dijous, 2 d’octubre del 2008

Victòria Camps. "Creure en l'educació"


Estic llegint el diari AVUI (del 30/9) i em trobo amb una entrevista feta a la Sra. Victòria Camps a rel de la publicació d’un llibre d’ella: "Creure en l’educació" (Edicions 62).
Penso que el problema de l’educació és el més greu que actualment tenim plantejat en el nostre país. Fixa’t que no dic un dels més greus, sinó, taxativament, el més greu, per l’enorme transcendència que té sobre el desenvolupament de la societat i de la mateixa supervivència d’aquesta com a societat civilitzada. Evidentment no som els únics que el tenim, però, el nostre, sols el podem resoldre nosaltres.
El que crec més interessant és donar veu a l’autora quan parla de l’educació, no com a adquisició de coneixements, sinó de formació de la persona en valors com el respecte, la llibertat i la solidaritat. Valors que tenim clars però que no sabem com transmetre, perquè hem rebutjat la manera de fer del passat, però no l’hem substituïda per res.
L’educador ha de tenir criteri sobre el que és millor i pitjor. Ha de reprimir conductes. L’educació té un element coactiu inevitable. Els infants han de saber que hi ha una persona adulta que té autoritat. La família tendeix a donar la culpa l’escola, però la família és el primer agent educatiu. Entre l’extrem intervencionista d’abans i el deixà fer d’ara, hi ha d’haver un punt mitjà que de moment no l’hem trobat.
L’educació no necessita funcionaris. Això genera desconfiança dels pares cap els mestres, ja que donen per pressuposat, sense que sigui veritat, que en tenir la feina segura ja no s’esforçaran ni intentaran millorar. Altrament, aquest sistema impedeix gestionar bé un centre, que a la vegada no pot crear un equip propi.
Recopilació feta per: Leopold Juan
Veure
Avui/Diàleg/entrevista a V.Camps. Autor Lluís Marínez

1 comentari:

Anònim ha dit...

És curiós que una persona com Victòria Camps faci un llibre amb aquest títol. Des del meu punt de vista, crec que veu molt clar que sinó NO CREUS en el que fas, malament, i que en el món educatiu, més d’una vegada, es dóna aquesta imatge.

Les frases que cites del artícle de l’AVUI
* L’educació “no com a adquisició de coneixements sinó de formació de la persona en valors com el respecte, la llibertat i la solidaritat”

* L’educació no necessita funcionaris
* L’educador ha de tenir criteri sobre el que és millor i pitjor
* Els infants han de saber que hi ha una persona adulta que té autoritat

Són els que l’autora també exposa en una altra entrevista, aquesta a “Andalucia Educativa” i que copio literalment

"Yo creo que es muy fácil no educar. El alumnado no espera que el profesor o la profesora sea un igual sino que le enseñe cosas. Es necesario recuperar un cierto sentido de la autoridad”

Joan