Pels veïns de Sant Gervasi, el nostre arbre és un ginjoler de molts anys que creix en el carrer Arimon 7-9, en una casa d’aquelles del nostre barri que van desapareixent i que tenien un petit jardí, en el que ha crescut aquest arbre. Des del carrer el veiem i sempre hem dit: Quin arbre més bonic! Però la vida passa, la casa es va fer vella, i finalment ha estat enderrocada, però l’arbre continua en el seu lloc. I el clamor no es va fer esperar i sota el lema "Salvem l’arbre" s’han fet diverses accions, entre elles lectures de poemes a la plaça del mercat o del antic ajuntament nostre. Per fi, la comissió de sostenibilitat, els Serveis Municipals i Medi Ambient del Ajuntament van aprovar per unanimitat incloure’l en el catàleg d’arbres d’interès local i per tant no podrà ser tallat
No sabem si podrà continuar en el mateix lloc o no, però de moment, hem salvat l’arbre!
Joan
Font d’informació: La Vanguardia 9/12/07
2 comentaris:
En un temps en que tots estem pendents de la salut del nostre planeta, i quan s'estan destruint abusivament grans masses forestals, és una molt bona notícia la del salvament d'un ginjoler, aquest arbre generós que ens obsequia amb uns fruits ben comestibles, però dels que ara ja no en fem gaire cas. Li passa el mateix que al lledoner. En temps de penúria, els gínjols i els lledons eren unes fruites ben estimades, però avui dia hi ha massa abundància de tot, i aquests fruits han quedat molt marginats. Només ens en queda el record, quan diem d'algú que és més eixerit que un gínjol. És, per tant, una molt bona notícia la del salvament d'aquest productor de gínjols. A veure si això ens ajuda a tots a ser més eixerits i alegres.
És una bona notícia que hagin decidit salvar l'arbre. A Alemanya, on jo visc, hi ha una gran convivència amb la natura. Les ciutats estàn plenes de zones verdes i es troben arbres molt antics. És bo saber que allà casa nostra la gent també es preocupa per salvar els pocs arbres "vellets" que han sobreviscut fins avui i que encara poblen una gran ciutat com Barcelona!
Publica un comentari a l'entrada