La mort de
Cassià M Just
Tots nosaltres recordem a l'abat emèrit de Montserrat. Li va tocar ser abat en una època difícil en la que va demostrar ser una persona oberta, dialogant, amb sentit comú, però a la vegada prudent
Amb motiu de la seva mort, a les notícies de TV3 en van fer una referència amb una imatge seva i unes paraules seves que volia reproduir aquí, ja que considero que eren molt vàlides en els moments actuals, però que al no poder-les retenir fidelment a la memòria, no ho faig per no retardar aquesta nota, tot esperant que TV3, a qui ho he sol·licitat, m’ho faci arribar. Tant aviat les tingui, les posaré, o millor, si algú les recorda, perquè no m’ajuda i les posa com a comentari?
Del seu enterrament cal constatar la sobrietat de la comunitat monacal de Montserrat amb la presencia d’altres persones importants, que semblava que tenien més interès en cridar l’atenció que pugues produir la seva presencia que no pas estar al costat d’una comunitat que enterrava a un dels seus monjos, i l’actitud dels turistes que entraven i sortien del temple sense saber que passava (Article de Salvador Cardús publicat a La Vanguadia del dia 19 de març, pàgina 18)
Tots nosaltres recordem a l'abat emèrit de Montserrat. Li va tocar ser abat en una època difícil en la que va demostrar ser una persona oberta, dialogant, amb sentit comú, però a la vegada prudent
Amb motiu de la seva mort, a les notícies de TV3 en van fer una referència amb una imatge seva i unes paraules seves que volia reproduir aquí, ja que considero que eren molt vàlides en els moments actuals, però que al no poder-les retenir fidelment a la memòria, no ho faig per no retardar aquesta nota, tot esperant que TV3, a qui ho he sol·licitat, m’ho faci arribar. Tant aviat les tingui, les posaré, o millor, si algú les recorda, perquè no m’ajuda i les posa com a comentari?
Del seu enterrament cal constatar la sobrietat de la comunitat monacal de Montserrat amb la presencia d’altres persones importants, que semblava que tenien més interès en cridar l’atenció que pugues produir la seva presencia que no pas estar al costat d’una comunitat que enterrava a un dels seus monjos, i l’actitud dels turistes que entraven i sortien del temple sense saber que passava (Article de Salvador Cardús publicat a La Vanguadia del dia 19 de març, pàgina 18)
Joan
2 comentaris:
És just que el recordem com un gran defensor de la cultura catalana, poseedor de la Creu de Sant Jordi i convençut seguidor de la reforma propugnada pel Concili Vaticà II. Els seus més de 60 anys de vida monàstica i els seus més de 20 anys d'abaciat, molts d'ells en moments ben difícils, són uns mèrits indiscutibles. També la Fundació que va crear, per a la integració de les persones marginades, és una obra social molt important. Caldria que tots fossim fidels a la seva memòria, seguint el seus ideals de fe i amor al país.
Avui, passats 8 dies de la consulta feta a TV3, de la que que tinc constàcia de la seva recepció, no he rebut encara resposta. Llàstima!
Joan
Publica un comentari a l'entrada