Crec que setembre és un mes que hauria d’estar especialment dedicat a les àvies. Després d’unes tranquil·les setmanes d’agost, durant les quals els nostres fills han marxat de vacances per tot arreu, els arriba el moment fatídic que han de tornar a la feina i no saben que fer dels seus fillets, o sigui, dels nostres néts, perquè les escoles encara estan tancades. Llavors la solució és evident: deixar-los amb els avis.
I d’aquesta manera, la casa dels avis torna a omplir-se de crits i rialles jovenils, cosa que és molt agradable
, però també d’obligacions culinàries, cosa que ja no ho és tant, especialment per a les àvies que, com en el meu cas, hem de convertir la cuina en la nostra permanent oficina de treball i no parem de fer inacabables quantitats de menjar.
, però també d’obligacions culinàries, cosa que ja no ho és tant, especialment per a les àvies que, com en el meu cas, hem de convertir la cuina en la nostra permanent oficina de treball i no parem de fer inacabables quantitats de menjar.Afortunadament, però, puc dir que tinc ajudants de compra i de cuina. El cistell del mercat no em cal traginar-lo mai sola i les tasques manuals que no són tan delicades, com obrir llaunes, pelar patates, rentar atuells, utilitzar el renta-vaixelles i algunes altres, com parar i desparar taula, estan totalment adjudicades als néts, amb la senzilla consigna que "qui no col·labora, no menja". Això potser fa que, a vegades, dins la cuina no arribem a cabre-hi tots, però en canvi ajuda força a conscienciar-los una mica de l’esforç que representa cuinar per una colla de galifardeus amb molta gana.
Sóc conscient que aquesta situació només és temporal i que quan comencin les escoles tots els néts 
quedaran ja col·locats en un lloc o altre. Però de moment estan a càrrec dels avis i els tinc a casa ben agombolats i peixats. I és per aquest motiu que em permeto fer la proposta que aquest mes de setembre rebi, en endavant, el nom de "MES AVIAL".
quedaran ja col·locats en un lloc o altre. Però de moment estan a càrrec dels avis i els tinc a casa ben agombolats i peixats. I és per aquest motiu que em permeto fer la proposta que aquest mes de setembre rebi, en endavant, el nom de "MES AVIAL".Antònia Boada
13 comentaris:
Molt encertat el nom proposat per aquest mes
L’àvia al servei dels néts.
Pel que sento a dir, és molt freqüent i real, però del que tu hi afegeixes, que t’ajuden tant, això no ho sento mai.
Tots tenim néts i sabem que tots són diferents. Uns sempre ajuden i altres sempre s'escapoleixen. Els teus, són tots del primer grup?
Et felicito per la feina que fas de cara als néts, i que es veu que la fas de bon grat, i de la resposta que en treus.
Espero que altres àvies ens expliquen les seves experiències d’aquest mes i entre totes, aportar una visió complerta del problema
Joan
Estic completament d'acord amb el que diu l'Antonia Boada, inclús també podem afegir que durant alguns dies de l'any els fills fan algun viatge, be sigui per motius professionals o particulars, sense oblidar algunes malalties, amb tots aquests casos, també ens toca fer de casa acollidora.
És una avantatge força important afegida, quan l'avi hi pot col·laborar.
Penso que ho hem d’anar fent mentre Deu ens doni salut i empenta, mantinent sempre la il·lusió i l'alegria; al marge d'ajuda que fem als nostres fills, tenim el convenciment que és un testimoni pels néts i en tindran sempre un bon record.
Montse Vilaró
Expresso el meu total acord amb el que manifesta la Montse Vilaró, molt especialment quan diu que "és una avantatge quan l'avi hi pot col·laborar". Jo, com avi, ja m'hi apunto desseguida. A vegades els avis tenim la sensació de ser només unes figures decoratives, com la figureta de sant Josep a la Cova de Betlem. No som els importants. Per això, ens alegra molt quan se'ns demana la nostra col·laboració. Almenys, aquesta és la meva opinió. Però tinc un dubte important: quina deu ser l'opinió dels altres avis?
Realment el mes de setembre és un mes que es tindria que dir “MES AVIAL”, especialment pels quinze dies o els encara més complicats, que aquest any van del 11 al 15.
Els nostres fills que treballen no saben que fer dels nostres néts. I la solució és els avis. És la solució més pràctica pels fills i que quasi mai és esquivada pels avis. I tots contents, o al menys així ho sembla
D’avis n’hi ha de joves, menys joves i de grans. Cada família és un món i ha de resoldre els seus problemes com pot. Pels avis grans, tenir els néts un ratet, amb el seu soroll que els envolta, ens fa molt feliços, però massa estona ens deixa esgotats.
Voldria dir als fills, que cada any és diferent, i malgrat que molts ho tenen en compte, altres no tant, i es creuen el que els avis, més especialment les àvies, els diem quasi sempre: QUE ESTEM MOLT SATISFETS. Però que tinguin en compte que els avis som un xic “enbosterots” amb nosaltres mateixos, ja que no volem reconèixer que cada any en tenim un de més, o un de menys d’ànims i forces
De fills en podem tenir uns que viuen a prop i altres que estan lluny, i aquest no tenen més remei que solucionar el problema amb el seus únics mitjans. Coses de la vida!
Maria Lluïsa
Estic completament d’acord amb els quatre comentaris. Evidentment els avis per mèrits propis tenen dret, igual que els pares, a un dia dedicat ells. El suggeriment del mes de setembre que fa l'Antonia Boada, em sembla molt encertat, ara no mes falta proposa el dia, que podria molt bé ser el primer de setembre. Valdria la pena utilitzar les noves tecnologies per a anar passant aquesta idea fins que es converteixi en un costum acceptat per tota la societat internacional.
Montserrat Masifern
Ho sento però no estic d'acord amb dedicar el primer de setembre als avis. Encara ens tocaría fer una festeta i preparar un pastis amb xocolata. Ni parlar-ne. Bé jo soc un avi......però vetllo per la salut de les avies,entre elles la meva dona que ha arrivat justet al dia 15 sense defallir.
De totes maneres que per molts anys ho poguem fer.
Ho sento però no estic d'acord amb dedicar el primer de setembre als avis. Encara ens tocaría fer una festeta i preparar un pastis amb xocolata. Ni parlar-ne. Bé jo soc un avi......però vetllo per la salut de les avies,entre elles la meva dona que ha arrivat justet al dia 15 sense defallir.
De totes maneres que per molts anys ho poguem fer.
Estic d'acord amb en Josep M que si fem una festeta d'avis encare ens tocaria fer el pastis de chocolata¡Bromas apart crec que malgrat el cansament que comporta fer-se carrec dels nets soc conscient de que tenim molta sort de poder-ho fer.Ells ens obliguen a posar-nos "les piles"perque ens mantinguem "en forma"i ens porten molta alegria
Estic d'acord amb en Josep M que si fem una festeta d'avis encare ens tocaria fer el pastis de chocolata¡Bromas apart crec que malgrat el cansament que comporta fer-se carrec dels nets soc conscient de que tenim molta sort de poder-ho fer.Ells ens obliguen a posar-nos "les piles"perque ens mantinguem "en forma"i ens porten molta alegria
He tingut l'oportunitat de llegir les opinions d’algunes àvies que durant el mes de Setembre s’han cuidat dels néts. Malgrat el goig de tenir-los, veuen que no són tan joves i acaben força cansades.
Sortien diferents manifestacions un xic negatives, lamentant l’esforç que representa perdre la seva tranquil·litat i el que jo ara voldria afegir com àvia experimentada de 15 néts i 6 besnéts, el valor positiu que aquestes situacions ens proporcionen.
Al conviure amb ells, tenim l'ocasió de deixar anar consells o reflexions sobre el moment oportú. Posar pau a una baralla, saber jugar sense fer trampes, saber perdre ja que es juga per passar-ho bé, etc. ..la nostra influència pot ser molt positiva.
Una néta em deia “àvia tu mai llences res”. Jo li contesto: si filla, no es pot llençar res de menjar quan tanta gent passa gana. A les converses surten moltes ocasions d’ensenyar. Com podeu veure sóc optimista i disfruto dels néts quan els tinc amb mi.
Cal que els avis els hi deixem bon record.
Marta
Marta
Crec que ja no es pot dir absolutament res més, després de la demostració d'esperit jove i actiu que, amb aquest escrit, acaba de fer-nos la Marta, aquesta àvia de 15 néts i 6 besnéts, optimista i positiva, que no llença mai res i que sap predicar amb l'exemple. Només desitjo que per molts i molts anys sapiguem seguir totes (i tots) el seu camí.
Crec que ens estem apartant de la idea fonamental de l'escrit de la Montse Boada i confirmo que si hauria d'existir el “DIA AVIAL”. Que els avis tenen el mateix dret que els pares que se'ls dediqui un dia per a celebrar-lo. Ja se que això pot ocasionar mes treball però l'important és buscar excuses per a reunir a la família. Siguem sincers i reconeguem la nostra enyorança quan fa dies que no els veiem. Mirant-lo des d'un punt de vista egoista: sinó cultivem, el tenir-los i ajudar-los, a pesar que ens cansi, quan són petits, pensem que després es fan grans i resulta difícil que veure'ls. Crec que amb aquesta actitud sempre tindran present els seus avis.
Eduardo Viladomiu
Crec que ens estem apartant de la idea fonamental de l'escrit de la Antònia Boada i confirmo que si hauria d'existir el “DIA AVIAL”. Que els avis tenen el mateix dret que els pares que se'ls dediqui un dia per a celebrar-lo. Ja se que això pot ocasionar mes treball però l'important és buscar excuses per a reunir a la família. Siguem sincers i reconeguem la nostra enyorança quan fa dies que no els veiem. Mirant-lo des d'un punt de vista egoista: sinó cultivem, el tenir-los i ajudar-los, a pesar que ens cansi, quan són petits, pensem que després es fan grans i resulta difícil que veure'ls. Crec que amb aquesta actitud sempre tindran present els seus avis.
Eduardo Viladomiu
Publica un comentari a l'entrada