El primer diumenge després de Nadal, que se celebra el dia de la família, m’ha portat a pensar i reflexionar sobre la situació en aquesta societat d’avui, on preval el consumisme i l’egoisme.
Jo crec en la família i en aquest nucli d’estimació, que malgrat les diferències entre els seus components, tard o d’hora queden superades per la força del lligam familiar que ens fa perdonar i comprendre’ns als uns als altres.
Els amics ens els triem, la família te la trobes. Aquí està la força d'estimació que supera tota diferència.
Hem passat el Nadal i ens hem reunit tots, petits i grans, al voltant de la taula, amb alegria. Què és el que es respira a l’ambient? La il·lusió de trobar-nos tots junts. Procurem que es mantingui al llarg de l’any, i esforcem-nos a respectar les nostres diferències amb comprensió i amor que és el que realment refermarà aquests llaços que el món d’avui, de forma possiblement 
sense adonar-se’n està diluint i desvirtuant.
sense adonar-se’n està diluint i desvirtuant. Siguem optimistes. Confiem en la família, mal que les distàncies ho dificultin. L’amor és la realitat de tota la vida i la família la base de la societat. Refermem, doncs els vincles d’estimació que neixen en ella i persistirà al llarg dels temps.
La forma de les famílies està canviant, però NO l’esperit veritable que encarna. Al llarg de la història ha existit sempre la família i així serà al llarg dels temps.
Aquesta és la meva il·lusió.
Marta
2 comentaris:
Avui, la família té moltes formes reconegudes jurídicament, encara que alguna d’elles sigui una mica forçada, però, per mi, el que és important de la família no és la forma jurídica que tingui, sinó els valors que aporten els que la formen, especialment en el cas de famílies No monoparentals.
Si aquests valors estan basats en un projecta de vida en comú que se sobreposa als egoismes de cada individu, la unitat familiar és com una roca.
Per contra, si hi ha engany o cobrir aparences, sigui quina sigui la forma jurídica, la seva solidés trontolla
Joan
Confio també, com la Marta, en que la institució familiar tindrà una larga vida. I també com ella, desitjo "que es mantingui al llarg de l'any, la il·lusió de trobar-nos tots junts", i fer-ho en un indret d'immens valor sentimental, on la família té la seva màxima definició: la llar. Perquè, com ja afirmava fa una pila anys el nostre bon amic Ciceró, en la seva "Carta als familiars", "quin altre lloc hi ha més plaent que la propia llar?". No hi ha tasca més important, per tant, que preservar aquest nucli d'unió de la família, malgrat "la societat d'avui on preval el consumisme i l'egoisme", com diu la Marta. Nosaltres, les persones grans, són ferms i constants en l'esperança, no ens desanimem, i per això estem ben convençuts de que el foc de les llars familiars mai s'apagarà.
Publica un comentari a l'entrada