ponents

Intervenció del Dr. Beard

La Convenció
Aquesta Convenció ha estat diferent de les anterior. El seu eix central s’ha basat en la idea preconitzada per la OMS de “Ciutats amigues de la Gent Gran”, a la que ens hi volem adherir demostrant que en totes les coses que es fan a l’Ajuntament de la Ciutat, hi estan present les persones grans. Per això era important la presència del Dr. Beard, responsable del departament d'Envelliment i Cicle de la Vida de l''OMS.

L’estudi sobre el tema "Barcelona Ciutat amiga de la gent gran" el dirigeix la Mercè Pérez Salanova, psicòloga i directora del Institut de l’Envelliment de la UAB, i que ens el va presentar sota el lema “Què volem fer? Què podem fer? “Com ho farem?”

El treball fet fins avui contempla les dues primeres preguntes, i la feina de la Convenció era polsar entre tots com contestar la tercera. Es van fer vuit grups treball, centrats cada un en una àrea del projecta, (referència al nostre article del 22/10/10) (AQUÍ)

Mercè Pérez Salanova

A cada grup hi havia un membre del Institut, un del Consell Assessor, un tècnic de l’Ajuntament i diferents referents segons el tema a tractar o les vivències dels programes que es fan en als Districtes, o en altres espais municipals com Residències o Casals (AQUÍ) Van ser uns treballs enriquidors. Llàstima que moltes de les aportacions no es van cenyir al tema i van derivar cap a casos personals, però que no tenien res a veure amb el que es pretenia (AQUÍ)

Els tres temes més propis del Consell es van debatre en sendes taules rodones on un membre del Consell va esposar els text resum

A.-) Situació econòmica i risc d’exclusió social (AQUÍ)

El Sr Lluís Recuenco, professor de Ciència Política de la UAB, va parlar de les pensions i les seves diferents formes perquè siguin viables i esplèndides. Unes explicacions molt apropiades que ens van omplir d’esperança de cara el futur, ja que a curt termini més aviat “pinten bastos” i no ho veiem massa clar

B.-) Gent Gran i mitjans de Comunicació (AQUÍ)

C.-) Document Obert de Drets i Llibertats de les persones grans amb dependència (AQUÍ)

La taula de Mitjans de Comunicació

Després de la conferència de cloenda, a càrrec de la Sra Mayte Sancho, vuit membres del Consell van presentar les conclusions a que van arribar els grups de treball sobre els vuit espais del projecte "Barelona Ciutat Amiga de la Gent Gran"

Finalment, el Regidor va tancar l’acte, felicitant a tots els participants, tant els que depenen de l'Ajuntament com els que NO, que també hi hem treballat molt i fem moltes coses i en la Covenció hem quedat molt difuminats, i al servei de traducció i al d’atenció als congressistes, que realment s’ho havia ben guanyat

El Dr, Bear, en qui vaig parlar un moment, va quedar molt satisfet i va valorar de forma molt positiva l’esforç que l’Ajuntament està fent per merèixer ser “Ciutat Amiga de la Gent Gran”. I amb un somriure va dir "Examen aprovat amb nota"

Joan

Johann Sebastian Bach, músic clàssic?

2011-02-05T12:42:00.054+01:00

Retrat de Johann SebastianBach

Si preguntem a algú qui és aquest personatge, com a mínim ens dirà que és un músic, i si anem seguint preguntant hi aniran afegint que era un dels grans compositors, que va escriure moltes obres i que pertany a l’època denominada barroca, i els més avançats ens recordaran que va composar, entre elles “El concert de Brandenburg”, “Missa en si menor”, “La Passió segons Sant Mateu”, “Oratori de Nadal”, i un etcètera molt llarg

A la ciutat de Leipzing on hi va morir a l’any 1750, li tenen una gran estima, però es van platejar una pregunta: Si aquest gran músic va ser capaç de crear una obra tan diversa, què hagués fet si hagués nascut a finals del segle XX? I per contestar-la van organitzar un festival de 24 hores al aire lliure en una de les places de la Ciutat, sota el títol de SWINGING BACH

En Daniel Carbonell, persona gran com nosaltres, de professió enginyer i per afició un gran musicòleg, ha gravat un DVD on recull algunes de les peces de Bach interpretades amb ritmes moderns per diferents artistes que és una delícia. La setmana passada ens el va presentar a Llar. Només citaré tres temes

Cartell del festival

“The King’s Singers” (grup format per un sextet de ex alumnes de la Universitat de Cambrige) va cantar amb ritme de swing la "Tocata i fuga". Malgrat que la lletra, de caràcter burlesc, era de collita pròpia, els assistents reconegueren la melodia de l'obra original. Per entrar en el Cd, feu clik AQUÍ. Podreu observar que el públic, que estava dret, aguanta el xàfec que va caure

El pianista Jaques Loussier junt amb el contrabaix Benoit Dunoyer i el bateria André Artino van tocar varis preludis, fugues i petits fragments de Bach que van ser una delícia. Feu clik AQUÍ

Imatge de Bobby Mc Ferrin

Però el plat fort va estar a càrrec de Bobby Mc Ferrin, el fabulós cantant ventriloc que va interpretar “L’Ave Maria” de Gounot basada en un preludi de Bach. Tot el públic que omplia la plaça el va acompanyar. En sentir-lo els socis de la Llar també ens hi vàrem afegir. El podreu veure i escoltar fent clik AQUÍ

Tot plegat una tarda musical en la que ens vàrem divertir molt escoltant Bach amb versions modernes

Gràcies, Daniel, perquè si no hagués estat per tu, ens haguéssim perdut el “Bach modern”

Joan

Reforma de la plaça de Josep Amat

2011-01-15T14:03:00.058+01:00

Imatge del pintor en el monòlit

Quan fa més de 50 anys, al casar-nos, vinguérem a viure al que es convertiria en la Ronda del General Mitre, ni la plaça que avui és de Josep Amat ni la Ronda existien. Hi havia cases petites, unifamiliars, que estaven habitades per persones grans. Tots sabíem que aquestes casetes anirien a terra ja que hi tenia que passar la nova Ronda. La seva construcció no es va començar fins que totes les persones grans que vivien en las casetas es van morir. Cosa que els veïns vàrem considerar un bon gest de l’Ajuntament de torn

Viata de la placeta

La Ronda es va pensar com una via ràpida i ampla que permetia als cotxes anar de Balmes a Lesseps sense semàfors però el seu preu va ser que la comunicació entre les voreres de mar i muntanya només es podia fer per passos soterrats, que solien a estar bruts i que els indigents feien servir de dormitori. Això va convertir la Ronda amb un riu sense ponts que separava les dues voreres

Espai pels infants

Passat un temps es va construir la placeta que es va anomenar de Josep Amat. Si no recordo malament, la va inaugurar l’Alcalde Maragall, que hi va col•locar un monòlit amb el nom i la imatge del pintor. Amb aquell disseny poca cosa més s’hi podia fer.

Repartint la xocolata

Ara, amb la remodelació de la Ronda, el barri ha guanyat molt. Ja no és un riu. Podem creuar sense problemes. La placeta s’ha convertit en un espai pels infants que te molt èxit. En general estem molt contents. I com que ja som grans, esperem que el record del soroll i la pols que hem menjat durant els més de dos anys i mig de les obres s’esborri de la nostra memòria

L'Alaclde tanca l'acte

Avui l’Alcalde junt amb la Regidora i el President del Districte han inaugurat les obres. Hi han estat presents molts veïns, quasi tots amb cares de satisfacció, i els que tenien algun problema han tingut ocasió per presentar al Alcalde les seves queixes. Els protagonistes han estat també els nens. A mes de jugar han estat obsequiats amb una xocolatada, a la que s’hi ha afegit tant els pares com els avis

L'acte l’ha tancat el Sr Alcalde amb un parlament gens protocol•lari i molt planer deixant molt clar que aquesta remodelació està pensada per les persones i no ens els cotxes

Joan

Reflexió sobre el que és el NADAL avui

2011-01-03T19:29:00.034+01:00

El pessebre de la plaça Sant Jaume

Quan parlem, aquí i avui, del Nadal ens referim a la festa en que els cristians celebrem el naixement de Jesús. Però no sempre ha sigut així. Abans en aquestes dates es celebraven els solsticis, però quan el cristianisme va anar adquirint presencia i poder, va anar “cristianitzant” les diverses" festes paganes”, i el solstici d’hivern es va convertir en el que ara en dien Nadal.

Però, què és realment avui el Nadal?

Continua sent una festa cristiana?
És simplement una festa?
És una promoció mercantil?

Els peixos de la Barceloneta

Donant un cop d’ull al nostra entorn, jo diria que és un “poti poti” de tot.

1.-) Els mitjans de comunicació, uns ens desitgen Bon Nadal, altres, Bones Festes i res més.

2.-) La nostra Ciutat il•lumina els seus carrers i places. Llums geomètrics o temàtics com els peixos a la Barceloneta o ballarines al Paral•lel i un pessebre a la plaça de Sant Jaume

3.-) Ens volen vendre un bolígraf sota el lema “Una joguina, una il•lusió”, o ens volen fer molt feliços bevent cava o altres coses

4.-) A les esglésies no hi falta la Missa del Gall. Uns hi van, altres no

Les ballarines del Paral·lel

5.-) Els que tenen família es reuneixen al entorn d’una taula, amb plats tradicionals o actuals.

6-) La Comunitat de Sant Egidi de Barcelona convida a dinar a 600 persones amb problemes econòmics o de solitud. Ho fa a l`església de Sant Just i Pastor i aquest any l’església es fa petita i si ha d’afegir un segon menjador ja que els comensals han arribat a 800.

7.-) Per e.mail circulen molts Powers Points amb pensaments de tots tipus. D’un d’ells cito la resposta que el teòleg Leonard Boff va obtenir del Dalai Lama a la pregunta “Quina és la millor religió? i que el va deixar de pedra, ja que li va contestar “La millor religió és la que t’aproxima a Déu, al infinit. És aquella que et fa millor”

Després d’aquest cop d’ull, per mi queda clar, que a la nostra societat hi ha com a mínim sensibilitats que responen a les tres preguntes inicials i que cada persona ho veu segons ho vol veure.

La sopa de galets

Però, que podem dir del Nadal que sigui real i no sols paraules?. La resposta la tenim cada un de nosaltres. Però si per defensar la nostra posició ens enroquem i ens dediquem a fer-nos la punyeta, és molt difícil que els homes trobem la pau i la justícia que tan demanem i que també és dificil que la cita que fa l'evangelista Lluc quan anuncia el Naixement de Jesús es compleixi.

“Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes en qui ell es complau”

(Luc 2-14)

Joan

Actes fora de programa

2010-12-21T17:02:00.046+01:00

Església de la Bonanova

Aquests dies la LLAR ha donat suport a dos actes no habituals. Una exposició de pintura i una cantada de nadales dels alumnes de la Escola Fàcia. Aquests actes NO habituals, formen part dels nostres objectius que són: “Oferir acolliment i amistat a les persones grans” i procurar que “estiguin en el món” i això s'asoleix amb actes com aquest

1.-) Exposició de pintura

Jardins de la Tamarita

Durant la setmana passada la LLAR va acollir l’exposició del pintor Xavier Solsona que porta per títol “Redescobrint Barcelona”. Solsona és un pintor barceloní a prop d’entrar a l’edat legal de persona gran, i molt conegut en els Estats Units d’Amèrica on hi ha una part important de la seva obra.

Casa Muley-Afid

S’ha inspirat principalment en la Costa Brava, però ara enceta una nova etapa en la que vol que el seu treball estigui centrat en el entorn urbà, especialment del nostre barri de Sant Gervasi.

El que ara en Solsona comenci una nova etapa és una clara demostració de la seva vitalitat i que les persones, a les que anomenen grans, som capaces de tenir il•lusions, fer coses i fer-les ben fetes, i en el seu cas des de l’art que és la seva il•lusió, pintant els paisatges urbans més estimats

2.) Concert de Nadal de les Escoles Fàsia

L'Escola Fàsia Sarrià està especialitzada en pedagogia terapèutica infantil i atenen a infants i joves entre 4 i 20 anys que pateixen deficiències psíquiques i/o trastorns del caràcter i de la personalitat i que no poden ser atesos amb èxit a l'escola ordinària.

La Marta presenta a la Coral

Els seus alumnes ens van oferir un recital de Nadales, totes molt conegudes, que van agradar molt al públic que omplia la nostra sala de gom a gom

Des d’aquí els hi donem les gràcies, tant als alumnes com als mestres i familiars que els van acompanyar, ja que ens han permès gaudir d’una tarda de relacions entre tres generacions que tant bé ens va.

Joan

Parades dels autobusus de Barcelona

2010-12-11T09:56:00.037+01:00

Parada Simple o de pal

L’altre dia tot anant amb un 17 pel carrer de Balmes vaig observar unes parades que per mi tenien una forma nova. Potser fa temps que ja hi són, però no en tenia consciència.

Parade de marquesina

Jo tenia present dos tipus de parades. La més senzilla, un simple pal amb una banderola a la part superior, o el de marquesina que et permet estar a cobert del sol o de la pluja, i assegut en un banc

El primer que vaig relacionar va ser el tipus de parada amb l’amplada de la vorera: Si la vorera és estreta, senyal senzilla, i si la vorera és ample, de marquesina.

Nova parada senzilla

Primera sorpresa. A la parada de Via Augusta amb Sant Eusebi, i en alguna altre, hi ha el nou tipus de parada senzilla, compost d'un panel d’uns quaranta centímetres d’amplada, amb inclinació a la part més alta on hi ha la informació del temps d’espera i a la part inferior uns una espècie de banqueta de fusta inclinada, que no entenc ben be perquè serveix. Segons Internet, (feu click AQUÍ), hi veureu que només parla del sistema d’informació i no ens diu res de la banqueta de fusta

Nova marquesina

Segona sorpresa. Més avall de la Diagonal en alguna parada de marquesina hi apareix a costat del banc un taulell metàl•lic amb la mateixa inclinació que el de la parada comentada anteriorment.

Si a la primera peça inclinada no sabia ben bé quina era la seva utilitat, ara encara estic més confós.

Misesere de la Catedral

De sobte m’ha vingut una idea lluminosa. Pel meu cap va passar la imatge del “miserere” del cors de les Catedrals. Recordeu el que són? Aquells plafonets discrets que tenen els seients del canonges i que els permeten recolzar el seu “pompis” de forma dissimulada mentre han d’estar drets.

Segur que el nostre Ajuntament no ha pensat en aquesta idea, però, què ha pensat?.

Parada del carrer Providència

O, encara que no sigui probable, qui sap si en veure que els veïns del carrer Providència adornaven la seva parada amb un balancí, TV, etc. etc. pensessin que demanven més comoditat i van decidir introduir aquest moble nou a les parades de marquesina (Explicació de la foto,AQUÍ)

Us agrairia que si sabeu què representa o quina funció té el banquet de fusta o metàl•lic, ens ho feu arribar

Joan

IX Mostra de Teatre de la Gent Gran del Districre

2010-11-25T10:42:00.033+01:00

Portada del programa de l'acte

Al igual que els últims anys aquesta trobada organitzada per la comissió de GG del districte, ha tingut lloc al Centre Parroquial de Sarrià.

Hi participaren 5 grups. Casal de GG de Can Castelló, Casal de GG de Can Fàbregas, Centre Cívic Vil•la Florida, Esplai Bonanova i el nostre.

Com que hi vaig arribar tard (ja que estava treballant per la Gent Gran en un altre lloc), i ja començava a actuar el nostre grup, que era l’últim, dels quatre primers només diré el que em van dir: "que ho van fer molt bé". I del nostre en faré un breu comentari

L’obra, que és una comèdia moderna, d’aquelles “de embolica que fa fort”, que porta per títol “Marta, Maria i Montserrat” , em va fer riure molt, no solament pel tema sinó pels la forma d’actuar dels nostres artistes.

L'embolic fa posar les mans al cap a la periodista

No explicaré l’argument, ja que l’obre es presentarà a la Llar el proper dia 1 de desembre a les sis de la tarda i no voldria que algun soci no hi anés per una indiscreció. És evident que els no socis que llegiu aquest comentari, si us pica la curiositat per veure els embolics, hi voleu assistir, i estarem molt contents de acollir-vos com es mereixeu.

Tot el grup saludant en acabar k'obra

Els nostres artistes, Eulàlia Mestres, que representava el paper de la Maria, muller recent abandonada, Carmen Serrano, amiga de la Maria, i que havien de compartir un “molt bon cafè?” amb la Monserrat, (Esperança Puigsureda). Aquí comença l’embolic en el que la resta de personatges es veuen involucrats. Aquests van ser la escriptora Miriam (Paquel Parada), les parelles Martí i Marga (Eduard Viladomiu i Glòria Amarillo) i en Manel i la Mercè (Josep Mª Pedrals i Rosa Esteva) i la Mònica (Núria Pugès). Ai la Mònica!

La Marta

La anècdota va ser el comentari que un net de la Núria Pugès va fer a la seva àvia: “Àvia: Veig que en aquesta Llar sou molt moderns”

Aquets acta també va servir perquè la Marta, que feia un mes que l’havien operat del cor, hi participés com espectadora. Això si, ben tapadeta perquè no es refredés

Joan

Comentari a la vinguda del Papa a Barcelona

2010-11-14T17:40:00.025+01:00

Vista del moment polèmic

Els comentaris que s’han fet d’aquesta visita han estat en general molt moderats i amb més alabances que crítiques. Entre aquestes, les vingudes del camp contrari a la visita, crec que la Pîlar Rahola ho va resumir molt bé en el seu article de La Vanguardia del de dia 9, pagina 23, i que avui, diumnege 14/11/10, ho remarca en la seva columna de la pàgina. 35 "Què esperàvem? Un Papa hippy?"

Superiora de les Auxiliares...

Més importants són els comentaris sortits dintre dels grups de base de la pròpia església catalana arran del “moment polèmic”, el servei de neteja de l’oli fet per unes monges i que va destapar un problema important i no resolt: “El paper de les dones a l’Església”

Les imatges, que eren unes tasques de neteja necessàries per la cerimònia, varen ser realitzades únicament per les monges, i molts vàrem pensar: Ai Déu meu!. No hi poden fer mes!. La neteja, únicament per les dones! La que s’armarà!. I així ha sigut. I tan fàcil que era evitar-ho!

En aquets dies el tema ha fet corre molta tinta i de mols colors. Només en citaré DOS de la mateixa autora publicats a La Vanguardia del 11/11/10, pag 38-39.

Abadessa de Sant Pere de les Puel·les

Articles de Maria Pau Lòpez.

1. Les monges que van fer aquest servei són de l’ordre “Auxiliares Parroquiales de Cristo Sacerdote”, i segons la seva superiora “Ho van fer encantades” i que “per elles va ser un regal portar la seva labor diària en un acte tan solemne com aquest”. Per elles, que la seva feina es tenir cura de tot el que es necessita per les celebracions litúrgiques, aquest moment és un moment de gran joia i a la vegada de reconeixement públic de la seva feina. Un 10 per elles. (Clicar AQUÍ)

2. Les Benetes de Sant Pere de les Puel·les, que per error, són les que han rebut les crítiques per aquet fet, es lamenten, junt amb les Dones en l’Església, que s’ha perdut una ocasió única per presentar el paper real que correspon a la dona dintre de l’Església. (Clicar AQUÍ), que és molt més que el de serveis auxiliars

D’aquest fet real, en podem treure alguna cosa positiva?. Jo crec que si. Com a mínim, demanar a la nostra jerarquia que si no pot, (o no vol) posar les coses en el lloc que li correspon, que el menys sigui prudent i no faci “pissarrinades” tirant més llenya al foc.

Joan

La previsita i la visita del Papa

2010-11-08T16:17:00.018+01:00

Foto publicada per La Vanguardia

La visita del Papa, s’ha explicat be?. Des del bisbat s’ha remarcat que era una visita pastoral. Y és veritat. Però no tota la veritat. La visita del Papa és molt més complexa, ja que té aspectes polítics i sociològics que no es poden separar.

De forma majoritària ha estat ben rebuda, però amb matisos. També ha tingut detractors, molts de forma correcta i altres, una minoria, amb gestos fora de lloc. Un dels arguments més esgrimits pels detractors és que part del seu finançament ha estat amb cabdals públics, sense tenir en compta que les entitats a que pertanyen també reben subvencions. (Veure els articles de Pilar Rahola o d’Antoni Puigvert)

Com anècdota curiosa faré menció del show dels autobusos. Uns anuncien la vinguda del Papa amb joia. Uns altres diuen que NO volen que vingui. Fins aquí és llibertat d’expressió. El que està fora de to és que la televisió pública fes publicitat gratuïta a “un artista graciós i mal educat”.

Foto publicada pel País

Quan el Papa va arribar el dissabte el vespres, la plaça de la catedral va ser un esclat de joia de la joventut que l’esperava i a qui el Papa va correspondre amb la sortida al balcó, fet NO programat

L’acte de la Sagrada Família, que vaig seguir des de la TV, crec que va ser un acte molt digne en tots sentits. Va tenir el segell del seny català, tan en seriositat com en dignitat. La seva parafernàlia va quedar reduïda al mínim indispensable i en molts moments va semblar que no existia. La presència dels polítics principals també molt discreta, com corresponia.

Gaudí

Les paraules del Papa expressades en un català fluid, al igual que en les que va pronunciar en castellà, serviren per presentar el tema central del seu discurs que no era altre que la família i la defensa de la vida i demanar a les autoritats civils que no deixessin de protegir-la.

La música i els cants, la majoria en català i d'autors catalans, acabaren d'arrodonir un acte que no oblidarem mai

També s’ha de destacar la labor de la nostra televisió, TV3, que va saber mostrar a tot el món aquesta obra única que és la recent Basílica de la Sagrada Família. Millor ambaixador publicitari no podíem tenir

Joan

Barcelona Ciutat Amiga de la Gent Gran

2010-10-22T20:46:00.019+02:00

A l’any 2005 en el Congrés de la Organització Mundia de la Salut (OMS) de Rio de Janeiro es va fundar el grup de Ciutats Amigues de la Gent Gran. En aquest grup hi podrien entrar les ciutats que treballessin perquè les persones grans s’hi trobessin bé, i podessin tenir un envelliment actiu i digne en tots els aspecte, tant materials com en la seva participació social

Barcelona vol formar part d’aquest grup i per estudiar el tema ho ha encomanat a l'Institut d’Envelliment, que sota la direcció de Mercè Pérez Salanova i el seu equip ho porta a terme. Aquest Institut forme part de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Des de fa temps l'Institut manté contactes amb les diferents entitats de Gent Gran, (La nostra hi ha participat), i ara ha tocat el torn de la Gent Gran dels Districtes, que com a grup, hi preguéssim part

El nostre districte ens vàrem reunir a Vil•la Florida el dia 19 i com la resta de Districtes es varen tractar 3 temes que resumeixo amb els seus títols

Primer tema

Mobilitat i transport
Accessibilitat i utilització dels espais i edificis
Comunicació i Informació

Segon tema

Habitatge
Serveis de Salut i Serveis Socials
Relacions de suport en les famílies, entre amics i veïns

Tercer tema

Participació social i cívica
Respecte, desigualtats i condicions d’inclusió

Com a representant del Districte al Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona, vull donar las gràcies a les persones que hi assistiren ja que la feina que van fer va ser molt profitosa i les seves aportacions estaran contemplades en l’estudi que s'està fent des del Institut.

Llàstima que la participació va ser molt petita pel que és el nostra Districte!

Joan Trullas

Connexions interessants
Institut d'envelliment
A.C.A Notícies
A.D.E.G.G, Mary Luz

6è Congrés Nacional de la Gent Gran

2010-10-08T19:53:00.060+02:00

Vista de la sala, abans de començar

Ahir va tenir lloc la cloenda del 6è Congrés Nacional de la Gent Gran de Catalunya a la Ciutat de Cornellà del Llobregat i en l’edifici Citilab

Ens hi vàrem reunir més de 300 delegats representant a de totes les comarques del país. Abans ja havíem tingut unes trobades prèvies de tipus més local i que ens permeteren presentar més de 480 esmenes entre les 3 ponències que ens varen proposar, i que foren

A.-) La participació de la Gent Gran

B.-) Pobresa i exclusió social

C.-) L’envelliment actiu

Presidència política

Les ponències es referien a temes tractats en congressos anterior i que havien quedat pendents d’aplicació, a més dels que han sortit en el període entre congressos, tots encaminats a millorar la vida de les persones grans, partint del la premissa que la gent gran som ciutadans i no súbdits, i que encara que estem allunyats del món del treball remunerat, treballem tant o més que quan hi érem, i ara sense cobrar!. Així ho demostra la tasca feta en aquest Congrés i el sacrifici que els delegats de les comarques més allunyades han fet per assistir a l’acte que comentem.

Disposar només d’un dia per tota aquesta tasca ha representat pels ponents una feina de síntesi molt gran i tenir que consensuar temes més o menys semblants per poder arribar a la sessió de treball sense tenir que debatre un número elevat d’esmenes. A la ponència A, a la que estava inscrit, se’n van presentar més de 100 i només se`n defensaren 6, i totes van ser acceptades i incorporades

Mesa de la ponència A, presidida pel Sr Escudé

El temps de que disposàvem es va repartir així

De les 10 fins a les 12. Acte inaugural a càrrec de la H. Sra Capdevila, Consellera d'Acció Social i Ciutadania, que ens va explicar l’obra del seu departament i que vàrem quedar meravellats del que s’ha fet, i del seu import. Seguidament el President, H. Sr. Montilla, ens va dir que la Generalitat farà seves totes les propostes que surtin del Congrés. Després d'uns parlaments de poc interès, el cafè de ritual i unes explicacions tècniques

La Presidenta de Gent Gtan, Sra Mercè Calaf

De 12 a 2, constitució de les meses i treball de les ponències (Menys de dues hores de feina)

De 2 a 4 Dinar i de 4 a 6, Plenari amb l'aprovació per una gran majoria de les TRES ponències, encara que de les ponències en que no havíem participat, no en coneixiem el seu redactat final, I com és habitual, després de la lectura del MANIFEST (AQUÍ el trobareu íntegre), unes paraules de la presidenta de la Gent Gran Sra. Mª Rosa Calaf, periodista de televisió jubilada que va citar la problemàtica de la Gent Gran amb els mitjans. Les seves paraules van arrancar l’aplaudiment més fort que va ressonar a la sala posta en peu. El tancament oficial a càrrec de la Secretària de Polítiques Familiars, Sra. Porta. Com que ja estàvem cansats, em va semblar llarg i reiteratiu

Cal comentar també l’entorn, l’ambient i les petites xerrades entre congressistes durant el dinar o altres estones fora del programa

Vista de Citilab, a Cornellà

Citilab és un edifici industrial convertit en un centre per a la innovació social i digital (?) a Cornellà de Llobregat, (per més informació, feu click AQUÍ) Com a curiositat, és el primer espai públic en que veig els Serveis de tipus Unisex. Una única sala per homes i dones amb cabines individuals que a mes de W.C hi ha un lavabo. Llàstima que per una sala de 300 persones només hi havia 6 cabines!

El comgressista Sr Lluch a l'entrada de Citilab

L’organització en general amb algunes deficiències que es podien haver evitat. En especial van afectar als congressistes de les comarques més llunyanes i no diguem als de Barcelona que de poc ens assabentem de l’horari a misses dites

A la meva ponència també vàrem tenir lapsus de papers o formes de procedir que van produir confusions i altres cosetes que el president va salvar amb habilitat, prudència i sentit del humor.

Malgrat tot, una bona feina feta per les persones grans de Catalunya. Esperem, com va dir una ponent que tocava de peus a terra, en acabar de llegir el Manifest: Que al menys dues o tres coses demanades en el Manifests, es facin realitat en els proper 4 anys

Joan.

Nota: Feu click AQUÍ i veureu l'article que ha escrit el Sr. Lluch, president d'A.C.A sobre el tema

els 50 anys de sacerdoci de Mossèn Carles Sauró

2010-09-20T12:48:00.051+02:00

El Mossèn a la Llar. Foto d'arxiu

Ahir Mossèn Carles va celebrar els 50 anys de la seva ordenació sacerdotal. Ho va fer, tal com és ell, en una cerimònia senzilla, a l’entorn de la Eucaristia que cada diumenge al vespre presideix. Aquesta vagada va concelebrar amb la resta Mossens que treballen a la Parròquia i hi va assistir la Pastora de l’Església Evangèlica del barri. Amb aquet fet queda clar el seu esperit ecumènic

No és la meva intenció fer-li una lloança per quedar bé o d'ofici sinó posar de manifest el que per mi ha estat el Mossèn durant aquests últims 10 anys des del punt de vista de la Llar. Citaré nomes TRES fets importants.

L'esgléesia, aban de començar l'acte

1 .-) Va incorporar a la Marta al Consell Pastoral. Va ser el reconeixement que la Llar, que tenia un status propi, formava part del pla pastoral de la Parròquia i no era un annex que anava per lliure

2.-) Quan es va detectar que aquest status havia quedat obsolet i que portava més mals de caps que res, i es va plantejar que la Llar passés a Associació Civil, la seva forma de ser sempre dialogant va ser decisiva perquè aquest pas arribés a bon fi sense traumes, evitant interferències externes que ho haguessin impedit

3-) Aquesta nova situació jurídica de la Llar va portar a la signatura amb la Parròquia dels pactes operatius que regulen el que a cada part li correspon respondre i fer. Aquest pacte ha evitat tot tipus de mal entès que sempre es produeixen quan les situacions són ambigües.

El presbiteri

Per mi, aquest TRES fets, a més del tarannà dialogant del Mossèn, demostren una visió de futur molt alta i que si apliquéssim el llenguatge del polítics, diríem que és un Estadista. Jo m’inclino per unes altres paraules més entenedores, però no menys importats: El Mossèn és una persona de paraula i de sentit comú, i que quan li he demanat la seva opinió sobre un tema determinat, els seus raonaments m’han servit molt per resoldre el tema consultat. Les paraules boniques se les emporta el vent. Els fets són el que queda i compte

Per mi, El Mossèn, a la Llar és “un més dels que, com a Gent Gran, en formem part.

Joan

Rebaixes del Corte Inglés

2010-09-05T11:46:00.017+02:00

Fa vuit dies, la Maria Lluïsa em va avisar que tenia dues camises sense mànegues que havien acabat la seva vida útil i que si volia continuar portant camises d'aquestes, havia de renovar-les

Com que estàvem als últims dies de les REBAIXES, vàrem anar al Corte Inglés amb la certesa que les trobaríem a bon preu

Hi trobàrem dos seccions de camises, una a 15€ i escaig, i l’altre a 39€ i escaig. La primera mirada la dirigíem a les 15€, però no ens en va agradar cap. Ni per la roba ni per els dibuixos. I cap a les de 39€ s’ha dit. En poca estona ja teníem les dues camises que necessitàvem. En anar a pagar ens comuniquen que si en lloc de DUES camises en compràvem TRES, la tercera era de REGAL, cosa que ens havia passat per alt en mirar el rètol del preu. I compràrem les TRES camises. Quedàrem molt satisfets

En treure les etiquetes a casa per posar-les a l'armari vaig veure el preu abans de les rebaixes. I vaig tenir una sorpresa: El preu era diferent en cada camisa i anava de 45€ a 55€. Si el preu rebaixat era de 39€ sobre un preu promig de 50€ la camisa, els descompte era d’un 25% aproximadament, petit per tractar-se de l’últim dia de rebaixes. Però si mirem el què realment vaig pagar per les TRES camises, que foren 78€, o sigui a 26€ cada una, la cosa és diferent, ja que sobre el preu de 50€ representa quasi un 50%, que és el descompte habitual en tots els articles en aquesta data.

Vull felicitar al director comercial del Corte Inglés per aplicar aquest criteri de 3 per 2 ja que va reduir el número de camises sobrants per retirar, sense sacrificar el preu rebaixat fins al 50% habitual.

És el poder de les tècniques comercials davant de clients com nosaltres que reaccionem de forma lenta. Nosaltres volíem DUES camises i ens emportàrem TRES, però, quants que en volien UNA van marxar també amb TRES?

Joan

Experiències de les nostres vacances

2010-08-10T19:08:00.064+02:00

Plaça de Biescas (Osca)

Primera part. Experiències noves

Aquest any ens hem sentit joves i hem fet la reserva a un hotel a través d’Internet. Tot perfecte. Cap problema. Tot s’ajustava a la publicitat, menys el que aquesta no deia. L'hotel era modern i "de disseny”, molt bonic. Tothom era molt amable.

Panticosa des del tetefèric

Però els seus autors no havien arribat al capítol de la Gent Gran. No pensen en les nostres petites mancances. La banyera-dutxa, ample i amb bona pinta, era alta i al entrar-hi, no et podies agafar en lloc. Era perillós. (Ja ho hem fet arribar a la direcció)

Bosc del balneari. Al fons, el llac

El sopar, també de disseny, ens va fer enyorar la patata i tendre o plats casolans als que estem més habituats

Entrant al Parc Natural d''Ordesa

Conclusió: Internet funciona, però pregunteu tot el que faci falta i que no diguin en la seva publicitat

Des d'aquí vàrem anar a Panticosa, als seus Balnearis i a la Vall d’Ordesa. Tot molt bonic, però a Ordesa, si vols gaudir-la intensament, has de caminar per sobre de les nostres possibilitats, cosa que sabíem i teníem assolit, Malgrat aixó, estem contents d'haver-hi anat

Segona part. Ribera de Cardós. Terreny conegut

Els núvols que ens van rebre

Poc abans d’arribar-hi, va fer un fort ruixat que va deixar un cel amb uns núvols dels que li agraden a en Picó. Va ser un moment, i quan els vaig fotografiar ja havien perdut una mica el seu encant, però continuaven sent impressionants

El nostre recò de lectura

A l’hotel de sempre, que ja ens esperaven, vàrem comprovar que els arbres on anàvem a llegir s’havien estirat molt i que la seva ombra era molt més espessa que la del any passat i que encara era més acollidora. Aquí cap problema "de disseny ni de res". Estàvem com a casa

Amb l'Ernest, a dalt del pla

Ens vàrem trobar a l’Enric Fontic, que tots coneixeu. Recordeu la xerrada sobre el Pallars que ens va fer fa dos anys?. Aquest any, malgrat que la seva salut no és tan forta com abans no ha sigut inconvenient perquè féssim una sortida amb el 4x4 del seu fill per les muntanyes al voltant de Tírvia, el seu poble estimat.

Vida comunitària i cultural

Aquest any ha vingut el Cor Jove ad Libitum, de Begues (Baig Llobregat), format per 11 noies i 2 nois, que sota la batuta de Mireia Ibars i dos guitarristes ens van cantar 14 peces (més la de propina) que venien de diverses cultures, com la zulú, celta, hebrea o una espiritual negra i altres. Tant el conjunt com les, o els, solistes ho varen fer molt bé

Confunt de la Coral

La seva forma de cantar era molt diferent del que estem acostumats amb la nostra coral de Gent Gran. Realment una coral jove, amb empenta i moviment constant, els hi permetia cantar de memòria i amb anglès sense cap mena de problema.

Benaurada joventut!

La directora

L’acte es va celebrar a l’Església parroquial després de les converses amb el Sr Rector i el bisbat de La Seu.

En acabar la cantada, sortirem a la plaça de l’església i tots junts compartirem una coca (que estava una mica dura) i un traguet de vi bo

Tenim moltes més coses per explicar, però ja ho farem en una xerrada a la Llar

Joan i Maria Lluïsa

Si voleu veure més fotografies, feu click AQUÍ

Joves i mitjans de Comunicació

2010-07-16T17:30:00.010+02:00

Si, Si. Heu llegit bé. Trobada de JOVES. Ara veureu perquè

Organitzat per la Generalitat, els dies 12 i 13 d’aquest mes hi va haver aquesta trobada de joves de tot Catalunya per parlar de com els tracten els mitjans. I..., oh casualitat!. Si canvien la paraula “joves” per “gent gran”, tindrem el tema que com a Gent Gran vàrem parlar els dia 18 de març a Fort Pienc. (Clicar AQUI). I per veure què deien, vàrem sol•licitar si ens hi volien, i la Motse Mora i jo mateix, ja ens teniu cap allà

La nostra presencia es va centrar en la dos xerrades principals

A.-) “El tractament informatiu de les persones joves als MC", a càrrec de Marcel Mauri i Mònica Figueres, de la Pompeu Fabra, i Laura Rodas, coordinadora dels informes de plurarisme del Consell de l’Audovisual de Catalunya

Cada grup va presentar els seus estudis sobre la presència dels joves en els diversos mitjans, segons els paràmetres que creien adients, amb resultats relativament similars. MOLT POCA PRESÈNCIA

Estudis una mica teòrics però que coincidiren amb la idea que en tenien els joves presents, que sense fer quantificacions, veien que era molt minsa

B.-) "Joves sobre joves. Les persones joves com a productores de continguts informatius sobre ells mateixos". El van presentar 4 ponents diferents

a.-) Joan Vilaplana i Ignasi Torrens ens van presentar Boca Ràdio, del districte d’Horta-Guinardó. És una Ràdio dirigida per joves i destinada al joves. Van demostrar molta empenta i entusiasme. N’estaven força contents

b-) Sara Blázquez, periodista jova de la comarca d’Osona, i Cap de redacció de la revista “Mà per conviure”. Va exposar la problemàtica que tenen els periodistes joves per obrir-se pas, i que a més de guanyar poc, han d’agafar els encàrrecs que els hi surtin.

c-) "Bloc Jove". El va presentar Marc Serena, periodista que ja està arribant al final del que es diu gent jove i que és autor del projecte “lavoltadels25.cat” (un bloguer com els nostres) (fes clik AQUI). És un periodista lliure (free lancer), que va dir coses molt interessants, com que quan busca personatges per entrevistar, li costa trobar noïes i que és difícil que els mitjans gran els interessi massa el tema de la joventut per si mateixa, i que la porta al futur està en les noves tecnologies. Internet cada dia obre més portes

d.-) "La comunicació associativa", del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Hi veiem paral•lelisme amb els problemes de la Gent Gran?

Ho estudiarem en el grup de treball de comunicació, ja que és el lloc on s’han de debatre aquest temes i buscar-hi solucions

Trullas

Sortida de final de curs a Olot

2010-07-06T16:51:00.031+02:00

Dimecres 30 de Juny, la Llar té la seva excursió de fi de curs.

30 persones hem anat a Olot, a visitar i conèixer la "Cooperativa La Fageda", indústria de productes làctics, exemplar per la seva organització i que dóna feina a persones amb disminució física o psíquica.

Hem quedat meravellats de com d'una idea sortida dels psicòlegs de l’Hospital psiquiàtric de Girona, especialment de Cristòfol Colón i la seva esposa, ha passat de ser un Centre Especial de Treball relativament petit a formar part d’una entitat important com és la Fundació P.S.A. de la Garrotxa, que coordina el treball del Centre amb les resta d’activitats assistencials que volten al entorn de la Coopetaiva.

Després d'un esplèndid dinar al restaurant "La Perla" amb les típiques "patates d'Olot”, bona companyia i agradable ambient, hem anat a visitar el Museu de la Imatgeria, o el dels Sants, amb l'explicació del procés de la fabricació de les imatges religioses, tan conegudes a tot el món. Els promotors foren els pintors Joaquim Vayreda i en Josep Berga, a l`any 1880, quan dirigien l’Escola Pública de dibuix d’Olot.

Gràcies a aquesta escola la industria de la imatgeria va arrelar a Olot, i va ser molt important. Després del Vaticà II va decaure, per estabilitzar-se a uns nivells que encara donen feina a set tallers. La seva producció es destina un 35% a l’exportació i el 65% restant al mercat nacional, de forma majoritària a Llevant, Madrid i Andalusia

L'última visita ha sigut a la "La Trincheria", important casa senyorial construïda al segle XVIII per la família d’aquest nom, que després de vàries transformacions i usos, ha passat a mans de l’Ajuntament i avui és l’Institut de Cultura de la Ciutat. Està molt ben conservada amb bonics i bons mobles olotins que ens delectà a tots.

Amb els deures geogràfics, culturals i d’amistat fets, emprenguérem el retorn a Barcelona contents i satisfets, agraint a en Llucià Torres i en Josep Mª Pedrals la bona organització de la sortida.

Amb el cant dels adéus ens desitjarem bones vacances.

Marta

Homanatge al personatge del barri: La Marta

2010-06-24T10:26:00.027+02:00

Vil•la Florida, 18 de juny, homenatge a la MARTA MESTRESi RODÓN

La Marta tanca la porta del seu pis del carrer Mandri. Ha arribat el dia de l’homenatge que l'Associació de Veïns i comerciants del Barri de Sant Gervasi l'hi tenen preparat.

Enfila el carrer Muntaner, per remuntar la petita pujada que porta a la finca del Centre Cívic. Primera sorpresa, a mitja rampa, es troba amb la presència dels fills i les seves respectives parelles, és a dir, amb tota la família, que no la podien deixar sola en una diada tan especial per a ella i per a tots nosaltres.

La sorpresa va ser molt forta, esclatant i emotiva. No s’ho esperava. Com sempre, fent bon nom a la seva discreció, no ho va fer saber ni als fills que tant s’estima.

A aquesta entranyable festa, senzilla i com no, familiar, no hi faltava ningú de la seva estima (família, parròquia, la Llar, comerciants, companys de l'escola Blanquerna, amics, etc.) en fi una gran representació en concordança amb el seu do de gents.

Tampoc no hi va faltar la representació institucional del barri, Regidora, President del Districte i de la junta de l’Associació de Veïns i de Comerciants.

Després d’un sopar força exquisit es varen succeir una sèrie de parlaments, iniciats pel Mn. Carles de la Parròquia de la Bonanova, el qual va relatar un retrat de la Marta força emotiu, endinsant-se en el seu terreny personal. La família, la llar, els amics, els compromisos amb la societat, etc.

Relats simpàtics i molt desconeguts per la majoria, i que varen demostrar tenir una gran coneixença i estima cap a ella. Tot seguit va ser la Regidora Sara Jaurieta qui va agrair tota la seva tasca dins del barri. Per acabar, la Marta mateixa va proferir sincers agraïments pel reconeixement i com sempre, i d’acord amb la seva discreció, l’expressió explícita de no ser mereixedora de tal homenatge.

Per últim, va expressar la seva intenció de fer extensiva a tota la Llar aquest emotiu reconeixement.

Per acabar aquesta festa, un grup de joves del Cor Madrigal i de l’Orfeó Català van oferir-nos un concert en el que interpretaren a “capella” diverses cançons, des d’unes espirituals negres, fins a cançons tradicionals catalanes i mallorquines.

Per concloure l’acte, el grup musical va dedicar a la Marta el cant de l’himne "Som Catalans" composat pel Mestre Llongueres, el seu sogre i avi nostre.

Moltes felicitats, Mare, per l’homenatge que molt t' honra.

Els teus fills.

La Coral de la casa Pairal d'Andorra la Vella ens visita

2010-06-18T17:13:00.008+02:00

El dimecres passat, dia 17, vàrem rebre la visita d’aquesta Coral, amb la que compartim director.

No és la primera vegada que aquesta Coral i la nostra canten de forma conjunta, bé a Andorra, bé a Barcelona, i sempre ha estat una jornada de convivència molt efectiva i que a tots ens ha servit per visitar part del territori amfitrió. Recordem que a l’ultima vegada que varen venir a Barcelona els vàrem portar al Tibidabo i en una de les d’Andorra ens vàrem portar al llac d’Engolasters, a més de cantar, o bé a la seva seu, o en una Església molt cèntrica, que no recordo el nom

Aquesta vegada ens hem trobat al Port Olímpic, on ens va permetre passejar i contemplar aquest espai que fa tant de goig. No cal dir que abans de cantar hem fet un dinar que els permeté arribar a l’hora de cantar amb molt optimisme i ganes de fer-ho bé, com així sol ser

La cantada va tenir lloc en el nostre local social que estava ple de gom a gom. Sort que sempre hi havia una de les dues corals a l’escenari, i això va permetre que molt poques persones estiguessin dretes. Entre tots, passàvem de cent

Com és habitual, la primera Coral que va cantar va ser la d’Andorra, que ho va fer molt bé, Va ser molt aplaudida, però la nostra no es quedà endarrerida. Va acabar amb uns cants a càrrec de les dues coral juntes. Total, una festa molt bonica i agradable

Però la festa no podia acabar sense un petit berenar perquè els d’Andorra arribessin a casa sense tenir que sopar... i nosaltres tampoc ho tinguéssim que fer

Joan
Notes
Foto 1: Vista del llac d'Engolasters.
Foto 2: La nostra Coral canta a l'Església de Andorra
Foto 3: La Coral d'Andorra a la nostra Llat
Foto 4: Vista de la nostra sala

L'Església catòlica, s'ha de reformar?

2010-06-02T21:13:00.022+02:00

En llegir a La Vanguardia del dia 30 de maig passat, (pàgina 49) l’article “De la fractura al diàleg”, escrit per Matabosch, junt amb altres que aquests dies m’han arribat, m’han portat a fer aquest escrit sobre la renovació de l’Església catòlica

1.-) Matabosch, teòleg, és delegat Diocesà d’Economia de l’Arquebisbat de Barcelona. El seu article ens parla del 100 anys del moviment ecumènic sorgit a Edimburg, patrocinat pels protestants. Fins al Concili (1668-65), l’església catòlica només parlava del “retorn dels esgarriats”. Ara parla "de renovació i de buscar junts el que Jesús volia de la seva església”. Ja accepta que "no és l’única posseïdora de la veritat de Jesús” És un avanç important AQUí

2.-) José Sols Lucia, teòleg i director de la Càtedra LACS del IQS, també a la Vanguardia del dia primer de juny (pàgina 22), publica un article titulat “Una església millor és possible”. El que diu és molt clar i directa. Cita que en l’església catòlica hi conviuen dos grans grups:

A.-) Un que defensa que l’església catòlica té la veritat en front de la resta de cristians, i que no admeten diàleg intern ni extern (No han digerit el Concili. A La Vanguardia del 02/06, hi ha una carta al director amb aquets sentit i que critica l’article Carta)

B.-) Un altre que dialoga amb les altres esglésies i que vol fer un camí comú per adaptar-nos al Concili. AQUÏ

3.-) Victor Codina, també teòleg i jesuïta, ha escrit un article publicat en el número 387 del Pregó titulat “Una vella anomenada Església”. En forma de paràbola ens diu que l’església actual és com una vella amb Alzheimer a qui quasi ningú en fa cas, però que vindrà un dia que per la força de l’Esperit tornarà a ser jove. AQUÍ

4.-) Rovira Belloso teòleg, és un dels principals representants de la teologia moderna catalana. Actualment és rector de la parròquia dels Àngels. El seu comentari en el Full dominical del 23/05, “La visibilitat eclesial. Ecclesia semper renovanda” és un petit contrapunt a les opinions dels citats anteriorment, ja que parla que l’Església s’ha de renovar, però ens diu “que si una cosa et sembla criticable en l’Església, en comptes de recobrir-la amb una paraula crítica, compensa-la amb una obra que doni gruix a la justícia i a la caritat eclesial”. I fa una llista de coses a fer AQUÏ

Tots els he trobat interessants tant pel que diuen com pel que No diuen. Tots estant d’acord en que l’Església s’ha de renovar, però cada un diu el màxim que pot dir des del lloc eclesial que ocupa. (No fos cas que el que es mogui, no surti en la foto). El més poètic ens diu que per la força de l’Esperit vindrà el canvi, però no ens diu que l’Esperit sempre s’ha manifestat a través del homes i que aquests no solen ser els que estan situats en les altes estructures.

Si us interessa el tema i teniu un ratet, podreu llegir els texts originals fent click en la paraula AQUI que hi ha a cada un d’ells

La Diagonal II i últim

2010-05-19T17:39:00.015+02:00

D’aquest tema en vàrem parlar fa més d’un any amb el Sr. Permanyer en motiu d’una xerrada que ens va fer. En el torn de preguntes va sortir la Diagonal, ja que feia pocs dies que havia tingut una entrevista amb l’Alcalde sobre el tema, i amb el seu llenguatge acurat ens va deixar entreveure “que ho veia molt complicat”. L’article va tenir dos comentaris.

1.-) Si hagués estat possible, m'hauria agradat fer-li al Sr. Permanyer una petició sortida de l'ànima: que ell, que tant estima la nostra Ciutat, ens ajudi a evitar que la Diagonal es converteixi en un desastre urbanístic. Així sigui.

2.-) En preguntar-li si el treure aquest tema ara i proposar un referèndum amb participació de totes les persones empadronades era més aviat fum per tapar altres temes, va respondre amb una rialleta i va dir que els que realment coneixen els problemes de la Diagonal són els veïns que hi viuen i els comerciants que hi treballen

La segona vegada que en vàrem parlar va ser a mitjans d’abril passat en la visita que el Conseller del Districte Sr. Sanjosé ens va fer per explicar-nos el projecte, i que després del col•loqui el podem resumir així

* Que si el col•lectiu que hi va assistir fos una mostra representativa dels ciutadans, l’opció guanyadora seria la "C".

Aquesta sensació va anant prenent força en dos sentits: Poc interès i molt marcat cap a l’opció esmentada abans. Nomes dos exemples.

A.-) Reunió convocada per el Segon Tinent d’Alcalde al local de Fontana per explicar el projecte a les persones i entitats que participem a Benestar Social i Ciutadania. Només hi vam ser 15 persones (i 4 eren funcionaris del departament). Els dos que vàrem parlar, que érem persones grans, li vam dir el que pensàvem: la “C”

B.-) Plenari del Consell Assessor de la Gent Gran. Al tractar el tema, la majoria dels que vam prendre la paraula va ser per la “C”. (Aquest acte va sortir a La Vanguardia)

Per tant, aquí no ens ha sorprès que la votació sortís com ha sortit.

L’únic que ens ha sorprès és la destitució d’en Carles Martí, ja que nosaltres en tenim un molt bon record de quan era Regidor del Districte i el nostre bon record era compartit amb una gran majoria de les persones i entitats de Sarrià-Sant Gervasi, cosa que es va demostrar en l’acte que el Districte li va dedicar quan se’n va anar a Ciutat Vella.

I ara, què farem?

Queda ben clar que quan les coses neixen tortes, acaben malament

Joan

*-) L'arrticle sobe la xerrada del Sr Permanyer el trobareu a Informes del dia 30/01/2009
*-) L'article sobre la visita del Sr Conseller el trobareu a Informes del dia 16/01/2010

Assemblea anual

2010-05-07T21:13:00.008+02:00

Dimecres passat dia 5, i amb una assistència de 45 socis, va tenir lloc l’assemblea de cada any. La d’aquest any tenia un caràcter especial, ja que s’havien de renovar 5 càrrecs de la Junta, dels quals 4, d’acord amb els estatuts, havien de cessar ja que havien esgotat el dret a reelecció, i el cinquè, que podia presentar-s’hi, ho ha fet.

La idea dels estatuts de que a la Junta només s’hi podia estar un màxim de 8 anys en el mateix càrrec és molt clar. "És bo que les Juntes es renovin i a ser possible que els nous o noves sòcies que prenguin el relleu siguin de menys edat del que cessen".

Malgrat l’esforç que s’ha fet des la Junta, i de la gran capacitat de persuasió de la Marta, només hem assolit fer una junta nova, però no de persones més joves. I si hem assolit el primer objectiu ha estat gràcies a la pròpia Marta, que d’acord amb la possibilitat estatuària de poder canviar de càrrec, va optar per la presidència, i en quan a l’edat, hem rebaixat la mitjana de 73.28 a 72.49 o sigui, hem quedat pràcticament igual.

Els nous càrrecs proposats van ser nominats per aclamació i rebuts amb un fort aplaudiment.

La nova Junta ha quedat constituïda per:

Presidenta Marta Mestres

Secretària Mercè Castany

Tresorer Josep Mª Pedrals

Vocal Joan Maria Bracons

Vocal Montserrat Conangla

Vocal Rosa Esteve

Vocal Maria Raquel Martori

Vocal Montserrat Masifern

Vocal Mercè Moliné

Vocal Carme Serrano

L’Assemblea va acabar amb unes paraules del president sortint i unes de la presidenta entrant. I com no podia ser menys, amb unes paraules de Mn. Casas, fundador de la Llar i de Mn. Sauró, Rector de la Parròquia.

Acabat l’acte, tots junts vam compartir un bon tall de pa de pessic i una beguda

Nota: En Jaume Saura ens va fer un ampli reportatge fotogràfic. Especialment les senyores heu sortit molt guapes. Clicar AQUI

Reforma de la Diagonal

2010-04-16T20:14:00.029+02:00

El dilluns passat, dia 12, va venir el Conseller, Sr Eduard Sanjosé, per explicar-nos la reforma de la Diagonal

Va ser un dilluns desgraciat. Plovia. No teníem ordinador per passar el PowerPoint. El que esperàvem que portessin, no arribava. Varen passar tres quarts d’hora, i res. Decidírem que el Conseller comencés la seva explicació sense aquest suport tècnic, que va arribar poc abans d’acabar. Només érem unes 20 persones, quan habitualment som als voltants de 50. Total, el color de la sala era gris com el de la tarda

El Conseller va explicar que la Diagonal la va projectar en Cerdà per una Ciutat de 150.000 habitants, i que ara, que som molts més, s’ha fet petita. Que es proposen dues formes de fer la modificació i que totes dues han previst que les persones que entrin en cotxe a la Ciutat el puguin deixar a l’entrada i que utilitzin el transport públic per anar al centre, i que les bicicletes tindran els seu espai, etc, etc. Ho va fer molt bé.

A l’hora del col•loqui les coses no van anar tant rodones. Hi van haver vàries intervencions, que podem resumir:

1.- Es va preguntar per l’opció C, i si en cas que fos la més votada, si es mantindria la seva estructura actual. Ens va aclarir que si la suma de les opcions A i B superen la C, es farà la A o la B, ja que la consulta és “Modificar o No modificar”. No va ser gens ben acollida aquesta resposta, ja que la pregunta real que tothom creu és A, B, o C, no A+B contra C

2- Es va preguntar pel cost de la consulta, que es considera molt elevat i en aquests moments, fora de temps. El Conseller diu que no el coneix, el que no satisfà al que va fer la pregunta, ja que dóna peu a acceptar com a bones les xifres que corren i que a la Gent Gran ens semblen molt elevades

3.- Què tindrem un millor transport públic, està molt bé dir-ho, però NO s’ho creu ningú

4.- Les bicis, o millor dit els ciclistes, no tenen bona premsa entre la Gent Gran

Total. Que si el col•lectiu que hi va assistir fos una mostra representativa, l’opció guanyadora seria la C. I en quan a la poca assistència, i després del que s’ha comentat aquest dies a la Llar, no queda clar que els que esperàvem i no van venir, fos per la pluja.

Joan

Reflexions fetes per Setmana Santa II

2010-04-02T11:12:00.020+02:00

L’any passat vaig fer unes reflexions sobre Setmana Santa des del punt de vista d’un jueu. (Per llegir-lo integra, fer clic AQUÍ). Aquest any ho faré mirant al nostre entorn. i espero comptar amb la vostra col·laboració. Us proposo llegir uns pocs articles, del que cito unes frases per donar una pista, però que el seu sentit real només el tindreu si llegiu el text sencer, i hi busqueu la seva possible relació

He escollit texts de persones creients i no creients ja que el món el formem persones de tots tipus

A.-) Glosa dominical del nostre Arquebisbe del dia 28 de febrer, sota el títol “Les esglésies a la Unió Europea” ens parla de diàleg, les Esglésies i comunitats religioses, de la sana laïcitat i del laïcisme, de com comportar-se en el món... (AQUÍ)

B.-) Francesc Torralba, filòsof i teòleg. El dia 11 de març en el CIC ens parlà sobre «Un testimoni dels sants. Coherència exemplar», i ens presenta “els sants com l’exemple sublim de la coherència", i va dir que la coherència és allò que dóna credibilitat, i que hi ha un lligam entre coherència, credibilitat i autoritat moral. Segons ell "el poder no té res a veure amb l’autoritat moral. Quan el poble percep que qui té el poder no té autoritat moral es cau en la desafecció." (Ampli Resum AQUÏ)

C.-) Vittorio Messori, periodista i escriptor italià, educat fora de la fe i ara creient, que el dia 21 de Febrer va donar una xerrada a la Concepció sobre el tema “¿Por qué creo?”, títol d’un llibre seu. Va ser entrevistat per La Vanguardia el dia 30 de març, i com a títol va posar “Trato de demostrar que ser cristiano NO es ser cretino”

“Creer en algo, todo el mundo cree; creer en Dios ya no es tan fácil y creer en Jesucristo es más difícil, pero creer en la Iglesia, creer en los curas... ¡Es casi imposible! …. y esa parte humana y visible de la Iglesia no es, en absoluto, entusiasmante”. (AQUÍ)

D.-) Pilar Rahola, a la Vanguardia del dimarts Sant escriu una carta al seu amic Alex, monjo de Montserrat

Esto de la fe es extraño. Puede mover montañas pero también destruirlas…

Me causa una gran admiración lo que la fe es capaz de inspirar en algunos seres humanos. … aprovecho para dedicar la carta a estos seres con luz, a los que creen, pero no imponen. A los que usan a Dios como instrumento de amor y no de odio. A los que encuentran la felicidad en la entrega a los demás… (AQUÍ)

I acabo com l’any passat

Ens fa falta un altre Sant Pau?

Joan

Gent Gran i mitjans de Comunicació

2010-03-18T10:02:00.013+01:00

El Consell de la Gent Gran ha organitzat una jornada per tractar aquest tema. Serà interessant i al que, com a socis de la LLAR, hi estem tots convidats

Els temes que es tractaran són:

A.-) Per què ens preocupen els mitjans de comunicació?
El faré jo com a membre del Consell i President de la Llar

B.-) El nou rol de la gent gran a la Ciutat
El farà Carme Triadó, Catedràtica de Psicologia de la Universitat de Barcelona

C.-) Quan és notícia la gent gran?
A càrrec de Rosa Gil, periodista de Ràdio 4 i RNE

D.-) Existeix un discurs mediàtic sobre la gent gran?. Es pot canviar?
El farà Antoni Puix, expert en comunicació, de l’Ajuntament de Barcelona

Debat obert

L’acte tindrà lloc el dilluns dia 22 de març de 10 a 12 del matí en el Centre Cívic Fort Pienc, carrer Ribes 14 (junt a la Estació del Nord)

Joan

Dia de la Jornada
Ordre de la Foto:

El Sr Bernardo Fernández, comissionat de Gent Gran, obre l'acte

Primer ponent: Joan Trullas

Text

Segon ponent: Carme Triadó

Text

Tercer ponent: Rosa Gil

Text

Quart ponent: Toni Puig

No tenim el text

Mary Luz Eixart, que no surt a la foto, Vicepresidenta del Consell va tancar l'acte

El mestre Llongueres ens parla d'Albèniz

2010-02-27T13:37:00.024+01:00

Dimecres passat, dia 24 de Febrer a la Llar, el mestre Francesc Llongueras, ens va oferir una molt interessant exposició sobre la vida i música de Isaac Albèniz, en motiu de l'any del centenari de la seva mort, (que va ser l’any passat. Portem retart en posar la notícia)

Ha estat exposada amb molt encert i va despertar l'interès a tots els assistents, ja que, magistralment ens ha explicat la seva intensa vida alternant amb fragments de la seva música. Va ésser un nen prodigi, ja que als quatre anys va fer el seu primer concert al Teatre Romea de Barcelona, continuant per tot el país i també arreu del món, considerant-se un català universal.

La seva producció musical és molt extensa destacant principalment les obres per piano. Va agafar la composició de la guitarra i la va passar al piano, així és com les seves obres tenen un caràcter de so de guitarra, amb un aire folklòric espanyol. Com a català que era té també obres d'un caire català i sardanístic.

Tots en vàrem quedar molt contents i en acabar, després del col•loqui, s'ha repartit un llibret, (obsequi de l'Auditori), dedicat aquest gran músic nascut a Camprodon, que va estar molt ben rebut.

Marta Mestres

Festa del Carnaval 2010

2010-02-13T12:28:00.052+01:00

Com cada any la festa de Carnaval ha estat marcada pel seu caràcter lúdic. En aquest, la característica ha estat la preparació de molts petits números, que guiats per la Marta, ha implicat a una gran quantitat de sòcies i socis en la seva posta en escena.

La nota que es va posar en el programa que deia:

Per no distreure a l’artista en la seva curta intervenció, NO es podrà entrar a la sala fins que finalitzi. Això vol dir que si arribeu tard és possible que no podeu entrar i es tindreu que esperar un moment fins que s’obri la porta

ha fet el seu efecte i a les sis en punt tothom ja havia arribat. Gràcies per la vostra puntualitat. L’única excepció va ser la màquina de fotografiar que per problemes tècnics va arribar quan anava a començar el tercer número.

Per contra, les que van passar molts nervis van ser les responsables del berenar, ja que a les cinc de la tarda només havien retirat els tiquests 35 socis i a les sis, hora de començar, se sobrepassava els seixanta assistents. Els tiquets serveixen per fer la comanda del berenar, de forma que no en falti per ningú, però que no en sobri massa

Ens en sortirem algun dia que els tiquets es retirin amb antelació?

Les actuacions van ser les següents:

Ball Country per les “nostres girls”
“El pretendiente”, monòleg a càrrec de Raquel Parada acompanyada per Carme Valdívia, Inés Peña i Carme Serrano
Tota la sala cantant “Petit Jan ve de la vinya”
Josefina Piñon recita “El Piyayo”
Chelo Martín canta “Yo te diré” de la pel•lícula “Los últimos de Filipinas”
Representació de la cançó “La Baronesa” a càrrec del trio Josep Mª Pedrals, Jordi Corrius i Joan Mª Bracons, i com a solista la Francesca Vilaplana
“Diàleg entre una mare i la seva filla” per Núria Pugés i Eulàlia Mestres
Carme Serrano ens canta “La fornereta”
Escenificació de “Eclipse de sol en un cuartel” a càrrec de tots els homes que la Marta va poder “reclutar”: Josep Mª Pedrals, Vicenç Sagristà, Cinto Mora, Joan Mª Bracons, Enric Carrencà, Joan Niubó i Joan Trullas
La Montse Niubó ens canta “Rien de rien”
Tota la sala canta “Baixant de la Font del gat” i els solistes són Montse Niubó i Joan Mª Bracons
La Roser Mallol recita “La tolerància”

El Berenar, servit per les nostres cambreres, no podia ser res més que Truita de Botifarra i Coca de Llardons

I per acabar, tots cantem “El Tamborileiro”

Gràcies a la il•lusió i a les ganes que tots els “artistes” hi van posar va ser una festa en la que tots varem riure molt i ens ho vam passar molt bé

Si feu click AQUI veureu un ampli reportatge fotogràfic de tots els números, excepte els dos primers que no teníem màquina. Demanem disculpes als artistes que els van escenificar per aquest "lapsus" imprevist.

Joan

Llibertat Religiosa en un món laic

2010-01-28T19:46:00.022+01:00

Un dels objectius de la Llar és que com que vivim en el món, volen estar-hi i saber què hi passa, Per aquest motiu, el dimecres passat vàrem tenir una xerrada perquè els socis que assistirem al VI Congrés de Cristianisme al Segle XXI, sota el títol d’aquesta informació, compartíssim amb els que no hi van assistir el que allà es va dir.

Si és difícil fer un resum del que es va tractar en dos dies en una de xerrada d'una hora, més ho és fer-ne un per un article curt com aquest. Per tant aquesta informació serà molt reduïda i sintetitzada, però molt aviat en posarem una de més àmplia a la que tindreu accés des del “link” que posarem al final de l’article

Les quatre ponències del Congrés varen tenir un eix comú que no és altre que els dos punts de la “Declaració sobre la llibertat religiosa” del Concili (7.12.1965), que va reconèixer

1. “El dret de la persona i de les comunitats a la llibertat social i civil en matèria religiosa”, és un dret del qual cap ciutadà n’ha de quedar exclòs, tant si és creient com si no ho és.
2. Aquest dret s’haurà de convertir en un veritable dret civil tutelat per l’Estat (núm. 2), en benefici de la totalitat dels ciutadans, els quals l’han d’exercir dins els límits reclamats per l’ordre públic i per la convivència pacífica, ordenada i justa entre ells (núm 2 i 7)

Les ponències van tractar sobre

A.-) Cultura i Religió. Esglésies i estat Laic
Ramon Maria Nogués, escolapi, biòleg i professor de UAB

B.-) Procés històric a Occident
Jaume Botey i Vallès, professor d’història de la cultura de UAB

C.-) L’ideal de la pluralitat religiosa en un estat laic
Begoña Roman, professora de filosofia de UB

D.-) Tasques del present
Juan Martin Velasco, professor emèrit de la Universitat Pontifícia de Salamanca

Com que el problema no afecta només als catòlics sinó a totes les religions, en aquest Congrés hi varen participar en una taula rodona representants d’altres creences, jueus, Església Evangèlica, Ortodoxes, Agnòstics i Ateus, a més dels catòlics. Els musulmans no es van presentar

Com ja es veu pels temes de les ponències, la llibertat religiosa en un estat laic, NO ES FÀCIL, però SÍ ÉS POSSIBLE si totes les parts afectades tenim voluntat de conviure i som capaços de dialogar sense que ningú vulgui imposar res als altres i que els problemes es tractin sense por. Com a punts a tractar se’n han apuntat bastants i que resumirem així

1. El paper de l’Estat en tant que única garantia del bé comú.

2. Els drets de les diverses confessions per a disposar de llocs de culte.

3. Els aspectes econòmics i de fiançament de les esglésies

4. La presència publica de les religions en els serveis com ensenyament, salut o serveis socials, i també en les opinions manifestades per les diferents creences.

5. La pluralitat i el respecte de les diferents confessions entre elles

Però sintetitzan-les molt direm:

Llibertat
Diàleg
La convivència està per sobre de les creences
De fet són idees exposades per Sant Tomàs d'Aquino

Trobareu un resum pràcticament senser d'aqueta xerrada fent Clic AQUI

I si voleu anar a les conclusions que es van aprovar en el Congrés feu Clic AQUI

Joan

Festa del Reis

2010-01-14T10:35:00.012+01:00

La festa dels Reis és la primera festa tradicional que celebrem al llarg de l’any natural i és la que marca el retorn a l’activitat de la Llar després de les festes de Nadal. Com totes les nostres festes, té una part lúdica i una més cultural.

El tortell de Reis, símbol gastronòmic de la festa, porta en el seu interior les clàssiques sorpreses de la figureta i la fava. La tradició diu que “qui troba la fava, paga el tortell”. Però nosaltres, com que el tortell ja l’hem pagat entre tots, no seguim al peu de la lletra amb aquesta tradició, sinó que “qui troba la fava, canta una nadala”. I aquesta nadala va ser interpretada per les nou persones agraciades, ja que eren nou tortells els que s'havien repartit

Com tots els Reis porten regals, els nostres també. Sota el format del “Bon amic”, es van sortejar els paquetets que cada un de nosaltres havia portat. Llarga tasca que només va portar un incident. Es va tenir que canviar un dels petits regals que en el “trontollar del camell” es va trencar.

I finalment, l’Esperança ens va cantar unes cançons i la Roser ens va recitar un vers

En resum, una festa molt nostra, celebrada en el nostre ambient de forma molt familiar

Joan

Celebració del Nadal

2009-12-24T13:49:00.032+01:00

A la Llar, la celebració del Nadal el fem en dues parts. La primera en la pròpia Llar, en acte lúdic i cultural molt festiu, tot compartint els torrons i el cant de nadales amb la Coral. La segona, buscant un lloc tranquil, on, sense soroll, ens permeti fer unes reflexions sobre temes adients, i aquest any hem escollit el Monestir de les Benedictines de Montserrat. La sortida va ser el dia 22, malgrat la nevada del dia anterior. La pujada al Monestir, amb neu a les voreres i el paisatge tacat de blanc ens va preparar per al tema que anàvem a tractar: EL SILENCI

L’Abadessa ens va explicar una mica el que per la seva comunitat són avui les idees de “clausura” i de “silenci” que han evolucionat cap a unes formes adaptades a la vida actual, respectant la regla de Sant Benet de “Ora et labora” com a punt clau, però que el “labora” s’encamina més cap a l'estudi que no pas cap el treball manual.

El tema del silenci el va tractar amb 7 mirades diferents

1.- Silenci de Déu
2.- Silenci del Cor
3.- Silenci Exterior
4.- Silenci d’Admiració
5.- Silenci d’Amor
6.- Silenci de Dolor
7.- Silenci Buit

Com a mostra de la reflexió, copio el començament del silenci buit

Hi ha un silenci (el buit) molt perillós, és el que brolla del nostre egoisme, del nostre desamor, de la nostra manca d’esforç per implicar-nos en la vida, de “ser-hi”, en la vida, en la comunitat. Això demana participar personalment, responsable i activament en els projectes comunitaris, de la congregació, en els projectes pastorals. Demana sortir de nosaltres mateixes i això no és fàcil, sovint resulta més fàcil restar al marge i callar, que és l’actitud del qui diu: “ja s’ho faran, a mi que em deixin tranquil•la, ja no sóc jove, a mi no em toca”.

Acta seguit vàrem celebrar l’Eucaristia presidida per Mn. Carles i després assistirem a la pregaria de l’hora sexta. Em va sorprendre veure cares joves, però no em va estranyar, ja que, junt amb el que ens havia dit l’Abadessa i el que haviem vist, vaig intuir que era una Congragació amb uns objectius molt clars i engrescadors

Per acabar el dia, vàrem continuar fins a Montserrat, on vàrem dinar, i els que no es van espantar per la pluja van arribar fins a la Mare de Déu

Si voleu llegir tota la reflexió del Silenci, la trobareu

www.llarbona.blogspot.com/2009/12/silenci.html

Joan

La Coral a l'Hospital de Sant Pau

2009-12-17T12:58:00.020+01:00

L’Associació a “Tot Pulmó”, que ajuda a malalts amb problemes respiratoris greus, va convidar a la nostra Coral a cantar en la trobada de Nadal amb que, junt amb el personal sanitari de l’hospital, obsequien als seus associats.

Com que un dels objectius de la nostra Coral és donar suport a tot al que afecti a persones grans o amb problemes, es va acceptar la invitació i el dijous dia 10 es va donar un recital de mitja hora en una de les sales que l’hospital té per aquests fins

Totes les cançons varen ser molt aplaudides, en especial el “Canti Corum”, que a petició dels assistents, varen tenir que repetir. La festa va acabar amb un cant conjunt, el “Fum, fum, fum” que tothom coneix, i un pica-pica

El nou edifici de l’hospital té una entrada pel carrer Sant Quintí i un'altre per Mas Casanoves. És un edifici modern. No té res a veure amb el Sant Pau que tots tenim present.

L'arquitectura de l'edifici antic ens agradava més que l’actual, però aquest és molt millor per als usuaris. Passadissos amples, sales d’espera confortables i suposem que les habitacions també hauran millorat, encara que no en varem visitar cap. Les fotos que hem posat us donaran una mica d’idea del que és el nou hospital.

L’activitat de la Coral durant aquests dies no acaba amb aquest recital, sinó que avui tindrà de fer hores extres ja que a la tarda canta a la nostra festa de nadal i al vespre ho farà a la Parròquia, junt amb la resta Corals del barri

Joan

El casament d'en Tarregada

2009-11-25T13:46:00.026+01:00

Coneixeu la llar Mossèn Lluís Vidal? La formem una colla de gent gran que ens hi sentim acompanyats i sempre molt ben acollits en un ambient molt planer, casolà i agradable.

Cada dia a les tardes que no hi ha acte cultural, juguem al dòmino, rummy, parxís, etc, o pot ser també fem algun treball manual preparant les festivitats importants, com són Nadal, Pasqua, etc... etc… fites assenyalades que no ens passen mai desapercebudes. I encara més. Formem un grup de Teatre.

Fa un parell d’anys precisament que ens vam atrevir a representar aquesta obra, però en versió reduïda. No cal dir que tots som "jovenets" i sabem les coses de la vida, coneixem ambients de tota mena i no ens esgarrifem per gaires coses. Ja estem curats d’espants!.

Ens va cridar l’atenció l’anunci que al Teatre Nacional es representaria per artistes professionals. La nostra reacció va ser unànime. I cap allà s’ha dit.

Realment van fer-ho molt bé, Ens feia molta gràcia i la recordàvem perfectament. Ens hi rejoveníem. En arribar el segon acte la nostra impressió ja no va ser la mateixa. Aquell monòleg va estar molt bé, ens va agradar, però un xic massa llarg, fent la impressió que es tractava de fer temps. Després ja esperàvem el que va venir, però, per favor, un xic de mesura i de bon gust. El vam trobar llarg i francament groller, però groller de debò. NO ENS VA AGRADAR. La discreció va brillar per la seva absència. Crec que els aplaudiments, no molt intensos, i el que més d’una persona s'aixequés abans d’acabar, refermen la nostra impressió.

Núria i Josep Mª, (Grup de teatre)

Teresa Forcades

2009-11-07T13:23:00.025+01:00

Passat el rebombori que aquesta monja ha aixecat en els mitjans de comunicació voldria fer unes consideracions sobre ella

Recordem que Teresa Forcades actualment és monja benedictina del monestir de Sant Benet de Montserrat, metge i teòloga, però que el seu ingrés al monestir va ser quan ja tenia el títol de metge. Ha passat uns anys a les universitats de N.Y. i Harward i ha vist moltes coses. Per tant, quan parla dels temes que coneix, sap molt bé el que diu, encara que el que diu no agradi tothom i, com sols passar, es critiquen d’una forma que no deixen en molt bon lloc a les persones doctes que les pronuncien

La primera vegada que la vaig sentir a parlar va ser en el Congrés de Cristianisme Segle XXI de l’any 2005 sota el títol “Religions institunalitzades en una societat Laica” i ella va parlar com a feminista del tracte que rep la dona, inclús la teòloga, dintre de l’església.

La paraula feminista té molts significats. Per uns, pronunciar-la pot ser despectiu i per altres de lloança. Segons el meu punt de vista no és ni una cosa ni l’altre, sinó una simple realitat. Els exemples que va exposar de casos viscuts demostren clarament que l’estructura eclesiàstica és masclista.

La vaig tornar a sentir en una taula rodona a TV3 sobre els evangelis apòcrifs on els altres convidats eren un monjo de Monserrat, Armand Puig i un altre teòleg, també clergue, que no recordo el seu nom. Ella era l'única teòloga i bastant més jove que els altres. El que varen dir els tres teòlegs estava molt ben argumentat, però entrava per una orella i sortia per l’altre, ja que era bastant difícil d’entendre. L’única veu que era senzilla i que s’entenia era la d’ella. Utilitzava un llenguatge actual i enfocava els temes amb una mentalitat diferent a la dels seus contertulians. Evidentment, alguns punts de vista no eren concordants. Diferència d’edat?, de sexe?

De les últimes vegades que l’he sentit cito l’entrevista a TV3 en el programa “Singulars” i faré referència a la enverinada pegunta que Barberà li va fer sobre l'avortament i la píndola del dia després. Les seves respostes, basades en la experiència americana, estan molt ben raonades, però no són exactament les oficials de la jerarquia catòlica. Els que s’escandalitzen sempre han armat el seu guirigall i ha estat cridada a capítol pel Vaticà, on ja ha fet arribar les respostes al requeriment, després d’assessorar-se en experts i teòlegs (cito paraules exactes publicades per l'Oriol Domingo a La Vanguardia, i afegeixo: teòlegs, no teòlogues, per si a cas)

Per fer-vos criteri propi, us proposo que llegiu o escolteu:
1.) Entrevista (del pecat?) en el Programa “Singulars”
www.tv3.cat/videos/1313539

2.-) Una de les crítiques
Des de Google. Buscar Teresa Forcades. “De qué va esta monja benedictina” Mireu el que diu l’autor i els comentaris

3-) Aclariment que fa sobre l’avortament la pròpia Teresa

www.benedictinescat.com/montserrat i anar a català i Teresa F. (Aquest article algunes vegades no surt. En aquest cas el trobareu a Foc Nou)
http://www.focnou.cat/
i anar a Hemeroteca, Tribuna i clicar sobre “Un aclariment sobre l’avortament”

4.-) La Vanguardia del dia 18 d’octubre, Religió, article d’Oriol Domingo, “Una ovella entre llops” Resum complert dels fets
Per Google, demanar "teresa forcades - una oveja entre lobos"

Joan

Jornada Extraordinària a la Parròquia de la Bonanova

2009-10-27T12:15:00.014+01:00

No podem anunciar que tots som germans i prescindir de si els germans tenen pa o no tenen pa.

Pere Casaldàliga

RECOLLIDA D’ALIMENTS

Es pot dir ben bé que el dia 24 d’Octubre la Parròquia de la Bonanova va viure una jornada EXTRAORDINÀRIA: extraordinària pel temps que va fer, immillorable; extraordinària per la participació de persones compromeses de la parròquia; extraordinària pel motiu de la jornada, recollida d’aliments per a qui passa fam; extraordinària per la solidaritat de les més de 1000 famílies, que aportaren aliments; extraordinària per la quantitat d’aliments recollida, més de 3000 quilos (arròs, llegums, oli, conserves, llet, galetes i fins i tot donatius monetaris); extraordinària per l’exaltació espiritual de tots plegats.

Ja veieu, doncs, com la fraternitat pot fer grans coses: aportant cada família una petita part dels seus aliments se’n fa una gran quantitat, que farà possible el resoldre durant un temps les necessitats de moltes famílies de la parròquia del barri de Roquetes, on finalment van a parar els aliments recollits. Han estat tantes les bosses recollides que el vehicle que les venia a recollir ve haver de fer més de 10 viatges per endur-se-les totes.

Cal agrair a totes les persones que hi col·laboraren, primer de tot a les famílies portadores d’aliments, i desprès a tothom que hi intervingué: les dedicades a la recepció, que feren torns des de les deu del matí fins les vuit del vespre; els components de l’agrupament escolta Joan Maragall, que es reuneix a la parròquia, que es dedicà a repartir fulls per donar a conèixer la campanya; al florista senyor Prat per la col·locació de la pancarta.... Agraïment a tots per l’esforç fet, el temps dedicat a una causa tan justa i per la eficiència demostrada.

Els promotors d’aquesta idea, en primer lloc el senyor Rector, Carles Sauró, i després el Consell Pastoral, poden sentir-se orgullosos de la iniciativa i encara més per la resposta obtinguda. Creiem que és un bon camí que altres parròquies podrien emprendre perquè és evident que el prestigi d’honestedat i d’ajuda als pobres que té l’Església, per una banda, i la proximitat física de la iniciativa als feligresos, per l’altra, ho fa tot més fàcil.

Manel Cardeña Coma

VI jornades de Gent Gran a Manresa

2009-10-03T12:44:00.014+02:00

Organitzades per l’Ajuntament i en l’auditori de la Caixa d’Estalvis de Manresa es van celebrar aquestes jornades amb el tema “Noves tecnologies aplicades en l’àmbit de les persones grans”, a la que, com a President de la nostra entitat, hi vaig ser convidat per participar en una taula rodona

L’acte va ser presidit per la Sra. Regidora de Gent Gran, Mar Canet

La conferència inaugural la va fer el Sr. Lluís Tarin, membre de la fundació TicSalut. Va ser molt viva i engrescadora, posant de relleu el que significa Internet, malgrat a ser una eina amb “edat troglodita”, i a la que la gent gran que hi estigui interessada (acte voluntari i lliure) li pot ajudar a estar en el món d’avui. Va constatar que internet és una eina molt bona per fomentar les relacions familiars especialment en aquelles famílies que viuen en ciutats distants, ja que els permet comunicar-se i veure’s a traves de les WEBCAM

La taula rodona no va tenir el format habitual en què els tertulians comenten un tema sota el guiatge d’un moderador, sinó que cada un dels tertulians vam tenir 12 minuts per fer una ràpida exposició sobre el tema que ens va demanar. Tots vàrem veure la targeta vermella, ja que 12 minuts era molt poc temps per explicar quelcom

El meu tema va ser el “Bloc de la Llar Mossèn Lluís Vidal”. Aquí es va posar de manifest una altra vegada el que el Sr Tarin va qualificar “edat troglodita d’internet”, ja que tant ell com jo no varem poder connecta-hi, i no vaig poder mostrar la nostra Web. El que si vaig poder projectar, per no estar a la xarxa, va ser la nostra imatge. La caseta, símbol de la nostra Llar.

De la resta de jornada no en puc fer cap comentari, ja que per motius que no venen al cas, vaig tenir que tornar cap Barcelona

Des d’aquí vull donar les gràcies als organitzadors per haver-me convidat en la meva qualitat de President de la Llar a participar en aquestes jornades dintre dels actes del dia de la Gent Gran

Full dominical del 20 de setembre

2009-09-22T09:41:00.022+02:00

A l'últina pàgina d'aquesta FULL porta dues notícies que em criden l’atenció

A.) La nova WEB de l’Arquebisbat de Barcelona, que s’inaugurarà el dia de la Mercè a les 12 del migdia

És bo que la WEB de l'Arquebisbat es modernitzi i que els seus continguts es puguin llegir en cinc idiomes.

La notícia diu que la WEB s’anirà complementant amb l’aportació de les parròquies i de les diverses institucions diocesanes, cosa lloable però que no és fàcil d’assolir.

* Estan les parròquies preparades per fer-ho?
* Qui són les institucions diocesanes?
**** Només les que estiguin registrades?
**** La nostra Llar, podrà participar-hi?

Sigui quin sigui el sentit a la paraula institucions diocesanes, i encara que no se'n ho permeti, és una BONA NOTÍCIA que l’arquebisbat es posi al dia

B.-) El Germà de La Salle, Joan Lluís Casanovas, morí d’accident en les muntanyes del Pallars Sobirà. Era director i ànima de l’escola Cintra, una escola del Raval per a infants. Aquest fet es va produir el 12 d’Agost.

Tant les televisions autonòmiques com la premsa ho va donar a conèixer el mateix dia o l’endemà, possiblement més per tractar-se d’un accident que no pas per la seva obra en el Raval.

En el Full la nota NO surt fins aquesta setmana, dia 20 de setembre.

* Quin sentit té donar notes amb tanta demora?
* Quin criteri es té per triar els obituaris?

Avui, que les noticies corren tant ràpid i des del punt de vista del lector, em pregunto:

* És correcta que les notícies es publiquin quan ja han deixat de ser-ho?

Per mi, és evident que NO

Què es pot fer per assolir que les notícies siguin notícies i no notes que semblen més de compromís que res?

Cal també modernitzar el Full?

Joan

La Web serà a partir del dia de Mercè a les 12 del mijdia la següent

http://www.arquebisbatdebarcelona.org/

Las Vacances

2009-08-26T19:29:00.056+02:00

Les nostres vacances les hem passat en el Pirineu, entre la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà, fent cultura i coneixent les nostres terres més a fons

A la Vall d’Aran vàrem fer estada en el poble d’Arties, situat a l’entrada a la Vall pel Port de la Bonaigua, a la confluència dels rius Arties i la Garona. És petit, però està ben cuidat

Ens va permetre tornar a visitar el bosc de la Varicauba, un dels boscos de la Vall que corre paral·lel a la Garona des de Viella fins a trobar el riu Jueu, prop del poble de Les Bordes, i a la seva part alta hi ha la Bassa d’Oles. És un estany natural i els seus entorns permeten fer-hi una bona estona de parada

La baixada cap el riu ens va presentar unes vistes del Tuc de l’Entecada, que aquest any estava nevat, i que ens va portar a l’Artiga de Lin, punt de sortida per veure els “Ulls del Jueu”, cosa que no vàrem fer, i ens vàrem acontentar amb les cascades que fa el riu, junt a l’Artiga

El riu Jueu neix a l'Aragó i poc després s'amaga en la glacera de l’Aneto fins que surt per uns forats sobre l’Artiga de Lin. D’aquí el seu nom

A la vall de Varradòs s'hi troba la cascada anomenada "Salt del Pitx", És molt espectacular i ens permet fer unes bones fotos del massís de la Maladeta

I en el Pallars, que és el cinquè any que hi anem, i sembla que ja ho havíem vist tot, però NO. Ressaltarem el romànic que es troba a Baiasca i a Son. No tenen la importància de les Bohí, però no està gens malament. Segons el senyor Marcelí, que és un dels pocs veïns del poble i és qui té cura de l’església, ens va dir que les pintures eren les originals. Malgrat que els seu estat no era gaire bo, no ens ho vàrem creure del tot. Com podeu comprovar en la foto, l'’altar d'estil barroc no és molt bonic. Com a peça curiosa hi ha un cofessionari.

I per acabar ressaltarem la visita feta al Museu de les Papallones de Catalunya, en el poblet de Pujalts, sobre Sort. Tenen uns 30.000 exemplars, tots de Catalunya, dels que n'hi han uns 4.000 d'exposats. És una visita molt interessant i recomanem a tots els grups de gent gran que si fan una sortida pels voltants de Sort, no deixen de visitar aquest museu.

En aquesta visita ens va acompanyar el nostre soci Ernest Fontic que tots coneixeu

Joan i Mª Lluïsa

Nota: Si feu dobleclich sobre les fotos, les veureu a pantalla sencera

Pep Coll, el passat dia 7 i a Ribera de Cardós, va presentar el seu nou llibre "La nit que la muntanya va baixar al riu"

2009-08-11T17:24:00.038+02:00

Les vacances es poden viure de moltes maneres. Per la Mª Lluïsa i jo són uns dies de descans i de relació amb la vida del poble on anem i les seves persones.

Malgrat que tinc moltes coses que explicar, avui dedicaré tot l’espai a la presentació d’aquest llibre, no com a ressenya literària sinó amb les coses que a mi en van impactar.

Primer impacta: La gestació del llibre i la figura de l’hoteler

En tornar d’un congrés, uns especialistes en llegendes de Catalunya es queden atrapats en aquest poblet del Pallars Sobirà a causa de l’esllavissada de la muntanya sobre el riu que va tallar la carretera. (Ull al títol del llibre!)

El propietari de l’hotel, després de sopar, els va demanar que expliquessin unes quantes llegendes als companys d’infortuni que compartien hotel. L’èxit va ser sorprenent

L’hoteler després de felicitar tothom va demanar als experts que fessin un llibre amb aquestes llegendes per tenir-lo ell a l’hotel. Els experts van fugir d’estudis: “Tot això ja es publicarà juntament amb les ponències, debats i resta de documents del congrés”.

L’hoteler no es va donat per vençut

“No llencin els diners, per l’amor de Déu!. Qui volen que se’l llegeixi un pal així!”

El sentit comú de l’hoteler i la seva perseverança es va imposar!

Segon impacta: La llegenda del cavaller Milanys

Un clàssic pacta entre un cavaller i el diable que a canvi de la seva ànima el faria viure mentre ell volgués. I així va ser, però el cavaller no es va adonar que es faria vell, molt vell i que els descendents dels seus descendents l’acabarien tancant a les golfes com un objecte inútil.

Aquesta llegenda va donar peu a un col·loqui sobre l’allargament de la vida i la seva qualitat, tema molt adient per les persones grans com nosaltres i debatut a la nostra LLAR llargament

Tercer impacta: capacitat de resoldre problemes davant dels imponderables

Com que l’acte seria en el mes d’agost estava previst fer-lo a la plaça del poble. Però el que no passa mai, va passar. Va ploure. En molt poca estona i sense cap mena de problema administratiu, els veïns que organitzaren l’acte, van habilitar el menjador de l’escola i tot solucionat. És clar que els organitzadors no van sopar!

Quart impacta: Participació de la gent del poble

Entre la presentació i el col·loqui, la Roser, una noia jove que estudia l’acordió, ens va tocar una peça d’una gran força que quasi ens fa veure entrar per la porta les bruixes de les llegendes. Quina empenta porta aquesta jove en escollir aquesta peça!

I com no podia ser d'altra manera, els “minairons”, amb la seva barretina vermella tota rígida ens van obsequiar amb coca, xocolata i un traguet de vi bo.

Pep Coll és fill del Pallars Jussà. Actualment és professor de Llengua i Literatura Catalana a Lleida. (A internet trobareu tot el que vulgueu d’ell)

Nota: El nostre hotel no era el de l’hotaler citat

Joan

ADSL i els números 901 i 902

2009-07-27T10:31:00.015+02:00

Un amic meu m'ha fet arribar aquest comentari:

"Per aclarir uns dubtes sobre la meva Renda, he trucat a l’AEAT vàries vegades als números 901 que et faciliten on m'han donat una informació bastant bona

La meva sorpresa va ser quan vaig rebre la factura del telèfon, ja que pensava que aquests números formaven part dels gratuïts del meu ADSL No és axis. Aquests números estan exclosos i em va costar 45€ "

És normal, que no vol dir ètic, que moltes empreses facilitin números 901 o 902, sense avisar que haurem de pagar

Tampoc ens diuen que per poder tenir un número d’aquests, s’ha de contractar un número normal que serveix de suport al de pagament i que aquest SÍ que està inclòs en les trucades gratuïtes. Aquest número no el faciliten MAI. Si els coneixes i hi telefones, et diuen exactament el que et dirien a traves dels de pagament, però sense pagar

Si vols saber el número normal de l’empresa que t’ha facilitat un 901 o 902, entra a la següent WEB i quasi segur que et donaran el número gratuït que li correspon. No hi són tots, però SÍ que n'hi ha molts

http://www.nomasnumeros900.com/

Quan et demani el número, s'ha de posar en grups de tres: 901 xxx xxx

Joan

Paisatges favorits de Catalunya. TV3

2009-07-15T16:35:00.039+02:00

Els programes que fan a les diferents TVs, en especial al vespre, no són molt apreciats per la Gent Gran perquè solen tenir uns formats i uns continguts molt pensats per assolir grans audiències, cosa que habitualment està lligada a una qualitat més aviat baixa

La sorpresa agradable l’hem tingut durant NOU setmanes amb TV3 i el seu programa “Escollim el millor paisatge de Catalunya”. Les vuit primeres van presentar tres paisatges cada vegada, tots de gran qualitat i interès. Al final de cada programa, el públic havia d’escollir-ne un que es convertia en finalista. I ahir, entre els vuit finalistes en va sortir el guanyador

Els quatre primers van ser:

1.- Costa Brava

2.- Llacs de Sant Maurici

3.- Delta del Ebre

4.- Tarragona

El guanyador podia ser qualsevol dels paisatges presentats, però finalment en va ser la Costa Brava per un marge molt petit sobre els Llacs de Sant Maurici

Fer aquest programa va tenir la virtut de mantenir-nos l’interès viu i no ens va permetre en cap moment fer una capbussda

Felicitem a TV3, per haver fet aquest programa i esperem que la seva audiència ho hagi reconegut

Si feu click sobre aquesta adreça entrareu a la WEB de TV3 i podreu veure els diferents paisatges presentats

http://www.tv3.cat/pprogrames/elpaisatge/paiSeccio.jsp

Joan