- Festes de la Mercè
És el nom que ve repetint l’Ajuntament i que vol dir "Festa Major de la Ciutat", dirigida a tota la població sense discriminació de races ni creences, i que es plasma en un seguit d’actes de gran bullici i de masses - La Mare de Déu de la Mercè, copatrona de Barcelona
És el que es ressalta en els temples a les misses del dia, dient més o menys que la Mare de Déu de la Mercè, a l’any 1637 (Enciclopèdia Catalana. Mercè) va ser nomenada com a copatrona de la Ciutat.
Per mi, les dues versions són reals i l’una no hauria d’excloure a l’altre, cosa no gaire freqüent ja que només he vist una aproximació a l’any 2005, quan l’Ajuntament va introduir a la seva revista (que va sortir per La Mercè. Pàgina 23) uns signes religiosos en el Cartell que anunciava les festes, i l’explicació que hi donava, que, oh casualitat! la seva publicació va coincidir amb els escrits apareguts en els mateixos dies del recent nomenat Arquebisbe actual, "El diàleg, camí de Comunió" i "La sana laïcitat"
Aquest any m’ha cridat l’atenció les diferències que s’han produït en la missa a la Mercè on l’Ajuntament hi assisteix, i que La Vanguardia del dia 25/09/07 en fa un ampli resum. Aquest acte m’interroga: "És un acte religiós o és un acte social i institucional? Segons sigui la resposta, les conclusions són diferentsIniciativa els Verds creuen que és un acte religiós, i per ser coherents amb el seu pensament no van assistir-hi. Però, i si fos un acte institucional, què haurien fet?
Els altres grups, que majoritàriament de religiosos en tenen poc, deuen creure que és un acte social i institucional i per tant hi van assistir. Però, i si fos un acte religiós, què haurien fet?
I la part eclesiàstica, què pensa que és, religiós o institucional?. Crec que el millor és no preguntar-ho, no fos que es decantessin per l'acte institucional, cosa que disgustaria als que pensem que la Missa és un acte totalment religiós i que no té sentit convidar a un acte com aquest a una entitat que per principi ha de ser laica i, a més, dels seus representants molt pocs són creientsPer mi és significatiu el somriure que, segons La Vanguardia, va fer l’Arquebisbe quan es va trobar amb l'Imma Mayol en l’Ajuntament i aquesta li va comentar que la seva actitud no invalida el sincer respecta institucional i personal que li professa, i que a més del somriure, li va prometre que li contestaria la carta que li havia enviat. Són signes d’una bona educació política. Esperem que es plasmi en fets, ja que les paraules se les emporta el vent
És cert que el Nunci Monteiro, que va presidir la missa (i no en Montilla com una radio va anunciar de forma errònia, possiblement per similitud del nom) i que no sabem ben bé que hi feia aquí per primera vegada, va fer el sermó en català i en acabar es va excusar per haver tingut alguna dificultat, cosa que va arrancar els aplaudiments dels assistents. El que no ens diu el Diari si els aplaudiments van venir dels assistents més polititzats o dels creients més disgustats pels fets passats a les nostres diòcesis catalanes on el Nunci hi va tenir quelcom que veure, malgrat que sigui en dependent dels seus superiors, que pel que es veu en els catalans no ens fan gaire cas.
Tot això em porta a pensar que aquesta trobada més que un acte religiós hauria de ser un acte institucional, de convivència i bones relacions entre dues institucions que totes dues treballen pel bé de la Ciutat, cada una amb els seu estil, i que l’una no ha de voler ofegar a l’altre. Si no fos demanar massa, diria a les dues institucions que estudiessin un format nou, sense que la part eclesiàstica que fins ara és l'amfitriona perdi aquesta posició, però que no imposi una missa, i que el convidat, que en aquest cas és l’ajuntament, no perdi la memòria de l'origen d’aquestes festes i que respecti les decisions de consistoris anteriors, tant democràtiques com les que podien ser en el seu temps. Crec que seria una forma d’evitar aquest sainet que ja ens tenen acostumats sense tenir que recorre a càrrecs de consciència més o menys relativius par part de ningú.
Joan Trullas
3 comentaris:
És una curiosa reflexió que estic segur que també s'han fet molts representants polítics de l'Ajuntament. Una promesa feta pels representants de la Ciutat, fa prop de quatre-cents anys, continua essent vàlida? Quin sentit té actualment? Les respostes poden ser molt variades.
Personalment, crec que mantenir la promesa és un reconeixement a les nostres rels històriques, i que ens enllaça més amb el nostre passat. És un orgull tenir antepassats il·lustres. Encara que és evident que el sentit actual ha variat molt, com han variat enormement els cànons morals, socials i familiars, però continua tenint un gran sentit simbòlic i, encara que només sigui per això, val la pena conservar-ho.
Per finalitzar, una anècota personal. El dirigent d'Iniciativa, Antoni Gutiérrez Díaz, "el Guti", un amic meu amb qui havia cursat el batxillerat als Escolapis, era agnòstic però assistia gustosament a totes les misses que organitzàvem els companys per celebrar els nostres aniversaris. Podia haver vingut només als sopars, però: també assistia a les misses, perquè, per ell, era una trobada tradicional.
Crec que, per l'Ajuntament de la nostra Ciutat, la missa de la Mare de Déu de la Mercè també hauria de ser un acte tradicional, i assistir-hi tots els seus membres, al marge del sentit religiós que cadascú vulgui donar-li.
Si perdem les arrels ho perdem tot.
He llegit el teu comentari al meu article sobre les festes de la Mercè. Veig que en el fons estem d’acord, encara que discrepem en la forma, especialment en un punt important
Tots dos creiem que l’acord que els representats de la nostra Ciutat van prendre fa quasi 400 anys és vàlid. Però, quin acord van perdre? . Segons l'enciclopèdia catalana, quan parla de la Mercè, ens diu entre altres coses, “que a l’any 1637, amb motiu d’unes plagues de llagostes, fou nomenada patrona de Barcelona pel Consell de la Ciutat”. El que aquest acord es plasmés d’una forma o altre, segons l'època, per mi és una cosa accidental. L’important és l’acord, i això no es pot perdre
La forma que aquest acord ens ha arribat als nostres dies és, o més aviat era, que en motiu de la diada de la Mare de Déu de la Mercè es convocava la Festa Major amb un seguit d’actes entre els que hi havia una Missa a la que assistia el consistori en ple. És clar que eren temps en què l’església i l’estat, al menys oficialment, eren inseparables. En aquells dies, tant tu, com el teu company “Guti”, i jo mateix, ho trobàvem normal i ho veiem més com un acte cívic que com un acte explícitament religiós. Per tant, també estem d’acord que aquesta Missa és com un acte Institucional
On no estem d’acord és si en el temps actual i amb la forma de pensar d’avui, si una Missa pot ser un acte institucional o no. Soc plenament conscient que hi ha moltes persones, que per motius varis, pensen que sí. Però n’hi ha d’altres que pensem que no, que pensem que la Missa, des del punt de vista pastoral, és un acte plenament religiós i per aquest motiu és un dels tres punts del Pla pastoral actual de la nostra diòcesi, i per tant no ha de ser un acte institucional ni molt menys polític.
Per tot el dit abans, la meva proposta és molt clara: Deixem la Missa per als creients, i busquem nous formats per als actes institucionals, sense perdre el sentit de l'origen de la festa ni els protagonismes que tothom hi hagi de tenir
Però amic Miquel, tinc la sensació que ni el meu escrit ni la teva rèplica serviran de res i que l’any vinent ningú haurà mogut peça
Joan Trullas
La llar ja té “blog” amb agenda. ENHORABONA!
Gràcies Joan per la teva tenacitat i habilitat en informàtica. Crec que és un gran repta donar a conèixer nostra Llar, a més d'una nova forma molt directa de comunicar-se i d'opinar sobre el món actual i de trobar-te viu en ell. Ara el que falta és aconseguir el suficient interès perquè la gent participi i s'iniciï el dialogo constructiu.
Sobre el tema tan polèmic del dia de La Marçe, tant els punts de vista del Joan com al del Miquel tenen la seva part de raó i resulta molt difícil definir com és la postura que hauria d'optar l'església de Barcelona. El millor seria que la pròpia Església reflexionés sobre aquest tema, tenint en compte la incongruència de la participació de les autoritats en aquesta Missa.
Eduardo
Publica un comentari a l'entrada