dijous, 25 de novembre del 2010

IX Mostra de Teatre de la Gent Gran del Districre

Portada del programa de l'acte
Al igual que els últims anys aquesta trobada organitzada per la comissió de GG del districte, ha tingut lloc al Centre Parroquial de Sarrià.
Hi participaren 5 grups. Casal de GG de Can Castelló, Casal de GG de Can Fàbregas, Centre Cívic Vil•la Florida, Esplai Bonanova i el nostre.
Com que hi vaig arribar tard (ja que estava treballant per la Gent Gran en un altre lloc), i ja començava a actuar el nostre grup, que era l’últim, dels quatre primers només diré el que em van dir: "que ho van fer molt bé". I del nostre en faré un breu comentari
L’obra, que és una comèdia moderna, d’aquelles “de embolica que fa fort”, que porta per títol “Marta, Maria i Montserrat” , em va fer riure molt, no solament pel tema sinó pels la forma d’actuar dels nostres artistes. 
L'embolic fa posar les mans al cap a la periodista
No explicaré l’argument, ja que l’obre es presentarà a la Llar el proper dia 1 de desembre a les sis de la tarda i no voldria que algun soci no hi anés per una indiscreció. És evident que els no socis que llegiu aquest comentari, si us pica la curiositat per veure els embolics, hi voleu assistir, i estarem molt contents de acollir-vos com es mereixeu.

Tot el grup saludant en acabar k'obra
Els nostres artistes, Eulàlia Mestres, que representava el paper de la Maria, muller recent abandonada, Carmen Serrano, amiga de la Maria, i que havien de compartir un “molt bon cafè?” amb la Monserrat, (Esperança Puigsureda). Aquí comença l’embolic en el que la resta de personatges es veuen involucrats. Aquests van ser la escriptora Miriam (Paquel Parada), les parelles Martí i Marga (Eduard Viladomiu i Glòria Amarillo) i en Manel i la Mercè (Josep Mª Pedrals i Rosa Esteva) i la Mònica (Núria Pugès). Ai la Mònica!
La Marta

La anècdota va ser el comentari que un net de la Núria Pugès va fer a la seva àvia: “Àvia: Veig que en aquesta Llar sou molt moderns”

Aquets acta també va servir perquè la Marta, que feia un mes que l’havien operat del cor, hi participés com espectadora. Això si, ben tapadeta perquè no es refredés

Joan

2 comentaris:

miquel mª. lluch ha dit...

Com que en el teatre de la vida, com va dir en Calderon de la Barca, tots hi tenim, tant si ens agrada com si no ens agrada, el nostre propi paper, crec que és molt interessant poder gaudir, de tant en tant, d'un simulacre dalt d'un escenari, d'un assaig previ, que ens permeti treure'ns i posar-nos qualsevol disfressa, sense problemes. Així ens veiem tots més sincers.
Felicito cordialment a tots els actors i actrius que han intervingut en aquesta obra "Marta, Maria i Montserrat", i desitjo que tots plegats, a la vida real, siguem capaços de fer també el mateix bon paper.

Josep Mª Verdaguer ha dit...

Vagi per davant la meva més sincera felicitació per la labor tan import que està desenvolupant, des de fa molt de temps, aquesta entitat. El teatre es una forma de expressió que vàren utilitzar els grecs i els romans per transmetre als ciutadans els problemes, sentiments, i aquelles conductes que comportaven fer passar el rato de forma agradable. Va esser com un aprenentatge que van considerar necessari per fer cultura i agrupament social. La vostre tasca es digna d'encomiar i imitar, dons la gent gran necessitem estar junts, transmetre la nostra experiència i passar-ho bé, en especial si son comèdies d’embolics son interpretades per actors tan experimentats com els que es detallant en el blog. Aprofito l’ocasió per felicitar molt efusivament a la Marta, en primer lloc per haver sortit molt bé de la seva complicada operació, i en segon lloc per ser l’ànima del teatre en la vostra Llar.