La sala parroquial de la Bonanova oferia un aspecte immillorable, plena de gom a gom per escoltar el qui fou president del nostre país durant vint-i-tres anys. L’exposició, magistral, de la qual intento fer-ne una síntesi, va girar sobre tres necessitats que, al seu criteri, té la societat catalana, IVA:
tenir (I)dees clares; tenir (V)alors sòlids; tenir (A)ctituds positives.
1.- Tenir idees clares sobre el que Catalunya pot i el que no pot fer. No som un imperi però podem fer i hem fet coses importants i per a fer-les cal, com a primera condició creure en el què estem fent com a país. Som un país petit que hem fet coses molt importants que no es corresponen amb la nostra grandària real, ni física ni política, per exemple: la nostra societat civil ha estat capaç de fer, en el terreny cultural, la col·lecció Bernat Metge, que països molt més importants que nosaltres no tenen, o diccionaris catalans amb totes les llengües importants del món, inclusiu del sànscrit!; i en el terreny polític la regeneració d’Espanya, amb un esforç enorme de Catalunya no agraït ni correspost.
1.- Tenir idees clares sobre el que Catalunya pot i el que no pot fer. No som un imperi però podem fer i hem fet coses importants i per a fer-les cal, com a primera condició creure en el què estem fent com a país. Som un país petit que hem fet coses molt importants que no es corresponen amb la nostra grandària real, ni física ni política, per exemple: la nostra societat civil ha estat capaç de fer, en el terreny cultural, la col·lecció Bernat Metge, que països molt més importants que nosaltres no tenen, o diccionaris catalans amb totes les llengües importants del món, inclusiu del sànscrit!; i en el terreny polític la regeneració d’Espanya, amb un esforç enorme de Catalunya no agraït ni correspost.
En canvi cal no viure en un núvol. Els factors de creixement recents es basen també en tres sectors que no ens asseguren el progrés futur. Aquests factors són la construcció, el consum i la immigració. Cal treballar en els sectors que creadors d’innovació capaços de crear reserves i de prevenir el futur.
2.- Treballar els valors. Un país que no cregui en ell mateix i en la democràcia, i en la justícia, i en el patriotisme, i en el repartiment just de la riquesa, aquest país, no anirà bé. Malgrat que la transmissió dels valors i de la fe avui es fa difícil per la confrontació amb la realitat, la necessitat de donar resposta a les grans preguntes: d’on venim?, on anem? ens obliguen a un esforç constant per a trobar-les i per enfrontar els problemes que plantegen qüestions com la de l’avortament fàcil i barroer, o la de l’eutanàsia, per exemple. Cal defensar la idea de Déu sense embuts, com ho ha fet Obama en el seu discurs de presa de possessió on Déu hi és present a cada cantonada. Els grans valors són: COMPROMÍS – FIDELITAT – RISC.
3.- Les actituds és el tercer punt important ja que cal viure en un estat d’ànim que faci visible que creiem en nosaltres mateixos, en un mateix, d’una manera il·lusionada, valenta i, respecte de Catalunya amb la convicció que el nostre és un país que val la pena, que exigeix autoestima i autoexigència. És tota la societat la que necessita el que s’ha dit i també la nostra església catòlica. Nosaltres els cristians vivim en el Misteri i malgrat això necessitem d’aquestes idees, d’aquests valors i d’aquestes actituds.
I finalment ens ha dit que cal no pervertir el sentit de les paraules perquè quan el sentit es degrada, les persones no poden entendre’s i els pobles encara menys. La persona humana és individual i no repetible però necessita comunicar-se. Ull a l’autèntic significat de paraules com SOLIDARITAT, RESPONSABILITAT, TEMPERANÇA, EMPATIA,... Totes elles tenen un significat fort quan responen a la consideració que cal tenir pel nostre germà, pel nostre proïsme, però, desgraciadament, molt sovint s’utilitzen pel benefici propi ja sigui individual, ja sigui col·lectiu i d’aquest darrer Catalunya en te una experiència punyent en el desgraciat tema del dèficit fiscal.
L’auditori va acomiadar Jordi Pujol amb un aplaudiment entusiasta. El nostre rector, Sr. Carles Sauró, li va agrair amb unes paraules emocionades la gentilesa de voler compartir una part del seu temps amb nosaltres.
Manel Cardenya
2 comentaris:
És evident que el Sr. Pujol té el do de la comunicació i també és ben evident que posseix una qualitat afegida: l'experiència dels anys. A més a més, totes les persones que, com ell, hem arribat al que eufemísticament s'anomena una "certa edat" o una "edat important", gaudim també d'un privilegi addicional: el de poder dir, amb molta sinceritat, tot el que considerem més oportú sense temor a ser mal interpretats ni que ni ningú se'ns pugui ofendre. Desitjo que, d'aquest privilegi personal, el Sr. Pujol en pugui continuar fent ús durant molts anys, per a goig de tots els seus oients.
La paraula del Sr Pujol ens va fa saber moltes coses de forma amena i ENTENEDORA, que és d’agrair.
Quan va començar ja ens va fer saber que no parlaria del tema anunciat, però tan és. Té recursos per parlar de tot el que més interessa el moment més adient.
Com anècdota familiar, en un moment donat, va preguntar a la Marta si el que deia ja ho havia sentit moltes vegades i si havia de parar. La Marta, a ben segur que encara que en Jordi tenia raó, el va animar a continuar
En Manel ha fet el mínim resum possible quan es tracte del que diu el Sr. Pujol, malgrat que publicat aquí, resulta un xic llarg i espero que els nostres lectors no es cansin
Joan
Publica un comentari a l'entrada