La renúncia d’un Papa no és
habitual a la història de l’església. Durant aquests dies hi ha hagut molts i
variats comentaris, però jo hi voldria dir al que a mi m’ha cridat més l’atenció
Els mitjans de comunicació
van donar la notícia en dues versions. Un únic mitjà va dir que l’últim papa
que va dimitir va ser Gregori XII, quan la majoria ens van dir que l’últim va
ser Celestí V. El mitjà dissident, portava els papers mullats?. NO, però... .
A Gregori XII, més que dimitir, el van fer fora i així poder tancar els nefasts 39 anys del cisma d’occident, temps que hi van haver fins a tres papes alhora, i tots deien que eren l’autèntic!
Bent XVI a la Sagrada Fanília |
Celestí V, que era un ermità
considerat sant, el van anar a buscar ja que els aspirants al Papat no es
posaven d’acord per nomenar nou papa (Lluites pel poder). Va durar al voltant
dels cinc mesos i va plegar. Aquell lloc no era per ell!. Quanta raó tenia!
En aquests últims dies Benet
XVI ens ha llençat una gran quantitat de missatges importants que a mi em
semblen els d’una persona que se sent alliberada. Diu el que creu que s’ha de
fer i que ell no ha pogut fer.
Comença per donar la notícia en llatí, i molt pocs van entendre el que deia. Què ens ha volgut dir amb aquest gest?. Segur que no ho va fer perquè sí
Comença per donar la notícia en llatí, i molt pocs van entendre el que deia. Què ens ha volgut dir amb aquest gest?. Segur que no ho va fer perquè sí
El text oficial de la
renúncia ens diu que ho fa perquè “Les meves forces, per l'edat avançada, ja no
són les que caldria per exercir de manera adequada el ministeri de Sant Pere”. És ben cert!. Als 86 anys és difícil que fos
capaç de prendre decisions importants a llarg termini. ULL!, Persones grans, vigilem!. Benet XVI sap
el que diu.
Benet XVI es veu una persoana cansada |
De forma inesperada, ha
renovat la cúpula de la banca del Vaticà
A parlat d’una església
dividida
Ens diu que en alguns moment
s’ha sentit sol, inclús com si l’Esperit Sant l’abandonés. Ens demostra el seu perfil humà. Quan s’han de
prendre decisions, sempre hi ha qui t’aplaudeix i que et critica. Normalment,
si els que et rodegen t’alaben, vol dir que fas el que ells volen en lloc del
que has de fer. Les estructures tenen tendència a vetllar més per elles mateixes
que pel bé de la institució.
No esperva que mantingués
el títol de Papa i molt menys part de la pompa que inclou, com és el vestit
blanc. Això sí. Les sabates seran blanques en lloc de vermelles!. Si realment
volia una mica de renovació, ara era el moment de suprimir aquest i altres
signes externs.
Les sabates seran blanques |
Ara ens queda l’esperança
que el nou papa sigui una persona amb empenta renovadora, però no destructora, i
tregui la imatge eclesial i prepotent que té el catolicisme, especialment en
les altes esferes.
Joan
1 comentari:
Aquest gest del Papa,que considero molt digne i lògic, és tota una lliçó pel que ja ens acostem a la seva edat. Tots hauríem de ser molt conscients de les nostres forces i de les nostres possibilitats. El Papa ha justificat la seva renúncia en el fet de no poder exercir el seu ministeri "de forma adequada". Tots podem suposar que es refereix especialment a la reforma de la Cúria romana, una feina titànica que està per fer i requereix molta empenta. Tant de bo que l'Esperit Sant ajudi a escollir un Papa clarivident, que fugi d'oripells i vestimentes cardenalícies, i s'inspiri en la vida sacrificada, austera, generosa i abnegada de Jesús.
Publica un comentari a l'entrada