dimecres, 19 de maig del 2010

La Diagonal II i últim

D’aquest tema en vàrem parlar fa més d’un any amb el Sr. Permanyer en motiu d’una xerrada que ens va fer. En el torn de preguntes va sortir la Diagonal, ja que feia pocs dies que havia tingut una entrevista amb l’Alcalde sobre el tema, i amb el seu llenguatge acurat ens va deixar entreveure “que ho veia molt complicat”. L’article va tenir dos comentaris.

1.-) Si hagués estat possible, m'hauria agradat fer-li al Sr. Permanyer una petició sortida de l'ànima: que ell, que tant estima la nostra Ciutat, ens ajudi a evitar que la Diagonal es converteixi en un desastre urbanístic. Així sigui.
2.-) En preguntar-li si el treure aquest tema ara i proposar un referèndum amb participació de totes les persones empadronades era més aviat fum per tapar altres temes, va respondre amb una rialleta i va dir que els que realment coneixen els problemes de la Diagonal són els veïns que hi viuen i els comerciants que hi treballen

La segona vegada que en vàrem parlar va ser a mitjans d’abril passat en la visita que el Conseller del Districte Sr. Sanjosé ens va fer per explicar-nos el projecte, i que després del col•loqui el podem resumir així
* Que si el col•lectiu que hi va assistir fos una mostra representativa dels ciutadans, l’opció guanyadora seria la "C".
Aquesta sensació va anant prenent força en dos sentits: Poc interès i molt marcat cap a l’opció esmentada abans. Nomes dos exemples.
A.-) Reunió convocada per el Segon Tinent d’Alcalde al local de Fontana per explicar el projecte a les persones i entitats que participem a Benestar Social i Ciutadania. Només hi vam ser 15 persones (i 4 eren funcionaris del departament). Els dos que vàrem parlar, que érem persones grans, li vam dir el que pensàvem: la “C”
B.-) Plenari del Consell Assessor de la Gent Gran. Al tractar el tema, la majoria dels que vam prendre la paraula va ser per la “C”. (Aquest acte va sortir a La Vanguardia)

Per tant, aquí no ens ha sorprès que la votació sortís com ha sortit.
L’únic que ens ha sorprès és la destitució d’en Carles Martí, ja que nosaltres en tenim un molt bon record de quan era Regidor del Districte i el nostre bon record era compartit amb una gran majoria de les persones i entitats de Sarrià-Sant Gervasi, cosa que es va demostrar en l’acte que el Districte li va dedicar quan se’n va anar a Ciutat Vella.

I ara, què farem?
Queda ben clar que quan les coses neixen tortes, acaben malament

Joan

*-) L'arrticle sobe la xerrada del Sr Permanyer el trobareu a Informes del dia 30/01/2009
*-) L'article sobre la visita del Sr Conseller el trobareu a Informes del dia 16/01/2010

1 comentari:

Miquel Mª. Lluch ha dit...

Em sembla que estic bastant d'acord amb el diari El Punt, quan afirma que la gent estava força molesta per molts problemes econòmics i que aquesta votació sobre la Diagonal li va donar l'oportunitat d'expressar la seva disconformitat amb els polítics. I li va tocar entomar la protesta a l'alcalde Hereu.
Tal com dius, malament quan les coses neixen tortes, o en un moment inadequat. Cal esperar que més endavant hi hagi un nou naixement més realista i en circusmtàncies més propícies.