Avui comença la Quaresma, però, què és la quaresma?
En la glosa dominical del nostre arquebisbe “Quaresma i gràcia”, ens diu, entre altres coses, que “el temps de quaresma és un temps propici per el silenci, la reflexió, la oració i la conversió”. No crec que cap creient estigui en desacord amb aquestes paraules, però no tothom les interpreta de la mateixa manera.
Fem una ullada a La Vanguardia del dia 22 passat, a les pàgines 40 i 41. A més de la glosa de l’arquebisbe hi trobem quatre punts diferents
- El portaveu vaticà demana un llenguatge NO clerical
- L’Església ha d’informar amb ètica. Fa referència als atacs contra bisbes i sacerdots una mica renovadors i cita els documents recents del bisbes de la Tarraconense “Pau, apòstol del nostre poble” i es demana al episcopat català que es pronuncií sobre la WEB “catòlica” que es mou en l’anonimat
- Josep Dalmau, “un capellà rebel, un sacerdot lliure”, desterrat a Gallifa als anys 50
- El Papa farà sant en el mes d’octubre al pare Coll
Són punts que estan sobre la taula, com altres, i que ens fan pensar. Poden ser punts de reflexió per aquest temps? Ens poden ajudar a convertir-nos?
Joan
4 comentaris:
Aquest comentari em fa manifestar que seria un bon exercici quaresmal llegir amb deteniment la pastoral que sobra la crisi econòmica, ha redactat el sr. bisbe de Sant Feliu del Llobregat qui, precisament, utilitza un llenguatge gens clerical per explicar-nos perquè ha passat el què ha passat i com hauríem de comportar-nos perquè no es torni repetir.
Manel
Suposo, Manel, que la carta que et refereixes és la del 02/12/2008
Realment és un document curt i entenedor que retrata molt bé el que passa i les seves causes
Si el voleu consultar el trobareu a
Per Google, com a “Bisbat de Sanfeliu de Llobregat”
O bé per
www.bisbatsanfeliu.org
Joan
És esperançador que sigui precisament el P. Lombardi, el portaveu del Vaticà, el que hagi dit recentment, a Madrid, que cal evitar "un llenguatge fred i birocràtic, clerical en el sentit negatiu d'aquesta paraula". Tant de bo que tothom li fes sempre cas, perquè així les pròxcimes declaracions de la CEE serien molt més honestes i sinceres. I algunes decisions "clericals", com les que fa cinquanta anys varen desterrar Mn. Dalmau a Gallifa, no s'haurien produit.
Pel que fa referència a l'anunciada canonització del P. Coll, apart de la seva oportunitat o no, contrasta el fet de que hagi estat una decisió força retardada en el temps, tenint en compte que ja han passat gairebé cent-cinquanta anys des de la seva mort, quan recentment altres persones han estat declarades santes en menys de deu anys. Sembla que també en això de les canonitzacions, com en el llenguatge, hi ha camins ben diferents, segons de què es tracti, de com es tracti o de qui es tracti.
De totes maneres, tenint en compte les manifestacions que acaba de fer el P. Lombardi, invitant a tothom a expressar-se sense clericalismes, crec que tots hem d'estar satisfets i podem mirar el futur amb més confiança.
A nosaltres també ens sap molt de greu però la vida és així, amics. Paciència i bons aliments en aquests temps de crisi i que ens agafi en Madoff confesats!
Josep Maria
Publica un comentari a l'entrada