En menys de 15 dies he caigut dues vegades. És una prova més que els anys no passen en va i que l’elasticitat de les nostres cames cada dia és més reduïda.
La primera vegada va ser en pujar a un autobús un dia de pluja i que malgrat que la parada disposa de l’andana a nivell de la vorera, el cotxe no es va acostar el suficient i l’alçada des de terra fins a l’escaló queda molt alt, ... la gent de darrere apressa... i la meva cama no va calcular bé i al caure vaig topar amb els esglaons de l’autobús. Total, un cop en un genoll i un petit trau a la canya de l’altra cama, allà on és molt dolorós. Quan l’autobús s’arramba bé, axó no em passa ni passa
La primera vegada va ser en pujar a un autobús un dia de pluja i que malgrat que la parada disposa de l’andana a nivell de la vorera, el cotxe no es va acostar el suficient i l’alçada des de terra fins a l’escaló queda molt alt, ... la gent de darrere apressa... i la meva cama no va calcular bé i al caure vaig topar amb els esglaons de l’autobús. Total, un cop en un genoll i un petit trau a la canya de l’altra cama, allà on és molt dolorós. Quan l’autobús s’arramba bé, axó no em passa ni passa
La segona vegada va ser venint a la Llar, el Passeig de la Bonanova, junt a la plaça Kenedy, on la vorera està com està, i es veu que vaig posar el peu en un desnivell que no tenia memoritzat, i... cap a terra s’ha dit!. Total, ulleres trencades, un cop a la cara i un ull morat
Aquestes dues incidències han fet passar per la meva vida a dues noies i un noi, tots tres joves, que em van donar ajuda "in situ" i que amablement em van ajudar aixecar-me i es van oferir a acompanyar-me a casa o on fos, malgrat que no estava en el seu camí, cosa que, gràcies a Déu, no va ser necessària.
Vull donar gràcies a aquestes persones desconegudes i fer constar que tenim una joventut molt maca, que moltes vegades queda eclipsada per una minoria que no es comporta com cal.
Maria Lluïsa
Aquestes dues incidències han fet passar per la meva vida a dues noies i un noi, tots tres joves, que em van donar ajuda "in situ" i que amablement em van ajudar aixecar-me i es van oferir a acompanyar-me a casa o on fos, malgrat que no estava en el seu camí, cosa que, gràcies a Déu, no va ser necessària.
Vull donar gràcies a aquestes persones desconegudes i fer constar que tenim una joventut molt maca, que moltes vegades queda eclipsada per una minoria que no es comporta com cal.
Maria Lluïsa
13 comentaris:
Tens tota la raó respecte de la joventut. Naturalment a tot arreu hi ha de tot però a mi em sembla que l'actitud d'ajuda està encara molt estesa. M'alegra saber que tot ha estat un ensurt i que no ha anat a més. A la nostra edat no es poden fer bromes d'aquesta índole!.
Fins ben aviat
Manel
Hola Maria Lluïsa, Benvinguda al món dels internautes. Desprès de lleigir el teu comentari en el blog sobre les tevas dues caigudes, dir-te que més que els anys, ha estat qüestió de mala sort, desitgo que a partir d'ara això solament quedi com una anecdota entre amics, ja que qui no s'ha caigut alguna que altra vegada.
Espero que la propera vegada que comentis en el blog, sigui alguna anecdota divertida que t'hagi passat.
Sobre el teu comentari dels joves que et van ajuda-r, dir-te que avui dia els joves i no tan joves en un moment de necesitat sempre trobes una ajuda, t'ho dic per experiència. Saps que amb mi no fa falta comunicar-nos per internet ja que tu i jo tenim sovint llargues converses. Amb mi sempre trovaras una amiga que sabra escoltar-te.
Fins aviat Rosa Arderius
En poques ratlles, un entrellaçat de notícies bones i dolentes. No és gens bo fer-se mal a la cama i al genoll, a l'ull i a la cara, ni és gens agradable ensopegar i trencar-se les ulleres, però en canvi si que és una bona notícia l'ajuda rebuda per part d'un noi i unes noies joves. Potser el bo compensa una mica el mal?
A tots, a la nostra vida, ens passa el mateix, tenim dies bons barrejats amb altres que no ho són gaire o gens, però el que ens cal a tots és saber imitar el que ha fet la Mª. Lluïsa en el seu article, en el qual, per damunt del seu propi mal, hi destaca i fa un elogi del que és més bo i positiu: l'actitud de servei i ajuda del jovent.
Benvolguda Mª Lluïsa,
Et desitjo un bon restabliment i que demà passat ja ni t'enrecordis dels petits accidents que has sofert en pocs dies: jo vaig caure l'any passat dues vegades en el mateix mes. D'ençà, no hi he tornat a D.g.!
Una forta abraçada i molt d'ànim,
Lali TUÑI
Un dia vaig llegir d’una persona gran comentant com el carrer de casa seva, cada dia feia més pujada… era veritat? O és que els anys i les cames ja no funcionen com quan teníem 20 anys?
Si que és veritat que la ciutat té les seves petites irregularitats que per nosaltres tenen la seva importància, però sabent les nostres limitacions cal estar a l’alerta. No córrer, mirar a terra, aixecar els peus al caminar, etc.
Ah! però no tot és negatiu i sempre passa una o més persones joves que ens ajuden amb tota la seva amabilitat i diligència.
La Lluïsa té molta raó quan diu que hi ha joventut molt ferma.
Fan d’àngels de la guarda!
Marta
Hola noia gran, com estàs?
sí, et dic noia, perquè tot i ser gran tens un esperit jove, noble i savi que et fa agrair a aquells que t'ajuden.
I vull fer constar que també tenim una gent gran al voltant molt maca que també ens ajuda.
ah!!!
el meu nom està al revés!!! a veure si endevines qui sóc.
Hola àvia,sóc el Pau m'ha agradat molt el comentari que has esmentat sobre el jovent, i també trobo que és una llàstima que per culpa d'aquest pocs molts ho haguem de suportar.També m'ha agradat molt que fessis aquest comentari per l'ordinador,ja que per mi és el primer que llegeixo escrit per tu.
Pau
Hola Mª Lluïsa.
Ens passa que comencem a tenir molta joventut acumulada i a més a més no pareu, fent feina i col•laborant fortament a la llar.
Aprofitem per comentar que el mal estat de la majoria de les voreres és un tema molt greu i vergonyós. Si a qualsevol local privat, fàbriques, tallers, botigues etc. estiguessin només una mica malament serien altament multats per la delegació del treball per manca de seguretat.
Estem d'acord que els que varen tenir l'oportunitat d'ajudar-te, segur que varen percebre una gran satisfacció.
Montse i Miquel
Nena no badis ! Mira a terra i trapitja fort.Estic d'acord amb tu pel que fà al jovent perquè a mi hem deixen seure al bus i al metro quasi cada dia.... Un petonet.
Josep Mª
Apreciada Maria Lluïsa,
Sento de tot cor els accidents que vares patir per culpa de aquells que han de tenir cura dels obstacles i deficiencies que dificultan a la gent gran circular per la ciutat.
L'atenció que vares trobar en el jovent en aquells primers moments, seria de desitjar la tinguesin els politics amb nosaltres de forma tan ràpida i entregada.
Una forta abraçada
Josep Maria Verdaguer
lLUISA, T´ESTIMEM I
Lluïsa ja veus l'afecte que tots et tenim, has batut el record de comentaris sobre notícies del blog, encara que haguéssim preferit que no haguessis de passar per aquesta dolorosa experiència. Montse i Eduardo
Publica un comentari a l'entrada