Organitzat pel Casal de l’Avi del Barça i per contribuir a la festa trimestral del dia tres de juliol d’enguany,
la nostra secció de Teatre hi va col·laborar fent tres obres curtes
** Una representació teatral, "En Pau de les calces curtes"
** Un vers amb un "mimo", "En un castel-lo perduto"
** Una parodia de "Tres noies per casar"
En Pau de les calces curtes representa el problema que la família d’en Pau té, quan és convidada a una festa. En Pau no hi vol anar, ja que diu que no té vestit adequat.
Finalment, la seva dóna el convenç perque és posi un vestit de l'any passat, malgrat que en Pau no ho vol, ja q
ue diu que els pantalons li van llargs, però no es nega, només demana que els hi escurcin.
ue diu que els pantalons li van llargs, però no es nega, només demana que els hi escurcin. Ni la dóna, ni la sogra, ni la cunyada ni les assistentes n’
hi fan molt cas, i en Pau queda molt preocupat. Aquest estat d’ànim és captat per les dones d’en Pau, que sense dir-se res i cada una per la seva part decideixen donar-li un cop de ma
hi fan molt cas, i en Pau queda molt preocupat. Aquest estat d’ànim és captat per les dones d’en Pau, que sense dir-se res i cada una per la seva part decideixen donar-li un cop de ma El final ja el veieu venir tots
Les fotos us ho confirmaran
El vers, popular i conegut, molt ben llegit amb un italià macarrònic i amb la mímica d’un pallasso espavilat, ens va fer riure molt a tots
La parodia de "Les tres noies per casar", que es volen "camelar" (avui en dirien enrotllar) amb un jove galant que es deixa festejar, a qui agraden les tres.
I com que és una persona molt indecisa, el final és ....
RES de RES
RES de RES
La festa va acabar amb un berenar, música i ball
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada