Sortida de Pre Nadal

 

Com és habitual, també aquest any s’ha fet la nostra sortida del Pre Nadal. Hem anat al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, situat a la serralada de la Marina, a sobre Santa Coloma de Gramanet. Després de la visita al que en queda del monestir, la missa que presidí Mn. Carles, cap a Badalona s’ha dit, on vam dinar de Nadal, i després, Nadales i poesies, pensaments, etc. etc

Per no fer llarg aquest article, i no repetir el de cada any. copio i acabo amb l’escrit de Mn. Ramon Cabana i Antich, llegit per la Núria Pugès de forma molt sentida, escrit que és  apropiat per aquest Nadal

 

Any de crisi

Envoltat de crisi arriba Nadal.

No tothom l’espera amb humor igual.

Hi ha aquell que voldria que s’hagués passat;

també qui l’afronta ben desencisat.

D’allà a on treballava el van despatxar;

són tres fills i dona que ha d’alimentar.

Com voleu que esperi el Nadal feliç?,

Temps ha que no paga i ha de deixar el pis.

I aquell que el mes cobra un petit jornal,

com voleu que visqui amb goig el Nadal?,

si els crèdits l’ofeguen i no els pot pagar,

sols el preocupa el que pot pasar.

La crisi és severa; palpem-ne el dolor.

Déu ens ho demana des d’un portaló

********************************

No vull entristir-vos ni fer-vos sofrir,

però si recordar-vos que enguany és així.

Talment com ho feren, de nit uns pastors,

que presents portaren al tot Poderós.

Fem igual nosaltres, compartim el pa

amb que té gana i no pot llescar.
 

Bon Nadal!

Joan

La Marta, medalla d'Honor de la Ciutat

La Marta, en el Saló de Cent

Des del any 1997 el nostre Ajuntament atorga cada any les medalles d’Honor de Barcelona a 25  persones o Entitats, cinc a propostes del Consell Plenari Municipal i dos per cada Consell de Districte, o sigui en total 25 medalles. Aquest any, la proposta de nostre Districte va recaure en els Ferrocarrils de la Generalitat (Tren de Sarrià) per la seva trajectòria en favor de les comunicacions del Districte al llarg del seus  anys d’existència i a la nostra Marta, per la seva dedicació a les Persones Grans des de la Llar de Mossèn Vidal, de la que actualment es la  nostra Presidenta 

La Marta, entrant al Saló

L’acte el va obrir el Sr. Trias, Alcalde de la Ciutat, amb unes paraules de benvinguda on va destacar que els tots els guardonats  rebien la medalla perquè amb la seva labor social  contribuïen en al desenvolupament de la convivència ciutadana, virtuts i valors cívics. Tots ells están compromesos amb els temes  que els ocupen i que treballen amb rigor i solidaritat, però sobre tot, estimant al demés.  

L'Alcalde amb tots els guardonats

El President de l’AMPA del Col·legi Paideia, dedicat a nois i noies amb discapacitat psíquica, va donar les gràcies en nom de tots el guardonats. Ell, com a pare d’una d’aquetes persones, va fer un símil molt bonic: "Va comparar el naixement d’un fill amb la preparació d’un viatge a Roma, però que per un error, l’avió que els portava va anar a Amsterdam i allà els va deixar. Passat el primer moment de contradicció, els va permetre conèixer aquesta ciutat que malgrat no era la que volien visitar, també tenia moltes coses que valia la pena conèixer."



La Marta, amb els alguns fills

El Districte de Ciutat Vella va concedir la medalla, a títol pòstum, a la Sra. Antònia Vilàs, coneguda de la Llar. Recordeu perquè?. Recordeu el dia de la presentació del Cd de la nostra Coral?. Ella era autora d’unes de les cançons que formaven part de l’àlbum i a més estava amb nosaltres i ens va recitar un versos

Malgrat que les invitacions a l’acte anaven escasses, la Marta va estar acompanyada pels seus fills i una representació dels néts i una altre de la Llar

Joan

La Maria Mateu ha fet 100 anys

La Maria amb la seva filla

La Maria ha fet 100. És la primera sòcia de que tenim constància que arriba a centenària, i passa a fer companyia en Jaume, que en té 101. Aquests dos casos i els que també s’afegiran a no tardar fa possible que sigui mig cert el que mig en broma i mig en seriosament diem que si et fas soci de la Llar tens molts números per arribar a gran i a més sense ser vell, o sigui amb un estat de salut acceptable, com són acceptables les limitacions que a aquestes edats totes persones gran tenim

La Maria només fa 19 anys que es va fer sòcia i és una de les més antigues. És una persona que estima la Llar i sabíem que si podia, venia sempre, i avui no podia faltar

El aquesta festa a més d’acompanyar-la la seva familia i molts socis i sòcies, ha vingut Mossèn Carles, Rector de la Parròquia, el Regidor, Sr Puigdollers, i la Consellera de la gent gran del Districte, Sra. Molines, i la Sra. Roset, Comissionada de l’Alcalde per la gent gran de la Ciutat. 

La presidència

Com és habitual no hi va faltar el pastís amb les seves espelmes, els obsequis de la Llar, el Districte i la família, ni els parlaments del Sr. Rector, Sr. Regidor, Sra. Roset, una néta, i el seu nebot, ni les poesies i cançons. I per acabar, la participació d’un quartet compost per una soprano, una contralt, un tenor i un baix, tots de veus adultes que ho van fer molt bé 

Maria, et desitgem que et mantinguis tan eixerida com sempre pel temps que el Senyor et concedeixi de vida

I ara unes quantes fotos de la festa, que quedaran com  record 

La Maria i en Jaume

La Familia

La Sala

El Regidor fent el seu parlament

El Regidor fent el seu parlament

Les paraules del Nebot

Els versos

El grup que va cantar

 

Aquests dies, l'Església ha estat noticia?

Portada del dia 20/09/13

Des de que es va difondre l’entrevista que Antonio Spadaro va fer al Papa a finals d’agost, els mitjans de Comunicació la van recollir i hi han fet molts comentaris. Tots destaquen les frases que més els hi ha cridat l’atenció i que resulten punyents. Jo he llegit les 27 pàgines que ocupa el text original i si vosaltres ho voleu fer, cliqueu AQUÍ. Sobre aquest tema només citaré dos articles de La Vanguardia del dia 20 de setembre



Al Brasil, el Papa acarona un nen

Josep Antic, a la Pàgina 2, titula l’editorial així: “El Papa mou fitxa” i destaca la frase que surt en portada: “Francesc mai no ha estat de dretes” i més endavant coincideix amb  l’article d’Eusebio Val (página 4) quan diu que el Papa va advocar per “una Església acollidora i misericordiosa, que curi ferides i on hi càpiga tothom, també els homosexuals, els divorciats i les dones que han avortat”, tot recordant que NO s’aparta de la línia tradicional

L’article d’Eusebio Val per mi està molt ben fet i recull les frases més importants de les que en ressalto dues, la primera dita al Brasil i confirmada a l’entrevista “Vaig dir que si una persona homosexual té bona voluntat i busca a Déu, jo no soc qui per jutjar-la”. I l’altre quan va introduir els temes de l’avortament o del divorci tot dient “que s’han de tractar amb molta misericòrdia” per afegir que malgrat ha rebut retrets per parlar-ne, “són temes que no cal estar-ne parlant sense parar”. Si el vols llegar, fes clic AQUÍ

El Papa amb el nostre bisbe

N’hi ha molts més, però és impossible posar-los en un article. Sobre aquest tema en parlaré el dia 25 a la tertúlia que faré a les 6 de la tarda a la Llar. Tots hi sou convidats

Però el dia 13 d’octubre  l’Església va tornar a ser noticia ja que Tarragona va acollir la beatificació de màrtirs més gran de la seva història. Aquest acte que s’estava gestant des de feia molt de temps, sempre ha estat vist per molts creients com un acte desafortunat que reobre les ferides de la guerra civil, encara que els seus organitzadors, de la guerra civil no en parlen   

Amb aquest dos exemples i els que no cito queda demostrat que el títol d’aquest article es correspon a la realitat

Joan

 

La Maria Lluïsa ens ha deixat

La Mª Lluïsa i la seva néta que feia 30 anys
Foto del mes de febrero d'aquest sny

Els socis més antics la coneixíeu molt bé. Elsl més moderns no tant, ja que la seva presència i activitat a la Llar actualment era molt poca, però en temps passats era un dels puntals més importants. D'aquells que fan molta feina sense fer soroll. Els pocs que de vosaltres estàveu a Barcelona i us en vàreu assabentar, ens acompanyàreu en la cerimònia del seu enterrament. Us en donem les gràcies a tots

En acabar la cerimònia és va llegir un pensament meu en el que manifestava el que jo creia el què havia estat realment la Maria Lluïsa i que voldria compartir amb vosaltres:

La Maria Lluïsa ha estat una persona que no ha pensat mai en ella mateixa i sempre ho ha fet pensant en el altres. I era així perquè ESTIMAVA. I qui estima, també ÉS ESTIMAT. Era d’aquelles persones que no feia soroll. Sempre feia tota la feina, feina que moltes vegades passava desapercebuda, però que hi era.

Aquest pensament en poden donar fe tant les persones que van conviure amb ella a la Residència del CIC, aquí a la Llar, i no diguem, a casa

Una altre idea que tenia molt arrelada era la FAMÍLIA. Tan ella com jo érem conscients que la nostra família era una família atípica, amb clixé tradicional, però amb característiques pròpies i que això era una riquesa que no es podia perdre. Per a les seves filles, era la mare, per els meus, era la tieta. I malgrat aquesta visió, la nostra família és una, la de tots i ella era el pal de paller. I així s’ha demostrat en la seva malaltia. Del primer a l'últim ens han fet costat, cada un des del seu lloc i possibilitats. Per tots els néts, era l’àvia, la mateixa àvia, prescindint del seu cognom.

Aquestes idees que per mi són molt importants, són les que jo recordaré com a bàsiques i us transmeto a vosaltres tot afegint-hi que amb tota la família vàrem coincidir que era una persona que va dedicar tota la seva vida a ESTIMAR als altres  

El seu espòs, Joan    

Hi ha moviments en el Vaticà?

El Vaticà

Fa poc més de dos mesos que Francesc I ha començat el seu papat i encara és massa aviat per veure els canvis que s’esperen, però sí que es van produint fets esperançadors, que ja no són signes de bona voluntat, sinó fets d’un calat més profund

D’un temps ençà el tema de l’homosexualitat evoluciona i en aquests dies s’ha produït un fet que alguns mitjans de comunicació escrits, com La Vanguardia (dia 27 de maig, pàgina 4) i digitals com Religió Digital, (dia 27/05, article de Jesús Basté ) han publicat i, que si no hi ha sorpreses no esperades, és un pas per regularitzar de forma definitiva aquest tema (Si voleu llegar l'article, similar al de La Vamguardia, cerqueu "El cardenal Bagnasco da la comunión a un transexual) 

El cardenal Bagnasco

Per fer-ho curt, la posició de l’Església Catòlica ha evolucionat i ha passat de considerar ‘homosexualitat com un de pecat o malaltia" a ser "persones que l’església ha d’acollir i respectar", però considerats de segona fila, que NO se’ls permet participar de l’eucaristia, malgrat que els afectats siguin batejats i creients com molts de nosaltres.

Normalment si un afectat vol participar a la Eucaristia i ho fa en un lloc on no sigui coneguda la seva sexualitat, ningú li negarà la comunió, però si és una persona significada per aquest fet i el capellà que l’admet a la eucaristia és “descobert”, pot tenir problemes

Dons bé. El fet es va produir dissabte passat a Gènova en el funeral del sacerdot Andrea Gallo, persona molt popular que gaudia de gran estima entre els col·lectius de prostitutes, homosexuals o amb problemes de drogues, i el protagonista va ser el cardenal Angelo Brandasco que en el moment de repartir la comunió la va donar a un conegut artista transsexual i ex parlamentari de nom Vladimir Luxuria i ningú va dubtar que el va reconèixer.

Moment de la comunió

L’afectat va manifestar que des dels 17 any no havia participat a cap eucaristia i si ho havia fet era com homenatge al capellà mort, a qui va agrir “haver-nos fet sentir filles de Déu”

Per tant, si aquest fet protagonitzat per un cardenal de l’església catòlica i president de la Conferència Episcopal Italiana  no és una “relliscada involuntària” segur que és que “ALGUNA COSA ES MOU AL VATICÀ”

Joan