Sortida de Pre Nadal

 

Com és habitual, també aquest any s’ha fet la nostra sortida del Pre Nadal. Hem anat al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, situat a la serralada de la Marina, a sobre Santa Coloma de Gramanet. Després de la visita al que en queda del monestir, la missa que presidí Mn. Carles, cap a Badalona s’ha dit, on vam dinar de Nadal, i després, Nadales i poesies, pensaments, etc. etc

Per no fer llarg aquest article, i no repetir el de cada any. copio i acabo amb l’escrit de Mn. Ramon Cabana i Antich, llegit per la Núria Pugès de forma molt sentida, escrit que és  apropiat per aquest Nadal

 

Any de crisi

Envoltat de crisi arriba Nadal.

No tothom l’espera amb humor igual.

Hi ha aquell que voldria que s’hagués passat;

també qui l’afronta ben desencisat.

D’allà a on treballava el van despatxar;

són tres fills i dona que ha d’alimentar.

Com voleu que esperi el Nadal feliç?,

Temps ha que no paga i ha de deixar el pis.

I aquell que el mes cobra un petit jornal,

com voleu que visqui amb goig el Nadal?,

si els crèdits l’ofeguen i no els pot pagar,

sols el preocupa el que pot pasar.

La crisi és severa; palpem-ne el dolor.

Déu ens ho demana des d’un portaló

********************************

No vull entristir-vos ni fer-vos sofrir,

però si recordar-vos que enguany és així.

Talment com ho feren, de nit uns pastors,

que presents portaren al tot Poderós.

Fem igual nosaltres, compartim el pa

amb que té gana i no pot llescar.
 

Bon Nadal!

Joan

La Marta, medalla d'Honor de la Ciutat

La Marta, en el Saló de Cent

Des del any 1997 el nostre Ajuntament atorga cada any les medalles d’Honor de Barcelona a 25  persones o Entitats, cinc a propostes del Consell Plenari Municipal i dos per cada Consell de Districte, o sigui en total 25 medalles. Aquest any, la proposta de nostre Districte va recaure en els Ferrocarrils de la Generalitat (Tren de Sarrià) per la seva trajectòria en favor de les comunicacions del Districte al llarg del seus  anys d’existència i a la nostra Marta, per la seva dedicació a les Persones Grans des de la Llar de Mossèn Vidal, de la que actualment es la  nostra Presidenta 

La Marta, entrant al Saló

L’acte el va obrir el Sr. Trias, Alcalde de la Ciutat, amb unes paraules de benvinguda on va destacar que els tots els guardonats  rebien la medalla perquè amb la seva labor social  contribuïen en al desenvolupament de la convivència ciutadana, virtuts i valors cívics. Tots ells están compromesos amb els temes  que els ocupen i que treballen amb rigor i solidaritat, però sobre tot, estimant al demés.  

L'Alcalde amb tots els guardonats

El President de l’AMPA del Col·legi Paideia, dedicat a nois i noies amb discapacitat psíquica, va donar les gràcies en nom de tots el guardonats. Ell, com a pare d’una d’aquetes persones, va fer un símil molt bonic: "Va comparar el naixement d’un fill amb la preparació d’un viatge a Roma, però que per un error, l’avió que els portava va anar a Amsterdam i allà els va deixar. Passat el primer moment de contradicció, els va permetre conèixer aquesta ciutat que malgrat no era la que volien visitar, també tenia moltes coses que valia la pena conèixer."



La Marta, amb els alguns fills

El Districte de Ciutat Vella va concedir la medalla, a títol pòstum, a la Sra. Antònia Vilàs, coneguda de la Llar. Recordeu perquè?. Recordeu el dia de la presentació del Cd de la nostra Coral?. Ella era autora d’unes de les cançons que formaven part de l’àlbum i a més estava amb nosaltres i ens va recitar un versos

Malgrat que les invitacions a l’acte anaven escasses, la Marta va estar acompanyada pels seus fills i una representació dels néts i una altre de la Llar

Joan

La Maria Mateu ha fet 100 anys

La Maria amb la seva filla

La Maria ha fet 100. És la primera sòcia de que tenim constància que arriba a centenària, i passa a fer companyia en Jaume, que en té 101. Aquests dos casos i els que també s’afegiran a no tardar fa possible que sigui mig cert el que mig en broma i mig en seriosament diem que si et fas soci de la Llar tens molts números per arribar a gran i a més sense ser vell, o sigui amb un estat de salut acceptable, com són acceptables les limitacions que a aquestes edats totes persones gran tenim

La Maria només fa 19 anys que es va fer sòcia i és una de les més antigues. És una persona que estima la Llar i sabíem que si podia, venia sempre, i avui no podia faltar

El aquesta festa a més d’acompanyar-la la seva familia i molts socis i sòcies, ha vingut Mossèn Carles, Rector de la Parròquia, el Regidor, Sr Puigdollers, i la Consellera de la gent gran del Districte, Sra. Molines, i la Sra. Roset, Comissionada de l’Alcalde per la gent gran de la Ciutat. 

La presidència

Com és habitual no hi va faltar el pastís amb les seves espelmes, els obsequis de la Llar, el Districte i la família, ni els parlaments del Sr. Rector, Sr. Regidor, Sra. Roset, una néta, i el seu nebot, ni les poesies i cançons. I per acabar, la participació d’un quartet compost per una soprano, una contralt, un tenor i un baix, tots de veus adultes que ho van fer molt bé 

Maria, et desitgem que et mantinguis tan eixerida com sempre pel temps que el Senyor et concedeixi de vida

I ara unes quantes fotos de la festa, que quedaran com  record 

La Maria i en Jaume

La Familia

La Sala

El Regidor fent el seu parlament

El Regidor fent el seu parlament

Les paraules del Nebot

Els versos

El grup que va cantar

 

Aquests dies, l'Església ha estat noticia?

Portada del dia 20/09/13

Des de que es va difondre l’entrevista que Antonio Spadaro va fer al Papa a finals d’agost, els mitjans de Comunicació la van recollir i hi han fet molts comentaris. Tots destaquen les frases que més els hi ha cridat l’atenció i que resulten punyents. Jo he llegit les 27 pàgines que ocupa el text original i si vosaltres ho voleu fer, cliqueu AQUÍ. Sobre aquest tema només citaré dos articles de La Vanguardia del dia 20 de setembre



Al Brasil, el Papa acarona un nen

Josep Antic, a la Pàgina 2, titula l’editorial així: “El Papa mou fitxa” i destaca la frase que surt en portada: “Francesc mai no ha estat de dretes” i més endavant coincideix amb  l’article d’Eusebio Val (página 4) quan diu que el Papa va advocar per “una Església acollidora i misericordiosa, que curi ferides i on hi càpiga tothom, també els homosexuals, els divorciats i les dones que han avortat”, tot recordant que NO s’aparta de la línia tradicional

L’article d’Eusebio Val per mi està molt ben fet i recull les frases més importants de les que en ressalto dues, la primera dita al Brasil i confirmada a l’entrevista “Vaig dir que si una persona homosexual té bona voluntat i busca a Déu, jo no soc qui per jutjar-la”. I l’altre quan va introduir els temes de l’avortament o del divorci tot dient “que s’han de tractar amb molta misericòrdia” per afegir que malgrat ha rebut retrets per parlar-ne, “són temes que no cal estar-ne parlant sense parar”. Si el vols llegar, fes clic AQUÍ

El Papa amb el nostre bisbe

N’hi ha molts més, però és impossible posar-los en un article. Sobre aquest tema en parlaré el dia 25 a la tertúlia que faré a les 6 de la tarda a la Llar. Tots hi sou convidats

Però el dia 13 d’octubre  l’Església va tornar a ser noticia ja que Tarragona va acollir la beatificació de màrtirs més gran de la seva història. Aquest acte que s’estava gestant des de feia molt de temps, sempre ha estat vist per molts creients com un acte desafortunat que reobre les ferides de la guerra civil, encara que els seus organitzadors, de la guerra civil no en parlen   

Amb aquest dos exemples i els que no cito queda demostrat que el títol d’aquest article es correspon a la realitat

Joan

 

La Maria Lluïsa ens ha deixat

La Mª Lluïsa i la seva néta que feia 30 anys
Foto del mes de febrero d'aquest sny

Els socis més antics la coneixíeu molt bé. Elsl més moderns no tant, ja que la seva presència i activitat a la Llar actualment era molt poca, però en temps passats era un dels puntals més importants. D'aquells que fan molta feina sense fer soroll. Els pocs que de vosaltres estàveu a Barcelona i us en vàreu assabentar, ens acompanyàreu en la cerimònia del seu enterrament. Us en donem les gràcies a tots

En acabar la cerimònia és va llegir un pensament meu en el que manifestava el que jo creia el què havia estat realment la Maria Lluïsa i que voldria compartir amb vosaltres:

La Maria Lluïsa ha estat una persona que no ha pensat mai en ella mateixa i sempre ho ha fet pensant en el altres. I era així perquè ESTIMAVA. I qui estima, també ÉS ESTIMAT. Era d’aquelles persones que no feia soroll. Sempre feia tota la feina, feina que moltes vegades passava desapercebuda, però que hi era.

Aquest pensament en poden donar fe tant les persones que van conviure amb ella a la Residència del CIC, aquí a la Llar, i no diguem, a casa

Una altre idea que tenia molt arrelada era la FAMÍLIA. Tan ella com jo érem conscients que la nostra família era una família atípica, amb clixé tradicional, però amb característiques pròpies i que això era una riquesa que no es podia perdre. Per a les seves filles, era la mare, per els meus, era la tieta. I malgrat aquesta visió, la nostra família és una, la de tots i ella era el pal de paller. I així s’ha demostrat en la seva malaltia. Del primer a l'últim ens han fet costat, cada un des del seu lloc i possibilitats. Per tots els néts, era l’àvia, la mateixa àvia, prescindint del seu cognom.

Aquestes idees que per mi són molt importants, són les que jo recordaré com a bàsiques i us transmeto a vosaltres tot afegint-hi que amb tota la família vàrem coincidir que era una persona que va dedicar tota la seva vida a ESTIMAR als altres  

El seu espòs, Joan    

Hi ha moviments en el Vaticà?

El Vaticà

Fa poc més de dos mesos que Francesc I ha començat el seu papat i encara és massa aviat per veure els canvis que s’esperen, però sí que es van produint fets esperançadors, que ja no són signes de bona voluntat, sinó fets d’un calat més profund

D’un temps ençà el tema de l’homosexualitat evoluciona i en aquests dies s’ha produït un fet que alguns mitjans de comunicació escrits, com La Vanguardia (dia 27 de maig, pàgina 4) i digitals com Religió Digital, (dia 27/05, article de Jesús Basté ) han publicat i, que si no hi ha sorpreses no esperades, és un pas per regularitzar de forma definitiva aquest tema (Si voleu llegar l'article, similar al de La Vamguardia, cerqueu "El cardenal Bagnasco da la comunión a un transexual) 

El cardenal Bagnasco

Per fer-ho curt, la posició de l’Església Catòlica ha evolucionat i ha passat de considerar ‘homosexualitat com un de pecat o malaltia" a ser "persones que l’església ha d’acollir i respectar", però considerats de segona fila, que NO se’ls permet participar de l’eucaristia, malgrat que els afectats siguin batejats i creients com molts de nosaltres.

Normalment si un afectat vol participar a la Eucaristia i ho fa en un lloc on no sigui coneguda la seva sexualitat, ningú li negarà la comunió, però si és una persona significada per aquest fet i el capellà que l’admet a la eucaristia és “descobert”, pot tenir problemes

Dons bé. El fet es va produir dissabte passat a Gènova en el funeral del sacerdot Andrea Gallo, persona molt popular que gaudia de gran estima entre els col·lectius de prostitutes, homosexuals o amb problemes de drogues, i el protagonista va ser el cardenal Angelo Brandasco que en el moment de repartir la comunió la va donar a un conegut artista transsexual i ex parlamentari de nom Vladimir Luxuria i ningú va dubtar que el va reconèixer.

Moment de la comunió

L’afectat va manifestar que des dels 17 any no havia participat a cap eucaristia i si ho havia fet era com homenatge al capellà mort, a qui va agrir “haver-nos fet sentir filles de Déu”

Per tant, si aquest fet protagonitzat per un cardenal de l’església catòlica i president de la Conferència Episcopal Italiana  no és una “relliscada involuntària” segur que és que “ALGUNA COSA ES MOU AL VATICÀ”

Joan

Renúncia de Benet XVI. Seu vacant



Benet XVI, a l'iniciar al seu pontificat  

La renúncia d’un Papa no és habitual a la història de l’església. Durant aquests dies hi ha hagut molts i variats comentaris, però jo hi voldria dir al que a mi m’ha cridat més l’atenció

Els mitjans de comunicació van donar la notícia en dues versions. Un únic mitjà va dir que l’últim papa que va dimitir va ser Gregori XII, quan la majoria ens van dir que l’últim va ser Celestí V. El mitjà dissident, portava els papers mullats?.   NO, però... . A Gregori XII, més que dimitir, el van fer fora i així poder tancar els nefasts 39 anys del cisma d’occident, temps que hi van haver fins a tres papes alhora, i tots deien que eren l’autèntic!

Bent XVI a la Sagrada Fanília 

Celestí V, que era un ermità considerat sant, el van anar a buscar ja que els aspirants al Papat no es posaven d’acord per nomenar nou papa (Lluites pel poder). Va durar al voltant dels cinc mesos i va plegar. Aquell lloc no era per ell!. Quanta raó tenia!

En aquests últims dies Benet XVI ens ha llençat una gran quantitat de missatges importants que a mi em semblen els d’una persona que se sent alliberada. Diu el que creu que s’ha de fer i que ell no ha pogut fer.

Comença per donar la notícia en llatí, i molt pocs van entendre el que deia. Què ens ha volgut dir amb aquest gest?. Segur que no ho va fer perquè sí



Benet XVI es veu una persoana cansada

El text oficial de la renúncia ens diu que ho fa perquè “Les meves forces, per l'edat avançada, ja no són les que caldria per exercir de manera adequada el ministeri de Sant Pere”.  És ben cert!. Als 86 anys és difícil que fos capaç de prendre decisions importants a llarg termini. ULL!, Persones grans, vigilem!. Benet XVI sap el que diu.

De forma inesperada, ha renovat la cúpula de la banca del Vaticà

A parlat d’una església dividida

Ens diu que en alguns moment s’ha sentit sol, inclús com si l’Esperit Sant l’abandonés. Ens demostra el seu perfil humà. Quan s’han de prendre decisions, sempre hi ha qui t’aplaudeix i que et critica. Normalment, si els que et rodegen t’alaben, vol dir que fas el que ells volen en lloc del que has de fer. Les estructures tenen tendència a vetllar més per elles mateixes que pel bé de la institució.

Les sabates seran blanques

No esperva que mantingués el títol de Papa i molt menys part de la pompa que inclou, com és el vestit blanc. Això sí. Les sabates seran blanques en lloc de vermelles!. Si realment volia una mica de renovació, ara era el moment de suprimir aquest i altres signes externs.

Ara ens queda l’esperança que el nou papa sigui una persona amb empenta renovadora, però no destructora, i tregui la imatge eclesial i prepotent que té el catolicisme, especialment en les altes esferes.

Joan

Tarda musicala a la LLAR

El dimecres dia 30 de Gener, en Llucià i el seu amic J.Casanova  ens varen parlar de Richard Wagner (200 anys de la seva mort) i en Jaume Busquets, del mestre Toldrà (50anys del seu naixement), de de qui va ser alumne de violí.

Tolrà,  nascut a Vilanova i la Geltrú, al 7 d’Abril de 1895, fou músic i compositor. Una de les figures més importants de la música catalana de mitjans del segle XX.

El seu pare, Francesc el va introduir des de molt jove en el món de la música. Als set anys debuta al violí, acompanyat  pel seu pare, i als 10 anys, ja a Barcelona, estudia en el Conservatori superior del Liceu i després al Consevatori Municipal de música de Barcelona on al 1912 guanya el premi extraordinari de violí.

Més endavant al 1944 fou nomenat director titular de l’Orquestra Municipal i posterioment dirigeix distintes orquestres de diversos païssos.

Va formar part del moviment cultural del NOUCENTISME junt amb  Frederic Mompou. La seva extensa obra consta de música de cambra, simfònica, cançons i sardanes.

Richard  Wagner, va nèixer el 22 de Maig del  1813 a Leipzig i  va morir el 13  de  Febrer a Venècia. Del seu pare va heretar la inclinació pel teatre i la seva vena artística. De nou  germans, quatre   van conquistar els escenaris. Quan tenia cinc anys va presenciar la seva primera  d’òpera. La recerca  sobre l’origen del seu pare el va portar a buscar la seva identitat durant tota la vida i va servir de base a gairebé totes les seves obres. Això el privar  d’aconseguir en tota la seva vida la serenitat.

Entre les seves obres trobem el Tannhäuser, El Mestres cantaires (òpera còmica) ,Tristan  i  Isolda, (que li dóna el nom de drama líric), etc…La darrera òpera, Parsifal i Lohengrin (els cavallers del Grial),  la va compondre al 1882. El motiu de la fe, forma part de l’entorn del Grial, el seu misteri, l’arribada del colom, que simbolitza l’Esperit Sant, és un esdeveniment important com revela Lohengrin fill de Parsifal.. El seu simbolisme es trova en la liturgia protestant i luterana del s.XIX. Té un gran fons espiritual. Les Walkyries de l’Anell dels Nibelungs (Déus del Walhala). En la mitología germánica és l’estatge dels morts. El Déu és Wota. Valhala esdevé el palau dels guerrers que moren al combat i les Valquiries els hi condueixen. El pròleg de la tetralogía és l’Or del Rhin.

Marta

Aquest Nadal, és diferent?

El pessebre fet per en Jaume R

 Malgrat que com cada any el bullit i la il·luminació que hi ha a la Ciutat, l’ànim de molts més ciutadans dels que ens pensem no és per fer crits d’alegria, ja que en el seu entorn familiar hi han  membres que estan a l’atur i que per la seva edat els serà molt difícil tornar a ingressar en el món del treball regular. En molt casos i de moment, aquesta situació s’està salvant  gràcies a la solidaritat entre totes les persones del entorn familiar, especialment la del més grans

També hi han noticies més afalagadores. En citaré vàries, que si bé no solucionen el problema, sí ajuden a pal·liar als seus efectes

Escenari del Auditori

A.-)    Gràcies a la societat civil, l’èxit de la Gran Recapte del Banc dels Aliments i el de de la Marató

B.-) El concert que cada any l'Ajuntament ens dedica a les persones grans i que aquest any ha servit com cloenda de “L’any de l’envelliment actiu i de la solidaritat entre generacions” i que tenia com a lema “Cantem per la Pau”. Els seus protagonistes van ser les corals de persones grans de la Ciutat acompanyades per una coral de veus blanques i una de joves.  A més d’un concert, va ser un espectacle digne que a la Mª Lluïsa i a mi ens va agradar molt, tant per la música, la coreografia, la utilització de les noves tecnologies i la intervenció de dos joves “rappers” 

Felicitació d'en Jaume i la Tere

C.-)    La felicitació de Nadal que ens ha enviat en Jaume R i la Tere, amics nostres i d’edat similar a la nostre, però, des molts anys, amb una salut delicada. Com es pot veure a la imatge diu: “BON NADAL I QUE L’ANY 2013 ENS PORTI MOLTA SALUT”. És una prova que l’esperança no es perd mai. Per nosaltres té més valor que el vers del millor poeta. 

Crec que el més important d’aquest Nadal i el que fa que sigui diferent del altres, és que, sense perdre l'esperança ni que el pessimisme ens ofegui, ens planteja el gran repte de donar solucions al greu problema de l’atur.

Ho sabrem fer entre tots?

Bones Festes i no perdem l’esperança de que el FUTUR SERÁ MILLOR

Joan 

 

El gran recapte

Cartell publicitari

Aquest cap de setmana ha tingut lloc El Gran Recapte, organitzat pel Banc d’Aliments. Aquesta entitat no treballa amb diners, sinó que ho fa amb menjar. Als seus clients són els necessitats  i el seus proveïdor els qui en tenen de sobrant. Ni els primers paguen ni els altres cobren. Els seus treballadors, excepte uns pocs professionals amb dedicació complerta, són voluntaris que ofereixen els seu temps, els seus coneixements i en ocasions als sues recursos, de forma totalment gratuïta.

La forma jurídica d’aquest banc és una Fundació, on la missió dels seus patrons, en lloc de presumir, és que el Banc tingui els recursos materials necessaris per assolir l’objectiu de cada moment.

Voluntaris fent feina

Aquests últims anys per poder atendre la demanda dels clients, que degut a la crisi ha augmentat molt, ha tingut que buscar nous proveïdors i s’ha dirigit a la societat civil perquè de forma solidària pugues contribuir a pal·liar la necessitat de donar menjar al qui li manca. Aquí, RES DE RETALLADES. I d’aquesta decisió en surtí el Gran Recapte. És mobilitzen més recursos i es busca la complexitat de les cadenes de distribució, com són Mercats i Supers, però sobre tot s’amplia la xarxa del voluntariat per atendre els punts de recollida explicant als compradors el motiu de la Recapte, demanant la seva col·laboració, i fer la feina que calgui

Voluntaris Joves

Uns 10.000 voluntaris de totes les edats, joves i adults fent les feines més pesades com és muntant caixes o/i altres que també ho són, i les persones més grans parlant amb els compradors i recollint l’aportació que cada un feia. I com que la feina ben feta sempre és fructífera, l’objectiu que es tenia per aquest any, que era superar les 1.400 TONES, es va assolir sense problemes, ja que les últimes xifres que corren superen les 1.700 tones. Siguin quines siguin, són xifres importants, sobre tot si tenim en compte que l’any passat van ser 1.200 tones i no fa gaire eren només 400 tones, cosa que ja es considerava un record.

Recollint els donatius

Però cal recalcar que les persones grans actives, i entre elles no hi han faltat les de la nostra LLAR,  han treballat de forma conjunta i solidària amb persones més joves, i això, com que aquest any és ”L’any Europeu de l’envelliment actiu i de la solidaritat entre generacions”,  per nosaltres, les persones grans, té un valor molt especial 

Joan   

 

 

El Gran Torino

Clint Eastwood

Què és gran Torino?
Què ens diu? si és que ens diu alguna cosa


Si ho busquem a Internet trobarem que és una pel·lícula de Clint Eastwood estrenada l’any 2008, però també que és el nom d’un cotxe Ford que es va comercialitzar entre el 1968 i 1975. Com a cotxe interessa als col·leccionistes, però com a pel·lícula ens interessa a les persones grans ja que el protagonista és una persona jubilada, que ha tingut una vida amb moltes experiències, que està arribant al seu final i que  conserva  un Gran Torino en molt bons estat

El protagonista ensenyant un ofici al noi

De la pel·lícula només diré que el protagonista és un veterà de la guerra de Corea, vidu, que viu sol en una casa en un barri d’emigrants i conflictiu, que es dedica a cuidar el jardí i a veure cervesa fins que un dia, un xicot asiàtic i veí seu, li vol robar el cotxe. Aquest fet li fa canviar la vida, ja que és converteix en un pare adoptiu del noi perdut. La seva vida fa un gir, del no fer res, a ser activa, i a més, solidària amb els problemes que el xicot té

La germana, ànima del canvi

Comenceu a veure perquè ens interessa la pel·lícula?

Però hi més coses que valen la pena tenir en compte, com la família del protagonista i la del noi, que amb costums i formes de fer molt diferents, propicien el canvi d’actitud del protagonista, que de “passota” passa a ser una persona amb ganes de fer coses, i la del noi, que de ser un pobre noi sense art ni ofici, a una persona treballadora i amb autoestima

El capellà

Cal també tenir en compte a la germana del noi i el capellà de la parròquia. La primera és la que lluita més per fer sortir  al seu germà del no res, i que sab aprofitar la fanfarroneria del protagonista per fer un barri més solidari, i el preu que acaba pagant. La del capellà, que inicialment actua com un “jove capallenet” recent sortit del seminari i, que al corre els dies, veu que la realitat de la vida és molt més complicada del que ell es pensa, i de fet amb la seva relació amb el protagonista, també es fa gran i madura.

Sabeu on la vaig veure a aquesta pel·lícula?. Dons a la biblioteca Fuster, dintre del cicle de cinema que el Consell Assessor de la Gent Gran ha organitzat per donar sentit al a l’any que estem com celebrant.

Després de la pel·lícula, un col·loqui, tant ho més interessant que la pròpia pel·lícula, on van anar sotint els valor que la pel·lícula ens va mostrant

Joan