 |
| Frco. Murillo |
El dissabte vinent serà el dia de Sant Josep. La Llar el celebrarà el dimecres dia 23 i no hi faltarà la tradicional crema catalana, a més d’un recital de música a càrrec de l’escola Amadeus
Festa de Sant Josep, festa tradicional
Com a festa tradicional neix amb el patrocini dels franciscans a l’any 1399, però no passa a ser festa de precepte per l’Església Catòlica fins l’any 1621, més de 220 anys després
19 de març, Dia del Pare
És un dia dedicat al pare, amb un caire comercial, en el que et proposen fer-li regals. Aquí coincideix amb el dia de Sant Josep. En altres països, NO
- Perquè aquesta coincidència, si ara el religiós no està de moda?
- O és que encara fa vendre i tothom se’n vol aprofitar?
 |
| Giotto de Bondore |
El dia de Sant Josep, és festa de precepte?
Fins a l’arribada de la democràcia, Sant Josep era festa laboral i de precepte. Amb la democràcia va passar a dia laborable i de fet várem creure que havia deixar de ser de precepte. Greu errada! Ho he descobert ara: CONTINUA DE PRECEPTE!
En el Full dominical del diumenge passat, pàgina 4, en un requadre de color salmó diu (Còpia literal del text)
Decret sobre la festa de Sant Josep
Atès que el 19 de març d’aquest any, festa de Sant Josep, s’escau en dissabte i és dia laborable; donada la importància d’aquesta festa dins el calendari de l’Església, i preveient que molts fidels poden tenir dificultats per celebrar-la, a causa del treball; el Sr. Cardenal arquebisbe ha publicat un decret en el qual disposa el següent:
1. Aquells fidels que poden tenir dificultats a causa del treball, els queda dispensada l’obligació de participar en la celebració eucarística i les altres obligacions derivades de les festes declarades de precepte.
2. D’acord amb el c. 1246 del Codi de dret canònic, es manté el precepte en aquells llocs on hagi estat triada la festa de Sant Josep com a festa local.
 |
| Autor desconegut |
Crida l’atenció que en el segle XXI, el Cardenal, i altres bisbes catalans, hagin de publicar un decret,(i dic hagin perquè segur que deu complir un altre cànon) com aquest que té l’origen en el segle XVII, i posa al calendari eclesial per davant de la forma de vida real de les persones d’avui
No seria més positiu derogar aquests cànons que en el seu dia devien tenir raó de ser i que avui son obsolets?. Que consti que aquest cànon no afecta a cap dogma, i que més aviat sona com a una més de les “picabralles” entre governants
Menys mal que els mitjans de comunicació de gran difusió no deuen llegir el Full dominical i no ho han escampat als quatre vents!. Millor que de l’església dels cànons en passin! Així, al menys, no ens la critiquen.
Joan
2 comentaris:
Els que ja fa bastants anys que vàrem estudiar Dret canònic, recordem força bé que està basat en una ferma tradició de segles, una llarga tradició que sempre ha celebrat solemnement uns dies de l'any (Nadal, Epifania, Ascensió, Corpus, Sta.Maria, Immaculada, sant Josep, sant Pere, Tots Sants), equiparant-los als diumenges. Amb el nou Còdig promulgat per Joan Pau II l'any 1983, aquesta tradició secular s'ha mantingut, i aquests dies continuen tenint una especial distinció litúrgica (cànon 1246), si bé es contempla la possibilitat de suprimir discrecionalment la seva obligatorietat, que és el que acaba de fer el nostre Bisbat en la passada festivitat de sant Josep: posar-se al dia tot conservant la tradició.
Potser no hauria calgut anunciar-ho públicament, per evitar controvèrsies, però el fet de recordar aquesta tradició de segles, encara que sigui matitzada, considero que és una cosa positiva. Sóc partidari de mantenir totes les tradicions, tant les catalanes com les eclesials, i sempre amb una bona crema de sant Josep.
Des del meu punt de vista està molt clar que el decret del Cardenal, i el que han publicat altres bisbes catalans, i que els trobaràs a Internet, responen al dret canònic vigent
El que es recordi que aquests cànons estan vigents, per mi és la mostra més clara que hi ha una part important del creients, en aquestes coses nostàlgiques, que passen d’ells
Estic d’acord amb tu quan dius que possiblement no hauria calgut anunciar-ho públicament. Però la meva pregunta és: perquè ho han fet?
L’Evangeli no entra en els cors de les persones a base de cànons, sinó d’obres
Fer complir cànons obsolets és molt jurídic, però perillós. En tenim d’altres a la vista i no diem res o molt poc
Joan
Publica un comentari a l'entrada