diumenge, 16 de novembre del 2008

Podem viure en català a casa nostra?


Certament és difícil, però cal que siguem conscients que, almenys en el que fa al grau de catalanitat, depèn en gran part solament de nosaltres. Tenim premsa diària en català. Poca, però n’hi ha. Tenim força literatura, original i traduccions. Tenim forces emissores de ràdio i T.V. Nosaltres podem escollir. Però sobre tot tenim el dret d’exigir-lo i utilitzar-lo en el nostre viure de cada dia i d’això depèn en gran part, no solament el poder viure en català, sinó, sobre tot, la mateixa supervivència de la llengua. És decebedor constatar que quan la gent s’adreça a algú pel carrer, ho fa gaire bé sempre en castellà. I si quan se’ns adrecen en castellà, nosaltres contestéssim amb el nostre idioma, constataríem que en la majoria de les ocasions, ells es passen també al català.

Hem de ser capaços de fer l’esforç de mantenir una conversa bilingüe i no passar-nos automàticament al castellà en les nostres converses amb castellans parlants. Tots els que viuen a Catalunya han d’entendre el català. I no ens deixem seduir per l’argument de la "bona educació". En tot cas podem esgrimir l’argument del respecte a la capacitat de l'altre per entendre’ns. En una conversa entre persones, per una sola que parla castellà, malgrat viure entre nosaltres, tots els altres ens passem a aquest idioma. És normal, però. És correcta?. És convenient?

Un aspecte important sobre el tema, és el de l’escriptura. Molts s’excusen d’escriure en català al·legant que en els anys de la seva formació no es donaven coneixements de català i per tant que farien moltes faltes. En aquest cas hauríem de dir que: més val escriure la teva llengua amb faltes, que una d’estrangera a la perfecció. O millor encara que si tots hi posem una mica de voluntat i utilitzem les noves tecnologies, el risc de fer faltes queda molt reduït

Poder viure en català és molt important per la nostra realització personal, però ho és encara més per la supervivència de la nostra llengua i de la nostra cultura, els dos pilars que sostenen la nostra nació.

Leopold Juan
Nota: Les fotos són:
La nostra bandera en un cim del Pirineu, feta per en Miquel
La d'en Pompeu Fabra, trobada a Interent


5 comentaris:

Anònim ha dit...

En Leopold Juan te tota la raó. La única manera que els nou vinguts aprenguin el català és parlar-los en català. Tots tenim la suficient intel·ligència per entendre un idioma quan quan anem a un altre país per estar-nos-hi. No creure-ho així és disminuir la qualitat de les persones immigrades.

Anònim ha dit...

Estic d'acord en que el futur de la llengua catalana depen en bona part de nosaltes mateixos, de la nostra voluntat d'utilitzar-la en totes les ocasions. Seria bo que recordessim sempre uns versos d'en Salvador Espriu: No defugis la llengua / dels teus pares, perdut / en falsos brills de somnis: / esdevindries mut. Si seguim aquest consell i no la defugim mai, sinó que l'utilitzem en tot moment, ben segur que ni nosaltres ni la llengua no esdevindrem mai muts.

Anònim ha dit...

Estic d’acord amb tot amb tu, però voldria matisar la frase que poses

“Però sobre tot tenim el dret d’exigir-lo i utilitzar-lo en el nostre viure de cada dia i d’això depèn en gran part, no solament el poder viure en català, sinó, sobre tot, la mateixa supervivència de la llengua”

És cert, però si la vida del català depèn dels drets, anem servits. Quan NO teníem drets, el català no es va morir pas, i ara, si l’estimem, tampoc és morirà. Per tan, som nosaltres els que els que l’hem de parlar i escriure bé i a poc a poc els castellans parlant ho van entenen, i si es posen impertinents i mal educats, no els hem de pagar amb la mateixa moneda.

Els problemes surten quan es troben catalans mal educats, que en tenim, amb castellans mal educats, que també n’hi han

Joan

Anònim ha dit...

D'una banda, estic més d'acord amb el que diu Joan Trullas que amb el que diu Leopold Juan, i per altra banda, amb al perdo del Leopold, discrepo sobre el comentari de que
“és millor escriure la teva llengua amb faltes que una d'estrangera a la perfecció”. No exagerem, en la actualitat i pensant en el futur dels nostres néts, no podem quedar-nos marginats, el nostre país ha de créixer i per a això és imprescindible que les properes generacions rebin una formació internacional amb uns coneixements d'anglès i castellà parlat i escrit que els ajudarà en les seves futures ocupacions. No oblidem, que en l'actualitat fins i tot els botiguers necessiten desplaçar-se a l'estranger per a fer les seves compres, si volen subsistir.

Anònim ha dit...

Leoppld

Estic content que el teu article hagi provocat quatre comentaris, tots diversos, i que reflexen la diversitat d’opinions que hi ha sobre un mateix tema.
Aixó és una de les riqueses de la nostra Llar, que poguem pensar diferent i exposar-ho amb tota normalitat

Joan