 |
| Pintura del Greco: Pentecosta |
En la primera lectura del dia de Pentecosta (12 de juny), que eren uns versets del Fets del Apòstols (Ac 2:1-11), i que exposa en el seu llenguatge la imatge de la vinguda de l’Esperit Sant en forma de llengües de foc, va permetre als Apòstols parlar als presents de forma que cada un d’ells ho sentis en la seva pròpia llengua Aquí només cito els versets 7, 8 i 11. (lectura sencera, feu click AQUÍ)
7.- “Desconcertats i meravellats deien: i ara! Oi que són galileus tots aquests que parlen? 8.- Doncs, com és que cadascú de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna ?”...
...continua descrivint les diferents procedències i per tant idiomes de tota la gent que els escoltava...
11.- “jueus i convertits al judaisme, cretencs i àrabs, els sentim parlar en les nostres pròpies llengües les meravelles de Déu”
Tot això m’ha fet pensar que els Apòstols parlaven la seva pròpia llengua, que deuria ser l’arameu, i el que va fer l’Esperit és que cada un d’ells els entengués en la SEVA PROPIA LLENGUA. Es a dir, que si entre ells hagués pogut ser-hi un català, el fet extraordinari, no hauria sigut que aquell possible català miraculosament hagués entès l’arameu, sinó que ell hauria escoltat els deixebles parlant el català.
REFLEXIÓ: Quin respecte tant gran té l’Esperit per l’home, en totes les seves dimensions i per tant, també, per la seva llengua. I com em dol que l’Església, al meu país, durant tants anys va col•laborar en la imposició d’una llengua que no era la nostra, en el seu culte.
Leopold Juan
1 comentari:
Certament així és com s'interpreta aquest fet excepcional, quan les persones que escoltaven als apòstols, varen entendre l'arameu com si fos la seva pròpia llengua. I estic segur que nosaltres, d'haver-hi estat presents, també hauríem entés molt bé l'arameu, encara que difícilment amb l'accent d'una llengua tan bonica com el català, a la que encara li faltaven més de mil anys per néixer.
Afortunadament, ara ja no ens fan falta miracles per poder-la escoltar a l'església, encara que, per desgràcia, no sempre és igual a tot arreu. Hi ha alguns indrets, com el País valencià, on l'autoritat eclesiàstica en té prohibit el seu ús, malgrat les normes del malograt Concili Vaticà II.
Es veu que l'Esperit té moltes dificultats per bufar segons on!
Publica un comentari a l'entrada