Aquests dies és noticia la desviació entre la inflació prevista pel Govern de l’Estat espanyol i la real, sempre segons els càlculs oficials, ha estat aproximadament del doble.
El poder adquisitiu i per tant el benestar de les famílies amb els ingressos més rígids, baixa d’una manera persistent i els estalvis monetaris que haguessin pogut fer també. Allò que s’havia guardat com una reserva per quan fóssim grans s’ha convertit o es va convertint en un producte residual que pot no resoldre un problema greu.
Sóc conscient que aquest problema no té una solució satisfactòria excepte si les famílies fossin genis de les finances i haguessin previst amb temps el que els podia passar i els seus estalvis els haguessin fet treballar d’una altra manera, i a més amb èxit, cosa que ningú pot assegurar.
Un altre camí fora que les entitats de crèdit donessin un rèdit equivalent al de la inflació, però això és demanar peres a l’om entre altres coses, perquè tampoc les entitats de crèdit saben quina inflació acabarà essent la real.
Estem davant d’un cercle viciós que només es pot aturar si els preus es mantenen i això passa perquè no s’aprofiti qualsevol causa, posem per cas el preu del petroli, per apujar-ho tot d’una manera desmesurada. Els increments de preus dels components d’un producte que fabrica una empresa determinada, si aquesta empresa està ben portada, es compensa amb augments correlatius de la seva productivitat i això fa que el preu de cost total d’aquell producte, tendeixi a l’equilibri. Per tant és molt important que a les empreses industrials, a les comercials i a les de serveis tinguin unes direccions que siguin conscients que la seva obligació és dur els productes al mercat amb qualitat i preus adequats.
És evident que aquesta obligació és encara més exigible a les administracions públiques i sobre tot a la de l’Estat ja que a ell li pertoca el dur a terme una política fiscal i financera que comporti el dur la inflació a límits tolerables per les economies més febles, que són les familiars i d’entre aquestes, les dels pensionistes.
Tot i que cal dir que la compensació que anualment es fa als pensionistes de la Seguretat Social és molt d’agrair, donades les diferències negatives que normalment hi ha entre el que es guanyava i el que es percep com a pensió, aquesta compensació és del tot insuficient.
Manel Cardeña
2 comentaris:
Amic Manel
Estic d’acord amb el teu article d’opinió, però hi voldria fer unes observacions
Les pensions són competències de l’Estat Central, i allà s’estan fen tantes pressions com podem, que no són moltes.
En quan a la paga de compensació que se’ns fa cada any cap aquestes dates, està molt bé que com a cortesia els donem les gràcies, però en realitat no fan res més que complir la llei que els obliga a pagar-nos el que ens deuen.
Trullas, membre del CAGG
Totalment d'acord en que la inflació només es pot deturar si els preus es mantenen, i en que el fet de que això s'arribi a conseguir, cal exigir-ho a les administracions públiques. Però el cas és que les nostres exigències no són mai gaire escoltades. N'és una prova el considerable augment, que ja ens ha estat anunciat, del cost del transport municipal per l'any vinent. Potser la solució, perquè baixi la inflació, serà la de que tots anem a peu?
Publica un comentari a l'entrada