dijous, 28 de gener del 2010

Llibertat Religiosa en un món laic


Un dels objectius de la Llar és que com que vivim en el món, volen estar-hi i saber què hi passa, Per aquest motiu, el dimecres passat vàrem tenir una xerrada perquè els socis que assistirem al VI Congrés de Cristianisme al Segle XXI, sota el títol d’aquesta informació, compartíssim amb els que no hi van assistir el que allà es va dir.

Si és difícil fer un resum del que es va tractar en dos dies en una de xerrada d'una hora, més ho és fer-ne un per un article curt com aquest. Per tant aquesta informació serà molt reduïda i sintetitzada, però molt aviat en posarem una de més àmplia a la que tindreu accés des del “link” que posarem al final de l’article

Les quatre ponències del Congrés varen tenir un eix comú que no és altre que els dos punts de la “Declaració sobre la llibertat religiosa” del Concili (7.12.1965), que va reconèixer

1. “El dret de la persona i de les comunitats a la llibertat social i civil en matèria religiosa”, és un dret del qual cap ciutadà n’ha de quedar exclòs, tant si és creient com si no ho és.
2. Aquest dret s’haurà de convertir en un veritable dret civil tutelat per l’Estat (núm. 2), en benefici de la totalitat dels ciutadans, els quals l’han d’exercir dins els límits reclamats per l’ordre públic i per la convivència pacífica, ordenada i justa entre ells (núm 2 i 7)

Les ponències van tractar sobre
 A.-) Cultura i Religió. Esglésies i estat Laic
Ramon Maria Nogués, escolapi, biòleg i professor de UAB
B.-) Procés històric a Occident
Jaume Botey i Vallès, professor d’història de la cultura de UAB

C.-) L’ideal de la pluralitat religiosa en un estat laic
Begoña Roman, professora de filosofia de UB
D.-) Tasques del present
Juan Martin Velasco, professor emèrit de la Universitat Pontifícia de Salamanca

Com que el problema no afecta només als catòlics sinó a totes les religions, en aquest Congrés hi varen participar en una taula rodona representants d’altres creences, jueus, Església Evangèlica, Ortodoxes, Agnòstics i Ateus, a més dels catòlics. Els musulmans no es van presentar

Com ja es veu pels temes de les ponències, la llibertat religiosa en un estat laic, NO ES FÀCIL, però SÍ ÉS POSSIBLE si totes les parts afectades tenim voluntat de conviure i som capaços de dialogar sense que ningú vulgui imposar res als altres i que els problemes es tractin sense por. Com a punts a tractar se’n han apuntat bastants i que resumirem així
1. El paper de l’Estat en tant que única garantia del bé comú.
2. Els drets de les diverses confessions per a disposar de llocs de culte.
3. Els aspectes econòmics i de fiançament de les esglésies
4. La presència publica de les religions en els serveis com ensenyament, salut o serveis socials, i també en les opinions manifestades per les diferents creences.
5. La pluralitat i el respecte de les diferents confessions entre elles

Però sintetitzan-les molt direm:
  1. Llibertat
  2. Diàleg
  3. La convivència està per sobre de les creences
  4. De fet són idees exposades per Sant Tomàs d'Aquino
Trobareu un resum pràcticament senser d'aqueta xerrada fent Clic AQUI

I si voleu anar a les conclusions que es van aprovar en el Congrés feu Clic AQUI

Joan

1 comentari:

miquel mª. lluch ha dit...

És una magnífica exposició de la llibertat religiosa, sintetitzada en les grans idees finals de llibertat, diàleg i convivència, una llibertat religiosa relativament fàcil d'aconseguir en un estat no confessional, però pràcticament impossible de ser respectada en molts estats on la religió es imposada de forma coercitiva.
És molt lamentable que 60 anys després que la Declaració dels Drets de l'Home proclamés (en el seu article 18) el dret universal a la llibertat religiosa, encara hi hagi milions de persones que sofreixin persecucions per motiu religiós. ¿Com és por parlar de llibertat religiosa quan en molts paisos islàmics, com l'Aràbia Saudita,la tenen formalment denegada en les seves lleis? ¿O com a l'Egipte, on el mes passat es va produir, per motius religiosos, una massacre de cristians en una iglesia copta?
Tant de bo que aquesta llibertat religiosa, en la que tots nosaltres creiem fermament, es pugui arribar a estendre de forma justa a tot el món.