El dia 27 passat al vespre, bastants socis de la Llar vam assistir a la nostra Parròquia de la Bonanova al concert a càrrec de l’orquestra de la Politècnica de Catalunya, que junt amb les corals de Sant Ignasi de Sarrià i la de la Facultat d’Arquitectura van portar a aquesta obra a terme, cantada amb llatí.
Com a una de les aproximadament mil persones que omplíem de gom a gom el temple i sense fer valoracions tècniques que queden per als professionals, voldria ressaltar els següents punts:
- Va ser impressionant veure que la coordinació de dues corals diferents, d’unes cinquanta veus cada una, i l’orquestra va ser perfecta, i que tot el recital en conjunt ens va deixar boca badats. Crec que no era fàcil
- A les persones grans, que NO érem majoria, ens va portar gratificadors records de la nostra infància, quan assistiem a les misses de l’època, amb llatí, i que en els dies de cada dia eren acompanyades amb el cant gregorià i en els més festius amb música sacra, com la d’aquest Rèquiem.
- L’acte el va obrir Mn. Carles Saurò, rector de la Parròquia, amb quatre paraules, que com no podia ser menys, també les va dir en llatí, "Porta patet sed cor magis", que en català vol dir "La porta està oberta i el cor encara més", expressió ben clara que la parròquia acull a tothom i està oberta a tothom. Nosaltres, com a la gent gran que ens apleguem a la Llar, en som testimonis excepcionals, ja que només en aquest any ha acollit a la Trobada de Corals de Gent Gran del Districte i ara ho farà a un grup de Corals del Barri, compostes no només de Gent Gran, en les que també hi participem
En acabar es va demanar una ajuda econòmica per col·laborar amb la Parròquia agermanada de "Bot-Makak" (Camerun) , crida que va tenir una molt bona resposta
Joan
3 comentaris:
Felicitats per mantenir-nos tan ben informats del que feu a la Llar. També cal donar-te una "medalla" per haver posat i seguir mantenint un calendari amb l'agenda d'activitats posta al dia.
Montserrat
Enhorabona per haver pogut gaudir d'aquesta commovedora obra de Mozart, que va molt més enllà del sentiment religiós per convertir-se en un esclat de música gairebé operística. Tota ella és una simfonia musical molt emotiva, però si n'hagués d'escollir un fragment, crec que triaria aquell en que el cor canta allò de "Rex tremendae majestatis", Tu que salves a tothom gratuitament, salva'm també a mi. Em figuro que en Mozart, malalt i deprimit, ho devia dir ben sincerament. Pels oients de la vostra Llar, quins devien ser els fragments preferits?
Ben segur que tots ells devien quedar molt contents i amb el desig de poder repetir tan agradables audicions, que ens omplen d'harmonia i ens transporten a un món ideal on predominen l'amor i la bellesa.
Em va agradar tant que quan vaig arribar a casa em vaig posar davant de l'ordinador i em vai baixar un videu fet a la Catedral de Viena, reprodint la Missa sencera de Rèquiem, oficiada pel Cardenal de Viena i il.lustrada per l'Orquesta Filarmònica de Vien i el Cor de l'Opera de Viena. És un disc memorableque us recomano.
Publica un comentari a l'entrada