En llegir a La Vanguardia del dia 30 de maig passat, (pàgina 49) l’article
“De la fractura al diàleg”, escrit per Matabosch, junt amb altres que aquests dies m’han arribat, m’han portat a fer aquest escrit sobre la renovació de l’Església catòlica
1.-) Matabosch, teòleg, és delegat Diocesà d’Economia de l’Arquebisbat de Barcelona. El seu article ens parla del
100 anys del moviment ecumènic sorgit a Edimburg, patrocinat pels protestants. Fins al Concili (1668-65),
l’església catòlica només parlava del “retorn dels esgarriats”. Ara parla "de renovació i de buscar junts el que Jesús volia de la seva església”. Ja accepta que "no és l’única posseïdora de la veritat de Jesús” És un avanç important
AQUí
2.-) José Sols Lucia, teòleg i director de la Càtedra LACS del IQS, també a la Vanguardia del dia primer de juny (pàgina 22), publica un article titulat
“Una església millor és possible”. El que diu és molt clar i directa. Cita que en l’església catòlica hi conviuen dos grans grups:
A.-) Un que defensa que
l’església catòlica té la veritat en front de la resta de cristians, i que no admeten diàleg intern ni extern (No han digerit el Concili. A La Vanguardia del 02/06, hi ha una carta al director amb aquets sentit i que critica l’article
Carta)
B.-) Un altre
que dialoga amb les altres esglésies i que vol fer un camí comú per adaptar-nos al Concili.
AQUÏ
3.-) Victor Codina, també teòleg i jesuïta, ha escrit un article publicat en el número 387 del Pregó titulat
“Una vella anomenada Església”. En forma de paràbola ens diu que
l’església actual és com
una vella amb Alzheimer a qui quasi ningú en fa cas, però que vindrà un dia que per la força de l’Esperit tornarà a ser jove.
AQUÍ
4.-) Rovira Belloso teòleg, és un dels principals representants de la teologia moderna catalana. Actualment és rector de la parròquia dels Àngels. El seu comentari en el Full dominical del 23/05,
“La visibilitat eclesial. Ecclesia semper renovanda” és un petit
contrapunt a les opinions dels citats anteriorment, ja que parla que l’Església s’ha de renovar, però ens diu
“que si una cosa et sembla criticable en l’Església, en comptes de recobrir-la amb una paraula crítica, compensa-la amb una obra que doni gruix a la justícia i a la caritat eclesial”. I fa una llista de coses a fer
AQUÏ
Tots els he trobat interessants tant pel que diuen com pel que No diuen. Tots estant d’acord en que l’Església s’ha de renovar, però cada un diu el màxim que pot dir des del lloc eclesial que ocupa. (No fos cas que el que es mogui, no surti en la foto). El més poètic ens diu que per la força de l’Esperit vindrà el canvi, però no ens diu que l’Esperit sempre s’ha manifestat a través del homes i que aquests no solen ser els que estan situats en les altes estructures.
Si us interessa el tema i teniu un ratet, podreu llegir els texts originals fent click en la paraula AQUI que hi ha a cada un d’ells
1 comentari:
Comentant aquest tema, esgotaríem l'espai a l'ordenador. Aquí es comprova la veritat de l'adagi català que diu "tants caps, tants barrets".
Exposo una opinió:
Totes les coses humanes són millorables i l'estructura de l'església és molt humana. El seu Fundador no en va crear cap d'estructura: tot això ha vingut després. I què caldria fer ara? Doncs el que proposen en Matabosch,en Rovira Belloso i els dos teòlegs jesuites: renovar, d'acord amb el que va proposar el Concili Vaticà II, que va ser precisament on es va proclamar que l'església catòlia no havia de creure's que estava en possessió de la veritat en exclussiva.
El diàleg amb comprensió i amb amor (com Jesús amb l'adúltera de l'evangeli), l'abolició de dogmatismes inútils (Jesús critica als fariseus per les càrregues feixugues de les normes rituals),la simplificació d'estructures, la renúncia a privilegis, l'anul·lació de prejudicis i l'ampliació d'idees, ben segur que serien uns bons passos per aconseguir aquesta renovació.
Confiant també, els que som creients, en la força de l'Esperit i la promesa evangèlica de que Ell serà amb nosaltres fins a la fi del temps.
Publica un comentari a l'entrada