diumenge, 5 de juliol del 2009

LA SILICONA


No ens ho pensàvem pas que a la nostra edat la silicona arribés a casa nostra. Ull!. No penseu en la silicona que utilitzen els famosos per camuflar les arrugues o restituir peces que perden cos, NO. On ha entrat és a la cuina. Sí, a la cuina

Sota el mestratge de la meva filla i del seu marit, que és el que cuina quan anem a casa seva a dinar, ens estem introduint en el coneixement d’aquest nou material i la seva utilització com a estris de cuina. N’hi han de diverses formes, cassoletes rodones o rectangulars, etc, i mides que et permeten escollir d’acord amb les teves necessitats

Els estris de silicona es poden posar al forn, al microones i al congelador, i, sobre tot, es renten fàcilment. Quin descobriment!. Un dels somnis dels responsables de la cuina, especialment si som grans!

Estem tornant a menjar al vapor, de forma fàcil i senzilla, quan abans necessitaves cassoles que només ocupaven espai, o paper especial per embolicar els aliments. Menjar al vapor és molt saludable.

Ara només posant un peix i unes verduretes ben fines a la nova cassola de silicona durant 5 o 6 minuts al microones, amb sal i una mica de pebre tenim un plat excel·lent. Un cop al plat, podeu afegir un rajolí d’oli si ho voleu una mica més gustós. Bon profit!

Ens estem modernitzant. Ara es porta la silicona

Nota: Un dia que ens vàrem passar de temps, ens va sortir massa cuit, però cada dia ho fem millor
Aquest vermellt tan bofó, és el que fem servir a casa

Maria Lluïsa


3 comentaris:

ernestina ha dit...

gràcies per posar-me al dia, no en tenia ni idea !!!

Marta ha dit...

referent al tema silicona que la Lluïsa ha tret a la web, trobo un bon encert que es doni a conèixer aquest producte encara no massa difós en tema culinari. Jo mateixa en tinc un motlle però encara no l'he estrenat. Ara miraré de fer-ho i potser així entraré en aquest terreny. És bó extendre les coses bones que surten i facilitar-ne el seu ús. Gràcies MªLluïsa.

Marta

miquel mª. lluch ha dit...

Aquesta informació confirma que la humanitat evoluciona. De l'edat de pedra i l'edat del metall, hem passat actualment a l'edat del plàstic, on moltes coses són sintètiques, fins i tot alguns aliments. Els avenços tècnics van tan ràpids que, per aconseguir-los, ens cal viure massa acceleradament. D'aquí uns anys, ben segur que tots enyorarem la ferma i consistent ceràmica de Breda, però potser llavors ja haura desaparegut i només ens quedarà l'edat del plàstic. Serem a temps de recuperar-la?.