Al diari La Vanguardia, del passat 12.02.08, es va publicar un article, amb el títol “La ley de Dependencia, a paso lento”, fet per Celeste López i Alicia Rodríguez de Paz, utilitzant fonts del Ministerio de Sanidad i de la Generalitat de Catalunya.
Com és sabut, aquesta Llei va entrar en vigor l’1 de gener de 2007 i va ser anunciada a bombo i platerets i proclamada com el quart pilar del benestar. Tots hem vist anuncis, en diaris i tanques, on es veu un cuidador jove i una senyora gran, ambdós somrients, on es proclama que: ”Ningún anciano volverá a sentirse abandonado”.
La realitat és més prosaica. Segons l’article abans esmentat, a Catalunya, fins a 20 de gener s’havien presentat 50.328 sol.licituds, de les quals s’havien valorat 33.925, però només 808 (en tot Catalunya!) havien començar a rebre ajudes. Pel que fa a la ciutat de Barcelona, segons aquest article i una gasetilla publicada al diari Avui, del 23.01.08, només havien començat a rebre prestacions 22 persones (en tota la ciutat de Barcelona!), dada reconeguda pel regidor d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, el qual afegia que s’havien tancat 622 plans individuals d’atenció (PIA) més, que podrien començar a cobrar la prestació al mes de febrer.
En l’esmentat treball periodístic es reporta el cas d’Antonio Moreno i del Colectivo Papás de Alex i d’un contra-informe que han el.laborat sobre la Llei de Dependència, on es parla de la picaresca de la Generalitat sobre els terminis per a les valoracions de la dependència, per als Plans Individuals d’Atenció (PIA) i les adjudicacions de les ajudes. Segons Moreno s’acumulen els retards i no es creuen les dades sobre els casos de famílies que ja perceben ajudes, perquè en el seu col.lectiu ningú no ha cobrat res encara.
Es pot afirmar que hi ha un important desconcert pel que fa a l’aplicació d’aquesta Llei i una gran desinformació, amb uns resultats, pel que fa a prestacions, serveis i ajuts, molt diferents dels que la publicitat institucional feien esperar. Són freqüents les cartes a diaris i altres mitjans de comunicació on s’expressen les queixes o el desconcert dels possibles beneficiaris o de llurs famílies.
S’invita als lectors a fer aportacions o suggeriments o a explicar les seves pròpies experiències o de persones conegudes sobre aquest tema.
Ramon Terrades
2 comentaris:
Amic Ramon
Estic d'acord amb tu que Llei de Dependència s'ha de convertir en el quart pilar del benestar, i que la seva aplicació va molt retardada sobre el pla previst.
L'aplicació d'aquesta Llei que necessita una gran quantitat de diners és complicada, ja que a més dels problemes tècnics, ni han d'altres tipus, més també són complicats
Espero que el nou govern que sorti el dia 9, serà bastant més receptiu j generos en la dotació d'aqueta Llei
Joan
Estic d'acord en què la posada en marxad'aquesta Llei, aprovada el 14 de desembre del 2006 i amb vigència des del 1er. de gener de l'any passat, està resultant excessivament lenta, cosa que ha causat una forta desil·lusió a moltes persones. El propòsit de la Llei és molt lloable, però la seva aplicació pràctica ha sigut i és encara molt deficient.
Per altra banda, tampoc és massa encertat el nom que popularment se li ha donat, de Llei de la Dependència, que suggereix una idea molt pessimista de la salut, quan el seu nom correcte, "Llei de Promoció de l'Autonomia Personal", és força més optimista.
És important recordar que, a casa nostra, el Parlament de Catalunya va aprovar, el 18 d'octubre passat, una nova Llei de Serveis Socials, amb vigor des del 1er. de gener d'enguany, la qual ha de donar un nou impuls a totes les ajudes socials, garantint-ne un accès universal. Confiem en que la seva aplicació sigui més ràpida i no resulti tant frustrant com la Llei estatal de Promoció de l'Autonomia Personal, que tantes crítiques està rebent - amb molta raó - per l'exasperant lentitud de la seva aplicació.
També estic totalment d'acord en que ha sigut desmesurada la publicitat institucional que se n'ha fet, creant unes espectatives optimistes que després lamentablement no s'han ajustat a la realitat.
Publica un comentari a l'entrada