El dimecres dia 30 de Gener, en Llucià i el seu amic J.Casanova ens varen parlar de Richard Wagner (200 anys
de la seva mort) i en Jaume Busquets, del mestre Toldrà (50anys del seu
naixement), de de qui va ser alumne de violí.
Tolrà, nascut a Vilanova i la
Geltrú, al 7 d’Abril de 1895, fou músic i compositor. Una de les figures més
importants de la música catalana de mitjans del segle XX.
El seu pare, Francesc el va introduir des de molt jove en el món de la
música. Als set anys debuta al violí, acompanyat pel seu pare, i als 10 anys, ja a Barcelona,
estudia en el Conservatori superior del Liceu i després al Consevatori
Municipal de música de Barcelona on al 1912 guanya el premi extraordinari de
violí.
Més endavant al 1944 fou nomenat director titular de l’Orquestra Municipal
i posterioment dirigeix distintes orquestres de diversos païssos.
Va formar part del moviment cultural del NOUCENTISME junt amb Frederic Mompou. La seva extensa obra consta
de música de cambra, simfònica, cançons i sardanes.
Richard Wagner, va
nèixer el 22 de Maig del 1813 a Leipzig
i va morir el 13 de
Febrer a Venècia. Del seu pare va heretar la inclinació pel teatre i la
seva vena artística. De nou germans, quatre van conquistar els escenaris. Quan tenia cinc
anys va presenciar la seva primera d’òpera. La recerca sobre l’origen del seu pare el va portar a
buscar la seva identitat durant tota la vida i va servir de base a gairebé
totes les seves obres. Això el privar
d’aconseguir en tota la seva vida la serenitat.
Entre les seves obres trobem el Tannhäuser, El Mestres
cantaires (òpera còmica) ,Tristan i Isolda, (que li dóna el nom de drama líric),
etc…La darrera òpera, Parsifal i Lohengrin (els cavallers del Grial), la va compondre al 1882. El motiu de la fe,
forma part de l’entorn del Grial, el seu misteri, l’arribada del colom, que
simbolitza l’Esperit Sant, és un esdeveniment important com revela Lohengrin
fill de Parsifal.. El seu simbolisme es trova en la liturgia protestant i luterana
del s.XIX. Té un gran fons espiritual. Les Walkyries de l’Anell dels Nibelungs
(Déus del Walhala). En la mitología germánica és l’estatge dels morts. El Déu
és Wota. Valhala esdevé el palau dels guerrers que moren al combat i les
Valquiries els hi condueixen. El pròleg de la tetralogía és l’Or del Rhin.
Marta
2 comentaris:
Enhorabona per aquestes sessions que incremeten la nostra cultura musical, i que ens fan estimar una mica més la música, una música que ens transporta a un món ideal, ben lluny de les discòrdies, les discussions estèrils i les controvèrsies polítiques del nostre entorn. Els antics deien que quan Orfeu tocava la lira, amb la seva música feia adormir les feres. Tant de bo que ara vingués un nou Orfeu que, amb la seva música, aconseguís fer més agradable la nostra convivència.
Debió ser muy interesante. Me hubiese gustado asistir. La música nos relaja y nos hace disfrutar de la vida y escuchar una charla de estas características muy instructivo.
Publica un comentari a l'entrada