divendres, 17 de juny del 2011

Els fets del Parlament i els indignats


La jaqueta de la Tura

Tots els coneixem. Els vàrem veure per la tele quasi al moment. Per tant no val la pena que els exposi. Al fi al cap, tots els hem vist, però de forma diferent. És curiós!. Jo us diré el que a mi m’ha cridat l’atenció


Les fonts convertides en dutxes
El mes passat vaig escriure un article titulat. “Acampada a la plaça de Catalunya. Democràcia Real” en un bloc amic “Persones grans amb opinió” que el podreu llegir fent click AQUÍ. Acabava demanant que aixequessin el campament amb tota la glòria que tenien en aquell moment, abans que hi haguessin bufetades. Evidentment, ni em van llegir ni em van fer cas. I bufetades vàrem tenir! Estava cantat!. És el de sempre

En el text llegit per la Presidenta i pactat per tots els grups parlamentaris, va utilitzar: REBUTXEM la violència, al igual que els tres grups majoritaris, però Iniciativa i Esquerra digueren: CONDEMNEM la violència, paraula molt més dura, evitada en el text pactat 
Tendes i troçes d'horts
Quan una periodista demanà a cada grup que diguessin unes paraules en castellà, tots ho acceptaren sense cap problema, excepte el de SI, que ho justifica, entre altres coses, dient que els que van insultar-lo i maltractar-lo, tots parlaven en espanyol
Avui a la premsa surt que volen empaquetar Arcadi Oliveres per haver dit que “en altres ocasions ha esta la pròpia policia la que ha provocat els aldarulls". Llegiu l’article que Pilar Rahola publica avui a La Vanguardia, pàgina 21, fent click AQUÍ. En canvi, ningú, fins ara, diu res dels que ahir en el programa “Vostè opina”, que es fa a mitja tarda per Canal Català, dos dels quatre tertulians “asseguraven” que els culpables eren els infiltrats de la policia. No el puc posar, ja que a la web de la emissora no l’he trobat

Un casa com a la selva
El Periódico digital, en aquest moment dóna relleu a que el jutge ha deixat en llibertat (amb càrrecs) als detinguts. Però no deixa de dir coses també reals com l’article de Fidel Masreal “El debat sobre la violència en el Parlament fractura el 15-M” Fer clic AQUÍ
Ah!. I dels indignats, què? S’excusen que uns pocs violents els estan desprestigiant. I és cert. Ells no són violents i el que demanen tenen força raó. Però la seva pròpia forma de fer assembleària, de passar sobre els drets dels altres, i ocupar amb impunitat l’espai públic, no és positiu. Per això en el meu article anterior els deia que una sortida ràpida i amb glòria era molt millor que una final per esgotament  
On estem?
En un país de boixos?, o de partidistes?
No juguem!
Joan

2 comentaris:

miquel m. lluch ha dit...

Contestant la pregunta final, crec que no estem en un país de bojos, sinó en un país que s'assembla molt a una família nombrosa en la que, com en moltes famílies, no tothom pensa igual. La llàstima és que certes persones hagin perdut el sentit de la convivència junt amb l'esperit democràtic, de manera que algunes resolucions que varen ser aprovades per majoria, com la de finalitzar l'ocupació de la plaça Catalunya, després no hagin estat obeides.
Queda ben clar el nul sentit democràtic d'aquestes persones que, en una clara demostració d'intolerància, només accepten les resolucions que els agraden.
Crec que no mereixen la nostra simpatia ni el nostre recolzament.

Anònim ha dit...

Jo crec que quan es volen fer cam-vis polítics a favor de la
Societat, sempre es la juventud la
que es mulla e inicia el sarao.
Aquesta vegada s'ha extes per tot
arreu. Jo estic d'acord amb els
motius, pero no sempre amb els
fets. Crec que sempre hi ha algú
que s'hi fica al mig, tant per
part dels manifestants com dels
que manen i al final es dilueig.
Tots mirem els braus desde la barrera, alguns han recoltzat la
mani desde casa i els altres han
pensat ja s'ho ferán. Al final
tots perdem l'ocasió de cambiar
les coses i despres seguim amb les nostres queixas.