Renúncia de Benet XVI. Seu vacant



Benet XVI, a l'iniciar al seu pontificat  

La renúncia d’un Papa no és habitual a la història de l’església. Durant aquests dies hi ha hagut molts i variats comentaris, però jo hi voldria dir al que a mi m’ha cridat més l’atenció

Els mitjans de comunicació van donar la notícia en dues versions. Un únic mitjà va dir que l’últim papa que va dimitir va ser Gregori XII, quan la majoria ens van dir que l’últim va ser Celestí V. El mitjà dissident, portava els papers mullats?.   NO, però... . A Gregori XII, més que dimitir, el van fer fora i així poder tancar els nefasts 39 anys del cisma d’occident, temps que hi van haver fins a tres papes alhora, i tots deien que eren l’autèntic!

Bent XVI a la Sagrada Fanília 

Celestí V, que era un ermità considerat sant, el van anar a buscar ja que els aspirants al Papat no es posaven d’acord per nomenar nou papa (Lluites pel poder). Va durar al voltant dels cinc mesos i va plegar. Aquell lloc no era per ell!. Quanta raó tenia!

En aquests últims dies Benet XVI ens ha llençat una gran quantitat de missatges importants que a mi em semblen els d’una persona que se sent alliberada. Diu el que creu que s’ha de fer i que ell no ha pogut fer.

Comença per donar la notícia en llatí, i molt pocs van entendre el que deia. Què ens ha volgut dir amb aquest gest?. Segur que no ho va fer perquè sí



Benet XVI es veu una persoana cansada

El text oficial de la renúncia ens diu que ho fa perquè “Les meves forces, per l'edat avançada, ja no són les que caldria per exercir de manera adequada el ministeri de Sant Pere”.  És ben cert!. Als 86 anys és difícil que fos capaç de prendre decisions importants a llarg termini. ULL!, Persones grans, vigilem!. Benet XVI sap el que diu.

De forma inesperada, ha renovat la cúpula de la banca del Vaticà

A parlat d’una església dividida

Ens diu que en alguns moment s’ha sentit sol, inclús com si l’Esperit Sant l’abandonés. Ens demostra el seu perfil humà. Quan s’han de prendre decisions, sempre hi ha qui t’aplaudeix i que et critica. Normalment, si els que et rodegen t’alaben, vol dir que fas el que ells volen en lloc del que has de fer. Les estructures tenen tendència a vetllar més per elles mateixes que pel bé de la institució.

Les sabates seran blanques

No esperva que mantingués el títol de Papa i molt menys part de la pompa que inclou, com és el vestit blanc. Això sí. Les sabates seran blanques en lloc de vermelles!. Si realment volia una mica de renovació, ara era el moment de suprimir aquest i altres signes externs.

Ara ens queda l’esperança que el nou papa sigui una persona amb empenta renovadora, però no destructora, i tregui la imatge eclesial i prepotent que té el catolicisme, especialment en les altes esferes.

Joan

Tarda musicala a la LLAR

El dimecres dia 30 de Gener, en Llucià i el seu amic J.Casanova  ens varen parlar de Richard Wagner (200 anys de la seva mort) i en Jaume Busquets, del mestre Toldrà (50anys del seu naixement), de de qui va ser alumne de violí.

Tolrà,  nascut a Vilanova i la Geltrú, al 7 d’Abril de 1895, fou músic i compositor. Una de les figures més importants de la música catalana de mitjans del segle XX.

El seu pare, Francesc el va introduir des de molt jove en el món de la música. Als set anys debuta al violí, acompanyat  pel seu pare, i als 10 anys, ja a Barcelona, estudia en el Conservatori superior del Liceu i després al Consevatori Municipal de música de Barcelona on al 1912 guanya el premi extraordinari de violí.

Més endavant al 1944 fou nomenat director titular de l’Orquestra Municipal i posterioment dirigeix distintes orquestres de diversos païssos.

Va formar part del moviment cultural del NOUCENTISME junt amb  Frederic Mompou. La seva extensa obra consta de música de cambra, simfònica, cançons i sardanes.

Richard  Wagner, va nèixer el 22 de Maig del  1813 a Leipzig i  va morir el 13  de  Febrer a Venècia. Del seu pare va heretar la inclinació pel teatre i la seva vena artística. De nou  germans, quatre   van conquistar els escenaris. Quan tenia cinc anys va presenciar la seva primera  d’òpera. La recerca  sobre l’origen del seu pare el va portar a buscar la seva identitat durant tota la vida i va servir de base a gairebé totes les seves obres. Això el privar  d’aconseguir en tota la seva vida la serenitat.

Entre les seves obres trobem el Tannhäuser, El Mestres cantaires (òpera còmica) ,Tristan  i  Isolda, (que li dóna el nom de drama líric), etc…La darrera òpera, Parsifal i Lohengrin (els cavallers del Grial),  la va compondre al 1882. El motiu de la fe, forma part de l’entorn del Grial, el seu misteri, l’arribada del colom, que simbolitza l’Esperit Sant, és un esdeveniment important com revela Lohengrin fill de Parsifal.. El seu simbolisme es trova en la liturgia protestant i luterana del s.XIX. Té un gran fons espiritual. Les Walkyries de l’Anell dels Nibelungs (Déus del Walhala). En la mitología germánica és l’estatge dels morts. El Déu és Wota. Valhala esdevé el palau dels guerrers que moren al combat i les Valquiries els hi condueixen. El pròleg de la tetralogía és l’Or del Rhin.

Marta

Aquest Nadal, és diferent?

El pessebre fet per en Jaume R

 Malgrat que com cada any el bullit i la il·luminació que hi ha a la Ciutat, l’ànim de molts més ciutadans dels que ens pensem no és per fer crits d’alegria, ja que en el seu entorn familiar hi han  membres que estan a l’atur i que per la seva edat els serà molt difícil tornar a ingressar en el món del treball regular. En molt casos i de moment, aquesta situació s’està salvant  gràcies a la solidaritat entre totes les persones del entorn familiar, especialment la del més grans

També hi han noticies més afalagadores. En citaré vàries, que si bé no solucionen el problema, sí ajuden a pal·liar als seus efectes

Escenari del Auditori

A.-)    Gràcies a la societat civil, l’èxit de la Gran Recapte del Banc dels Aliments i el de de la Marató

B.-) El concert que cada any l'Ajuntament ens dedica a les persones grans i que aquest any ha servit com cloenda de “L’any de l’envelliment actiu i de la solidaritat entre generacions” i que tenia com a lema “Cantem per la Pau”. Els seus protagonistes van ser les corals de persones grans de la Ciutat acompanyades per una coral de veus blanques i una de joves.  A més d’un concert, va ser un espectacle digne que a la Mª Lluïsa i a mi ens va agradar molt, tant per la música, la coreografia, la utilització de les noves tecnologies i la intervenció de dos joves “rappers” 

Felicitació d'en Jaume i la Tere

C.-)    La felicitació de Nadal que ens ha enviat en Jaume R i la Tere, amics nostres i d’edat similar a la nostre, però, des molts anys, amb una salut delicada. Com es pot veure a la imatge diu: “BON NADAL I QUE L’ANY 2013 ENS PORTI MOLTA SALUT”. És una prova que l’esperança no es perd mai. Per nosaltres té més valor que el vers del millor poeta. 

Crec que el més important d’aquest Nadal i el que fa que sigui diferent del altres, és que, sense perdre l'esperança ni que el pessimisme ens ofegui, ens planteja el gran repte de donar solucions al greu problema de l’atur.

Ho sabrem fer entre tots?

Bones Festes i no perdem l’esperança de que el FUTUR SERÁ MILLOR

Joan 

 

El gran recapte

Cartell publicitari

Aquest cap de setmana ha tingut lloc El Gran Recapte, organitzat pel Banc d’Aliments. Aquesta entitat no treballa amb diners, sinó que ho fa amb menjar. Als seus clients són els necessitats  i el seus proveïdor els qui en tenen de sobrant. Ni els primers paguen ni els altres cobren. Els seus treballadors, excepte uns pocs professionals amb dedicació complerta, són voluntaris que ofereixen els seu temps, els seus coneixements i en ocasions als sues recursos, de forma totalment gratuïta.

La forma jurídica d’aquest banc és una Fundació, on la missió dels seus patrons, en lloc de presumir, és que el Banc tingui els recursos materials necessaris per assolir l’objectiu de cada moment.

Voluntaris fent feina

Aquests últims anys per poder atendre la demanda dels clients, que degut a la crisi ha augmentat molt, ha tingut que buscar nous proveïdors i s’ha dirigit a la societat civil perquè de forma solidària pugues contribuir a pal·liar la necessitat de donar menjar al qui li manca. Aquí, RES DE RETALLADES. I d’aquesta decisió en surtí el Gran Recapte. És mobilitzen més recursos i es busca la complexitat de les cadenes de distribució, com són Mercats i Supers, però sobre tot s’amplia la xarxa del voluntariat per atendre els punts de recollida explicant als compradors el motiu de la Recapte, demanant la seva col·laboració, i fer la feina que calgui

Voluntaris Joves

Uns 10.000 voluntaris de totes les edats, joves i adults fent les feines més pesades com és muntant caixes o/i altres que també ho són, i les persones més grans parlant amb els compradors i recollint l’aportació que cada un feia. I com que la feina ben feta sempre és fructífera, l’objectiu que es tenia per aquest any, que era superar les 1.400 TONES, es va assolir sense problemes, ja que les últimes xifres que corren superen les 1.700 tones. Siguin quines siguin, són xifres importants, sobre tot si tenim en compte que l’any passat van ser 1.200 tones i no fa gaire eren només 400 tones, cosa que ja es considerava un record.

Recollint els donatius

Però cal recalcar que les persones grans actives, i entre elles no hi han faltat les de la nostra LLAR,  han treballat de forma conjunta i solidària amb persones més joves, i això, com que aquest any és ”L’any Europeu de l’envelliment actiu i de la solidaritat entre generacions”,  per nosaltres, les persones grans, té un valor molt especial 

Joan   

 

 

El Gran Torino

Clint Eastwood

Què és gran Torino?
Què ens diu? si és que ens diu alguna cosa


Si ho busquem a Internet trobarem que és una pel·lícula de Clint Eastwood estrenada l’any 2008, però també que és el nom d’un cotxe Ford que es va comercialitzar entre el 1968 i 1975. Com a cotxe interessa als col·leccionistes, però com a pel·lícula ens interessa a les persones grans ja que el protagonista és una persona jubilada, que ha tingut una vida amb moltes experiències, que està arribant al seu final i que  conserva  un Gran Torino en molt bons estat

El protagonista ensenyant un ofici al noi

De la pel·lícula només diré que el protagonista és un veterà de la guerra de Corea, vidu, que viu sol en una casa en un barri d’emigrants i conflictiu, que es dedica a cuidar el jardí i a veure cervesa fins que un dia, un xicot asiàtic i veí seu, li vol robar el cotxe. Aquest fet li fa canviar la vida, ja que és converteix en un pare adoptiu del noi perdut. La seva vida fa un gir, del no fer res, a ser activa, i a més, solidària amb els problemes que el xicot té

La germana, ànima del canvi

Comenceu a veure perquè ens interessa la pel·lícula?

Però hi més coses que valen la pena tenir en compte, com la família del protagonista i la del noi, que amb costums i formes de fer molt diferents, propicien el canvi d’actitud del protagonista, que de “passota” passa a ser una persona amb ganes de fer coses, i la del noi, que de ser un pobre noi sense art ni ofici, a una persona treballadora i amb autoestima

El capellà

Cal també tenir en compte a la germana del noi i el capellà de la parròquia. La primera és la que lluita més per fer sortir  al seu germà del no res, i que sab aprofitar la fanfarroneria del protagonista per fer un barri més solidari, i el preu que acaba pagant. La del capellà, que inicialment actua com un “jove capallenet” recent sortit del seminari i, que al corre els dies, veu que la realitat de la vida és molt més complicada del que ell es pensa, i de fet amb la seva relació amb el protagonista, també es fa gran i madura.

Sabeu on la vaig veure a aquesta pel·lícula?. Dons a la biblioteca Fuster, dintre del cicle de cinema que el Consell Assessor de la Gent Gran ha organitzat per donar sentit al a l’any que estem com celebrant.

Després de la pel·lícula, un col·loqui, tant ho més interessant que la pròpia pel·lícula, on van anar sotint els valor que la pel·lícula ens va mostrant

Joan

 

La nit de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana

Sota aquest títol s’hi afegia: Sopar benèfic a favor dels nostres mitjans

Cartell de l'acte, fet per Pilarin Bayès

Dijous passat, dia 4 d’octubre, Ràdio Estel i Catalunya Cristiana van organitzar un sopar en el Palau de Congressos de Pedralbes on ens hi vàrem reunir un miler de persones. La convocatòria era molt clara: Recollir fons per aquests dos mitjans de comunicació vinculats a l’arquebisbat de Barcelona. Tots érem conscients que en aquests moments els necessiten. Per tant, els sopar en si, era el de menys

La presidència l’ostentava el Cardenal de Barcelona, que en les seves paraules d’agraïment va remarcar que l’acte es va poder celebrar gràcies als voluntaris que a més de l’organització, es van cuidar del servei de taula

La Núria Feliu recitant

També hi van assistir personalitats com l’expresident Pujol, La Molt Honorable Sra. Núria de Gisbert i el Sr. Alcalde, que tots, des de la seva posició actual, van remarcar l’actitud positiva de l’església catalana en aquests moments delicats, però també plens d’il·lusió.

La part mes lúdica va tenir com a protagonistes a la Núria Feliu, que va recitar un poema se Salvador Espriu i la Marina Rosell que va cantar acompanyada per la seva guitarra, tres cançons que portava programades i fora de programa va cantar “La mare de Déu, quan era xiqueta anava a costura..”, ja que segons va dir, li agradava molt al Sr Pujol. I aquí és quan es va produir el punt còmic del vespra. El Sr. Pujol va pujar novament a costat de la Marina, i quan aquesta li va preguntar si la volia acompanyar el Sr. Pujol li va contestar

Marina Rosell, el Sr Cardenal i Sr. Pujol 

“Que de cantar no en sabia (altres coses, si), i que una vegada que ho va fer, va barrejar dues cançons que no tenien res a veure. Que va començar cantant la Marsellesa i va acabar cantant el Cara al sol”.

I ja va estar armada. Evidentment, no va cantar "El Cara al Sol”, però com que tant el Cardenal com la resta d’assistents ens vàrem afegir amb la Marina, ell també ho va fer.

La part musical va concloure amb el cant del Virolai, cantat per tota la sala 

Per acabar no hi podia faltar una rifa i una subhasta que tenia que arrodonir la quantitat destinada als promotors. La subhasta va començar amb una camiseta del “nou model del Barça amb les quatre barres”, signada per en Carles Puyol i que per fer que la oferta fos més elevada, a mitja subhasta, també la va signar el propi Sr. Pujol.  Tot plegat, una quantitat respectable que donarà una mica d’aire a les arques del mitjans de comunicació del bisbat. (Si no ho vaig sentir malament, es parlava d’uns 60.000€. Tinguem present que 600 persones que no van poder assistir per falta d'espai, també hi van voler col·laborar economicament) 
 

Joan

Notes
A.-) Si feu click aquí, veureu el vídeo que es va projectar a la sala
       http://youtu.be/AhVfk_5X2Ng

B.-) La Vanguardia del dia 6, a la pàgina salmó nº 16 cita la subhasta de la samerreta