Quan fa més de 50 anys, al casar-nos, vinguérem a viure al que es convertiria en la Ronda del General Mitre, ni la plaça que avui és de Josep Amat ni la Ronda existien. Hi havia cases petites, unifamiliars, que estaven habitades per persones grans. Tots sabíem que aquestes casetes anirien a terra ja que hi tenia que passar la nova Ronda. La seva construcció no es va començar fins que totes les persones grans que vivien en las casetas es van morir. Cosa que els veïns vàrem considerar un bon gest de l’Ajuntament de torn
 |
| Imatge del pintor en el monòlit |
Quan fa més de 50 anys, al casar-nos, vinguérem a viure al que es convertiria en la Ronda del General Mitre, ni la plaça que avui és de Josep Amat ni la Ronda existien. Hi havia cases petites, unifamiliars, que estaven habitades per persones grans. Tots sabíem que aquestes casetes anirien a terra ja que hi tenia que passar la nova Ronda. La seva construcció no es va començar fins que totes les persones grans que vivien en las casetas es van morir. Cosa que els veïns vàrem considerar un bon gest de l’Ajuntament de torn
 |
| Viata de la placeta |
La Ronda es va pensar com una via ràpida i ampla que permetia als cotxes anar de Balmes a Lesseps sense semàfors però el seu preu va ser que la comunicació entre les voreres de mar i muntanya només es podia fer per passos soterrats, que solien a estar bruts i que els indigents feien servir de dormitori. Això va convertir la Ronda amb un riu sense ponts que separava les dues voreres
 |
| Espai pels infants |
Passat un temps es va construir la placeta que es va anomenar de Josep Amat. Si no recordo malament, la va inaugurar l’Alcalde Maragall, que hi va col•locar un monòlit amb el nom i la imatge del pintor. Amb aquell disseny poca cosa més s’hi podia fer.
Ara, amb la remodelació de la Ronda, el barri ha guanyat molt. Ja no és un riu. Podem creuar sense problemes. La placeta s’ha convertit en un espai pels infants que te molt èxit. En general estem molt contents. I com que ja som grans, esperem que el record del soroll i la pols que hem menjat durant els més de dos anys i mig de les obres s’esborri de la nostra memòria
 |
| Repartint la xocolata |
 |
| L'Alaclde tanca l'acte |
L'acte l’ha tancat el Sr Alcalde amb un parlament gens protocol•lari i molt planer deixant molt clar que aquesta remodelació està pensada per les persones i no ens els cotxes
Joan
2 comentaris:
És molt agradable llegir bones notícies, com aquesta de la nova plaça Josep Amat, una notícia que és molt satisfactòria per un doble motiu: perquè ens informa de la inauguració d'un nou espai públic, cosa que sempre causa alegria, i perquè ret homenatge a un artista pintor de casa nostra, que va estar en plena activitat creadora fins gairebé els seus 90 anys, de manera que és un magnífic exemple i un model per tots els que, com nosaltres, formem part del col·lectiu de persones grans que, malgrat els anys, volen continuar sentint-se sempre ben actives.
Precisament avui, 17 de gener, és el dia en què es compleix exactament el vintè aniversari de la mort d'en Josep Amat, esdevinguda el 17 gener 1991, i és per tant molt adient que aprofitem aquest bloc per fer-li un públic homenatge, recordant-lo amb admiració i simpatia.
Es evident que les persones que sentim i vivim pel nostre entorn ciutadà, som sensibles a les autoritats que ens escolten i resolent aquells problemes per fer-nos la vida més agradable, i sobretot si hi portem anys residint en el mateix domicili. En el cas de la reforma de la Plaça de Josep Amat, es de tenir en compte que l’Ajuntament podia haver expropiat les cases antigues abans de que morissin els seus propietaris o ocupants i no ho va fer; sols per aquet fet ja es mereixedor de tenir el reconeixement de tot el barri, dons lo essencial per la gent gran es poder viure fins l’últim moment en el lloc on ha residit la major part de la seva vida. Per un altre costat, si quan ha enderrocat totes les cases antigues i ha urbanitzat de la forma en que ha quedat la Plaça de Josep Amat, es digne de festejar-ho amb un bona acollida el dia de inauguració com hagi ho vàren fer els veïns amb cares de satisfacció i exposant-li, per què no, altres deficiències que consideressin tenia el barri. Felicitats a tots els agraciats per aquestes obres ben fetes i necessaries!
Publica un comentari a l'entrada