 |
| La Mª Lluïsa i la seva néta que feia 30 anys Foto del mes de febrero d'aquest sny |
Els
socis més antics la coneixíeu molt bé. Elsl més moderns no tant, ja que la seva
presència i activitat a la Llar actualment era molt poca, però en temps passats
era un dels puntals més importants. D'aquells que fan molta feina sense fer
soroll. Els pocs que de vosaltres estàveu a Barcelona i us en vàreu assabentar, ens acompanyàreu en la cerimònia del seu enterrament. Us en donem les gràcies a tots
En
acabar la cerimònia és va llegir un pensament meu en el que manifestava el que jo
creia el què havia estat realment la Maria Lluïsa i que voldria compartir amb vosaltres:
La
Maria Lluïsa ha estat una persona que no ha pensat mai en ella mateixa i sempre
ho ha fet pensant en el altres. I era així perquè ESTIMAVA. I qui estima, també ÉS ESTIMAT.
Era d’aquelles persones que no feia soroll. Sempre feia tota la feina, feina
que moltes vegades passava desapercebuda, però que hi era.
Aquest
pensament en poden donar fe tant les persones que van conviure amb ella a la
Residència del CIC, aquí a la Llar, i no diguem, a casa
Una
altre idea que tenia molt arrelada era la FAMÍLIA. Tan ella com jo érem
conscients que la nostra família era una família atípica, amb clixé
tradicional, però amb característiques pròpies i que això era una riquesa que
no es podia perdre. Per a les seves filles, era la mare, per els meus, era la tieta.
I malgrat aquesta visió, la nostra família és una, la de tots i
ella era el pal de paller. I així s’ha demostrat en la seva malaltia. Del
primer a l'últim ens han fet costat, cada un des del seu lloc i possibilitats.
Per tots els néts, era l’àvia, la mateixa àvia, prescindint del seu cognom.
Aquestes
idees que per mi són molt importants, són les que jo recordaré com a bàsiques i
us transmeto a vosaltres tot afegint-hi que amb tota la família vàrem coincidir
que era una persona que va dedicar tota la seva vida a ESTIMAR als altres
El
seu espòs, Joan
5 comentaris:
Són uns pensaments molt bonics, que reflexen totalment el caràcter amable, acollidor i generós de la Mª. Lluïsa, una gran persona, que va estimar molt i que, precisament per això, també va ser molt estimada. Tant de bo que el mateix es pogués dir de nosaltres el dia, ja no massa llunyà, en que també deixem aquest món.
Aquest ramillet de pensaments en memòria a la Maria Lluïsa, reflexa amb tot rigor les ànsies de viure que li eren innates. Ella era feliç transmeten als altres il•lusió i esperança en el futur. El sentit de la solidaritat li era innata, com hagi ho va demostrar des de que la vàrem conèixer fins que li ha arribat la seva hora. La trobarem en falta, però sempre la tindrem present, doncs serà un bon referent per mirar endavant i salvar els viratges e incerteses que se’ns presentaran en els paisatges desconeguts de la nostre vellesa.
Entranyable record a la Sra.M ª Lluïsa, ella des del cel pregarà per nosaltres i vigilarà tots els seus éssers estimats perquè estiguin bé i segueixin la batalla de la vida, sempre amb victòria, i és veritat el que escriu el Sr. Joan, qui estima té el cor ple d'amor.
Descansi en pau amén.
Al costat d'un gran home, sempre hi ha una gran dona.
Carme
Magnífica madre, esposa amantisima,trabajadora infatigable, gran persona Mª Lluisa.
Se hacía querer por su caracter afable acogedor y cariñoso. No la olvidaremos y seguro que ella tampoco a nosotros allá donde está.
Publica un comentari a l'entrada