Vista de la sala, abans de començar |
Ens hi vàrem reunir més de 300 delegats representant a de totes les comarques del país. Abans ja havíem tingut unes trobades prèvies de tipus més local i que ens permeteren presentar més de 480 esmenes entre les 3 ponències que ens varen proposar, i que foren
A.-) La participació de la Gent Gran
B.-) Pobresa i exclusió social
C.-) L’envelliment actiu
Presidència política |
Disposar només d’un dia per tota aquesta tasca ha representat pels ponents una feina de síntesi molt gran i tenir que consensuar temes més o menys semblants per poder arribar a la sessió de treball sense tenir que debatre un número elevat d’esmenes. A la ponència A, a la que estava inscrit, se’n van presentar més de 100 i només se`n defensaren 6, i totes van ser acceptades i incorporades
De les 10 fins a les 12. Acte inaugural a càrrec de la H. Sra Capdevila, Consellera d'Acció Social i Ciutadania, que ens va explicar l’obra del seu departament i que vàrem quedar meravellats del que s’ha fet, i del seu import. Seguidament el President, H. Sr. Montilla, ens va dir que la Generalitat farà seves totes les propostes que surtin del Congrés. Després d'uns parlaments de poc interès, el cafè de ritual i unes explicacions tècniques
La Presidenta de Gent Gtan, Sra Mercè Calaf |
De 2 a 4 Dinar i de 4 a 6, Plenari amb l'aprovació per una gran majoria de les TRES ponències, encara que de les ponències en que no havíem participat, no en coneixiem el seu redactat final, I com és habitual, després de la lectura del MANIFEST (AQUÍ el trobareu íntegre), unes paraules de la presidenta de la Gent Gran Sra. Mª Rosa Calaf, periodista de televisió jubilada que va citar la problemàtica de la Gent Gran amb els mitjans. Les seves paraules van arrancar l’aplaudiment més fort que va ressonar a la sala posta en peu. El tancament oficial a càrrec de la Secretària de Polítiques Familiars, Sra. Porta. Com que ja estàvem cansats, em va semblar llarg i reiteratiu
Cal comentar també l’entorn, l’ambient i les petites xerrades entre congressistes durant el dinar o altres estones fora del programa
Vista de Citilab, a Cornellà |
El comgressista Sr Lluch a l'entrada de Citilab |
A la meva ponència també vàrem tenir lapsus de papers o formes de procedir que van produir confusions i altres cosetes que el president va salvar amb habilitat, prudència i sentit del humor.
Malgrat tot, una bona feina feta per les persones grans de Catalunya. Esperem, com va dir una ponent que tocava de peus a terra, en acabar de llegir el Manifest: Que al menys dues o tres coses demanades en el Manifests, es facin realitat en els proper 4 anys
Joan.
Nota: Feu click AQUÍ i veureu l'article que ha escrit el Sr. Lluch, president d'A.C.A sobre el tema
4 comentaris:
Com a congressista militant, no puc menys que elogiar la precisa exactitud d'aquest article, que relata molt fidelment tot el desenvolupament d'aquest 6è. Congrés de la Gent Gran, des de l'examen i discussió inicial de les seves ponències, fins a l'aprovació del manifest final. Aquesta visió de conjunt de tot el que va significar aquest Congrés acabat de celebrar, mereix totes les felicitacions.
Tan sols he de manifestar la meva sorpresa per trobar-m'hi inesperadament retratat, i aquí si que he de dir que el meu punt de vista hauria estat molt diferent, perquè ben segur que hauria triat algun (o alguna) altre (altra)congressista més interessant.
De tota manera, i obviant aquesta citada fotografia, molt prescindible, tot l'article és d'una gran claredat i molt il·lustratiu del que va ser i de com va anar aquest treballat 6è. Congrés Nacional de la Gent Gran.
Agraeixo el teu comentari, però, des d’aquí et felicito pel teu article en la WEB d.A.C.A, que està mol bé, i que des del punt periodístic fet amb molta diligència que el meu, En aquest mon, ser el primer que publica una notícia se’n diu una “PRIMÍCIA”
Vaig posar la teva foto perquè a la Llar ets l’únic congressista conegut, i a més faig referència al teu article. Era de justícia que la poses
Joan
He llegit el vostre comentari i
tambè he rebut el del Sr.Lluch.
Tambè m'ha arribat el del mateix
Congres. Han anat mès ràpid ha
env iar el comentari que en
comunicar l'hora d'inici. Quan
tinguem el resultat impres l'hauriem de enviar als politics
perque el tinguessin a la tauleta
de nit i poguer fer consultes.
Per cert la Periodista Calaf, es diu MªRosa i no Mercè.
Magnífica descripción de lo que fué el Congreso Joan, no podía ser mas acertado.
El trabajo alli realizado es tan importante para todos nosotros (personas mayores)que merece que una persona como tu haga estos comentarios tan y tan acertados.
La foto de Miquel Mª Lluch acertadísima, aunque él en su modestia no lo reconozca.
Publica un comentari a l'entrada