dilluns, 8 de novembre del 2010

La previsita i la visita del Papa

Foto publicada per La Vanguardia
La visita del Papa, s’ha explicat be?. Des del bisbat s’ha remarcat que era una visita pastoral. Y és veritat. Però no tota la veritat. La visita del Papa és molt més complexa, ja que té aspectes polítics i sociològics que no es poden separar.

De forma majoritària ha estat ben rebuda, però amb matisos. També ha tingut detractors, molts de forma correcta i altres, una minoria, amb gestos fora de lloc. Un dels arguments més esgrimits pels detractors és que part del seu finançament ha estat amb cabdals públics, sense tenir en compta que les entitats a que pertanyen també reben subvencions. (Veure els articles de Pilar Rahola o d’Antoni Puigvert)

Com anècdota curiosa faré menció del show dels autobusos. Uns anuncien la vinguda del Papa amb joia. Uns altres diuen que NO volen que vingui. Fins aquí és llibertat d’expressió. El que està fora de to és que la televisió pública fes publicitat gratuïta a “un artista graciós i mal educat”.

Foto publicada pel País
Quan el Papa va arribar el dissabte el vespres, la plaça de la catedral va ser un esclat de joia de la joventut que l’esperava i a qui el Papa va correspondre amb la sortida al balcó, fet NO programat

L’acte de la Sagrada Família, que vaig seguir des de la TV, crec que va ser un acte molt digne en tots sentits. Va tenir el segell del seny català, tan en seriositat com en dignitat. La seva parafernàlia va quedar reduïda al mínim indispensable i en molts moments va semblar que no existia. La presència dels polítics principals també molt discreta, com corresponia.

Gaudí
 
Les paraules del Papa expressades en un català fluid, al igual que en les que va pronunciar en castellà, serviren per presentar el tema central del seu discurs que no era altre que la família i la defensa de la vida i demanar a les autoritats civils que no deixessin de protegir-la.

La música i els cants, la majoria en català i d'autors catalans, acabaren d'arrodonir un acte que no oblidarem mai

També s’ha de destacar la labor de la nostra televisió, TV3, que va saber mostrar a tot el món aquesta obra única que és la recent Basílica de la Sagrada Família. Millor ambaixador publicitari no podíem tenir

Joan

1 comentari:

miquel mª. lluch ha dit...

Hi estic totalment d'acord. Des del punt de vista material, la visita del Papa ha estat un aconteixement d'universal ressó, del qual en podem estar tots ben orgullosos, encara que des del punt de vista religiós, no sé si podem estar igualment tan satisfets.
Com el bon sembrador evangèlic, el Papa ha llençat una bona llavor, que ens parla d'espiritualitat, de sacrifici i germanor, però sense estar gaire segur de si la seva paraula serà escoltada, ni de què servirà. Perquè, per aquells que creuen que ja ho saben tot, de què serveix que els parlin de Déu?
És clar, però, que ens cal viure il·lusionats i hem de pensar sempre en positiu.
Igual com el gran arquitecte Gaudí, que va saber convertir una trencadissa d'objectes senzills en un esclat de bellesa perdurable, confiem ara que la visita del Papa ajudarà a reunir moltes ànimes trencades, i convertir-les en un himne de bellesa i de lloança a Déu.
Crec que aquesta devia ser la finalitat de la seva visita.