dilluns, 19 d’agost del 2013

La Maria Lluïsa ens ha deixat

La Mª Lluïsa i la seva néta que feia 30 anys
Foto del mes de febrero d'aquest sny

Els socis més antics la coneixíeu molt bé. Elsl més moderns no tant, ja que la seva presència i activitat a la Llar actualment era molt poca, però en temps passats era un dels puntals més importants. D'aquells que fan molta feina sense fer soroll. Els pocs que de vosaltres estàveu a Barcelona i us en vàreu assabentar, ens acompanyàreu en la cerimònia del seu enterrament. Us en donem les gràcies a tots
En acabar la cerimònia és va llegir un pensament meu en el que manifestava el que jo creia el què havia estat realment la Maria Lluïsa i que voldria compartir amb vosaltres:
La Maria Lluïsa ha estat una persona que no ha pensat mai en ella mateixa i sempre ho ha fet pensant en el altres. I era així perquè ESTIMAVA. I qui estima, també ÉS ESTIMAT. Era d’aquelles persones que no feia soroll. Sempre feia tota la feina, feina que moltes vegades passava desapercebuda, però que hi era.
Aquest pensament en poden donar fe tant les persones que van conviure amb ella a la Residència del CIC, aquí a la Llar, i no diguem, a casa
Una altre idea que tenia molt arrelada era la FAMÍLIA. Tan ella com jo érem conscients que la nostra família era una família atípica, amb clixé tradicional, però amb característiques pròpies i que això era una riquesa que no es podia perdre. Per a les seves filles, era la mare, per els meus, era la tieta. I malgrat aquesta visió, la nostra família és una, la de tots i ella era el pal de paller. I així s’ha demostrat en la seva malaltia. Del primer a l'últim ens han fet costat, cada un des del seu lloc i possibilitats. Per tots els néts, era l’àvia, la mateixa àvia, prescindint del seu cognom.
Aquestes idees que per mi són molt importants, són les que jo recordaré com a bàsiques i us transmeto a vosaltres tot afegint-hi que amb tota la família vàrem coincidir que era una persona que va dedicar tota la seva vida a ESTIMAR als altres  
El seu espòs, Joan    

5 comentaris:

Miquel ha dit...

Són uns pensaments molt bonics, que reflexen totalment el caràcter amable, acollidor i generós de la Mª. Lluïsa, una gran persona, que va estimar molt i que, precisament per això, també va ser molt estimada. Tant de bo que el mateix es pogués dir de nosaltres el dia, ja no massa llunyà, en que també deixem aquest món.

Josep Maria V. ha dit...

Aquest ramillet de pensaments en memòria a la Maria Lluïsa, reflexa amb tot rigor les ànsies de viure que li eren innates. Ella era feliç transmeten als altres il•lusió i esperança en el futur. El sentit de la solidaritat li era innata, com hagi ho va demostrar des de que la vàrem conèixer fins que li ha arribat la seva hora. La trobarem en falta, però sempre la tindrem present, doncs serà un bon referent per mirar endavant i salvar els viratges e incerteses que se’ns presentaran en els paisatges desconeguts de la nostre vellesa.

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Entranyable record a la Sra.M ª Lluïsa, ella des del cel pregarà per nosaltres i vigilarà tots els seus éssers estimats perquè estiguin bé i segueixin la batalla de la vida, sempre amb victòria, i és veritat el que escriu el Sr. Joan, qui estima té el cor ple d'amor.
Descansi en pau amén.

carme ha dit...

Al costat d'un gran home, sempre hi ha una gran dona.
Carme

Mary Luz ha dit...

Magnífica madre, esposa amantisima,trabajadora infatigable, gran persona Mª Lluisa.
Se hacía querer por su caracter afable acogedor y cariñoso. No la olvidaremos y seguro que ella tampoco a nosotros allá donde está.