dijous, 24 de desembre del 2009

Celebració del Nadal


A la Llar, la celebració del Nadal el fem en dues parts. La primera en la pròpia Llar, en acte lúdic i cultural molt festiu, tot compartint els torrons i el cant de nadales amb la Coral. La segona, buscant un lloc tranquil, on, sense soroll, ens permeti fer unes reflexions sobre temes adients, i aquest any hem escollit el Monestir de les Benedictines de Montserrat. La sortida va ser el dia 22, malgrat la nevada del dia anterior. La pujada al Monestir, amb neu a les voreres i el paisatge tacat de blanc ens va preparar per al tema que anàvem a tractar: EL SILENCI

L’Abadessa ens va explicar una mica el que per la seva comunitat són avui les idees de “clausura” i de “silenci” que han evolucionat cap a unes formes adaptades a la vida actual, respectant la regla de Sant Benet de “Ora et labora” com a punt clau, però que el “labora” s’encamina més cap a l'estudi que no pas cap el treball manual.

El tema del silenci el va tractar amb 7 mirades diferents

1.- Silenci de Déu
2.- Silenci del Cor
3.- Silenci Exterior
4.- Silenci d’Admiració
5.- Silenci d’Amor
6.- Silenci de Dolor
7.- Silenci Buit

Com a mostra de la reflexió, copio el començament del silenci buit

Hi ha un silenci (el buit) molt perillós, és el que brolla del nostre egoisme, del nostre desamor, de la nostra manca d’esforç per implicar-nos en la vida, de “ser-hi”, en la vida, en la comunitat. Això demana participar personalment, responsable i activament en els projectes comunitaris, de la congregació, en els projectes pastorals. Demana sortir de nosaltres mateixes i això no és fàcil, sovint resulta més fàcil restar al marge i callar, que és l’actitud del qui diu: “ja s’ho faran, a mi que em deixin tranquil•la, ja no sóc jove, a mi no em toca”.

Acta seguit vàrem celebrar l’Eucaristia presidida per Mn. Carles i després assistirem a la pregaria de l’hora sexta. Em va sorprendre veure cares joves, però no em va estranyar, ja que, junt amb el que ens havia dit l’Abadessa i el que haviem vist, vaig intuir que era una Congragació amb uns objectius molt clars i engrescadors


Per acabar el dia, vàrem continuar fins a Montserrat, on vàrem dinar, i els que no es van espantar per la pluja van arribar fins a la Mare de Déu
Si voleu llegir tota la reflexió del Silenci, la trobareu

www.llarbona.blogspot.com/2009/12/silenci.html

Joan

2 comentaris:

miquel mª. lluch ha dit...

Interessant la descripció de la visita feta a les Monges Benetes de Montserrat, i especialment recomenable la lectura del text sencer de la reflexió que va fer la Mare Abadessa, sobre el silenci. En aquest Temps de Nadal, tan sorollós, el text del "silenci exterior" és particularment adient. I ben curiosa la cita de l'Alcorà, en el "silenci del cor". Perquè una cosa és certa: ningú podrà sentir els càntics joiosos de Nadal, si abans a dintre seu no hi fa silenci.

Anònim ha dit...

Anna Garcia ha dit.

M'agrada molt tot el que publiqueu, fins ara no he pogut donar la meva opinions dels vostres escrits, ha veure si amb aquest u faig be i d'ara endavant us puc dir que molts del escrits em m'omplen de serenor. Gràcies per la vostra informació
Anna