El dimecres dia 22 de Febrer la nostra Llar el dedicà a la Sardana: el què és i el què representa (origen i historia, tipus de sardanes, sardana i poesía, la seva música i les cobles .etc...
Hi hagué unes audicions de sardanes tant cantades com de de concert. També es parlà de les festes, els aplecs, el dia de la sardana Ciutat Pubilla....
La sardana és una de les nostres institucions essencials.
Es van llegir unes quantes frases de poetes i persones cèlebres que passaren per Barcelona, desde:
- Schindler (1923), que digué: ”El meu gran plaer és asseure’m al piano del cercle del Casal Català de Nova York, i de tocar sardanes que la joventut allí reunida balla amb entusiasme, formant les típiques rotllanes.”
- Richard Strauss expressa : “ És el major impacte rebut com a oient de música. Em donaria per molt honorat de firmar una partitura com aquestes.”
- Cole Porter exclama: “ Mavelous.! How delicate! What a dignity! “
- Joan Amades opina: "La sardana és la flor de la dansa, la dansa portada a la seva suprema expressió".
- Joaquim Ruyra diu: "A la seva anella hi cap tothom qui bategui amb daler de bellesa"
- Lluís Millet: "La sardana és tan nostra, que no escau a ningú més que als catalans".
- Joan Maragall manifesta: "L’esperit de la sardana és l’esperit mateix de Catalunya".
- Pau Casals creu que: "Musicalment, la sardana constitueix un dels patrimonis més importants de la nostra cultura"
I així molts més.
Com a final de festa es va ballar una de germanor formant entre tots una gran rotllana ben agafats de les mans.
Al coincidir amb el dimecres de Cendra, una sòcia amablement, ens obsequià amb els típics bunyols elaborats per ella mateixa, un detall molt bonic i ben acceptat.
Cal remarcar que tothom va quedar molt satisfet, TOT UN ÈXIT.!!
Marta Mestres
1 comentari:
L'alegre música de la sardana mereix ben bé tots aquests elogis, i ens encoratja a estimar cada dia més el nostre país. Com va dir el poeta Joan Maragall, la sardana "es la dansa sencera d'un poble que estima i avança donant-se les mans". Això és el que ens anima a fer la música de la sardana: esforçar-nos i avançar sense descans cap a un demà millor.
També és agradable recordar que el músic Karl Schindler, alemany resident als Estats Units i amic d'en Lluís Millet, afirmés (l'any 1923) que per ell era un plaer tocar sardanes al Casal Català de Nova York.
Perquè serà que la música de la sardana ens rejoveneix a tots?
Publica un comentari a l'entrada