Dimecres passat, dia 24 de Febrer a la Llar, el mestre Francesc Llongueras, ens va oferir una molt interessant exposició sobre la vida i música de Isaac Albèniz, en motiu de l'any del centenari de la seva mort, (que va ser l’any passat. Portem retart en posar la notícia)
Ha estat exposada amb molt encert i va despertar l'interès a tots els assistents, ja que, magistralment ens ha explicat la seva intensa vida alternant amb fragments de la seva música. Va ésser un nen prodigi, ja que als quatre anys va fer el seu primer concert al Teatre Romea de Barcelona, continuant per tot el país i també arreu del món, considerant-se un català universal.
La seva producció musical és molt extensa destacant principalment les obres per piano. Va agafar la composició de la guitarra i la va passar al piano, així és com les seves obres tenen un caràcter de so de guitarra, amb un aire folklòric espanyol. Com a català que era té també obres d'un caire català i sardanístic.
Ha estat exposada amb molt encert i va despertar l'interès a tots els assistents, ja que, magistralment ens ha explicat la seva intensa vida alternant amb fragments de la seva música. Va ésser un nen prodigi, ja que als quatre anys va fer el seu primer concert al Teatre Romea de Barcelona, continuant per tot el país i també arreu del món, considerant-se un català universal.
La seva producció musical és molt extensa destacant principalment les obres per piano. Va agafar la composició de la guitarra i la va passar al piano, així és com les seves obres tenen un caràcter de so de guitarra, amb un aire folklòric espanyol. Com a català que era té també obres d'un caire català i sardanístic.
Tots en vàrem quedar molt contents i en acabar, després del col•loqui, s'ha repartit un llibret, (obsequi de l'Auditori), dedicat aquest gran músic nascut a Camprodon, que va estar molt ben rebut.
2 comentaris:
Va ser realment una llàstima que la vida d'Albèniz fos tan curta, morint abans dels 50 anys. I no sembla pas que, com a nen prodigi, hagués estat tampoc massa feliç, ja que als 13 anys es va escapar de casa per anar-se'n a Amèrica, de polissó. Com també és una llàstima que, de les seves dues grans suites orquestrals, Iberia i Catalonia, gairebé només es parla de la primera. Ens cal recordar el seu profund esperit català, i és molt agradable saber que això és el que va fer el mestre Llongueras durant la seva conferència.
Miquel
El mestre Llongueras ens va parlar de aquesta escapada a Amèrica i les dificils relacions familiars abans de casar-se. Desprès va fer bondat
Ens va passar uns paisatges de varies de les seves obres tocades de forma diferenta, i va remarcar que sempre es va sentir català. L'obra inacabadad que va deixar, li va acabar Enric Granados
Joan
Publica un comentari a l'entrada