 |
| El Mossèn a la Llar. Foto d'arxiu |
Ahir Mossèn Carles va celebrar els 50 anys de la seva ordenació sacerdotal. Ho va fer, tal com és ell, en una cerimònia senzilla, a l’entorn de la Eucaristia que cada diumenge al vespre presideix. Aquesta vagada va concelebrar amb la resta Mossens que treballen a la Parròquia i hi va assistir la Pastora de l’Església Evangèlica del barri. Amb aquet fet queda clar el seu esperit ecumènic
No és la meva intenció fer-li una lloança per quedar bé o d'ofici sinó posar de manifest el que per mi ha estat el Mossèn durant aquests últims 10 anys des del punt de vista de la Llar. Citaré nomes TRES fets importants.
 |
| L'esgléesia, aban de començar l'acte |
2.-) Quan es va detectar que aquest status havia quedat obsolet i que portava més mals de caps que res, i es va plantejar que la Llar passés a Associació Civil, la seva forma de ser sempre dialogant va ser decisiva perquè aquest pas arribés a bon fi sense traumes, evitant interferències externes que ho haguessin impedit
 |
| El presbiteri |
Per mi, aquest TRES fets, a més del tarannà dialogant del Mossèn, demostren una visió de futur molt alta i que si apliquéssim el llenguatge del polítics, diríem que és un Estadista. Jo m’inclino per unes altres paraules més entenedores, però no menys importats: El Mossèn és una persona de paraula i de sentit comú, i que quan li he demanat la seva opinió sobre un tema determinat, els seus raonaments m’han servit molt per resoldre el tema consultat. Les paraules boniques se les emporta el vent. Els fets són el que queda i compte
Per mi, El Mossèn, a la Llar és “un més dels que, com a Gent Gran, en formem part.
Joan
Joan
1 comentari:
Tots els socis i sòcies de l'Associació A.C.A., i també jo a títol personal, ens adherim cordialment a l'homenatge que va rebre Mn. Carles Sauró amb motiu de les seves bodes d'or sacerdotals, tot recordant que, fa poc temps, i gràcies a la seva gentilesa, vàrem poder realitzar la nostra tradicional trobada de Nadal a la Parròquia de la Mare de Déu de la Bonanova, amb una celebració eucarística que va ser presidida per Mn. Carles.
Va ser una magnífica prova de sincera i desinteressada amistat, que vàrem agrair molt, i que ens va demostrar la certesa de dues conegudes cites de Ciceró: Verae amicitiae sempiternae sunt - Amicus certus in re incerta cernitur.
En aquest homenatge a un digne sacerdot, ple d'anys i saviesa, només ens queda per dir-li, de tot cor: Ad multos anos.
Publica un comentari a l'entrada